Público
Público
emergència climàtica

Veïns i ecologistes fan un pols contra macroprojectes urbanístics

La Generalitat avala projectes urbanístics que xoquen contra les proclames ecologistes dels darrers anys. La crisi del coronavirus deixa pas al sector de la construcció, que projecta en espais naturals de valor ecològic i social.

Concentració contra el Pla de Ponent a Gavà. Plataforma Aturem el Pla de Ponent | ACN
Concentració contra el Pla de Ponent a Gavà. Plataforma Aturem el Pla de Ponent | ACN

La crisi econòmica de 2008 semblava que havia desplaçat definitivament la febre del totxo, després que punxés del tot la bombolla immobiliària. Lluny de desaparèixer, Catalunya i la ciutat de Barcelona continua sent un atractiu per als inversors del sector, que veuen el mercat català com un actiu segur. Aquest gran interès no sols es manifesta als barris barcelonins, sovint amb pràctiques especulatives, sinó que també s'expandeixen per l'àrea metropolitana i per zones d'alt valor ecològic.

Aquest tipus de projectes posen en risc els espais naturals del territori, aïllats en petites bombolles verdes que deixen algun respir a la flora i la fauna i als veïns que les gaudeixen. Fins i tot amb el ressò recent de la lluita contra l'emergència climàtica, sembla que la crisi econòmica i social que s'ha derivat del coronavirus no augura un bon futur per aturar aquests projectes, fonts d'ingrés fàcils per a les administracions locals, encara que generin costos mediambientals i socials gairebé irreversibles. Repassem alguns dels punts vermells del mapa català.

El Baix Llobregat, assetjat per l'especulació urbanística

El Baix Llobregat sovint és concebut com una comarca de gegants de ciment i una mar de tendals verds. Però entre les grans ciutats dormitori que acotxen part de la classe treballadora als voltants de Barcelona també hi ha importants ecosistemes com els que acullen les petites serres del litoral o el mateix delta del Llobregat que, a més, també compta amb l'horta més fèrtil de l'àrea metropolitana. Ja fa anys que veïns i grups ecologistes alerten que molts d'aquests terrenys estan qualificats de zona urbanitzable i que tenen construccions planificades, projectes que podrien accelerar-se per fer front a la crisi econòmica a costa d'un model de creixement gens sostenible, segons els ecologistes.

Un d'aquests és el Pla de Ponent en la localitat de Gavà, promogut pel fons d'inversió Kronos, que projecta gairebé 5.000 habitatges en 200 hectàrees de paratge natural. Es tracta, ni més ni menys, del projecte residencial més gran de Catalunya: "L'Ajuntament diu que donarà resposta a la falta d'habitatge. Això és una fal·làcia: a Gavà tenim 1.800 pisos buits i una antiga fàbrica de Roca abandonada enmig del nucli urbà, perfecta per a ser requalificada i fer pisos", denúncia Jaume Grau, membre d'Ecologistes en Acció i de la Plataforma SOS Baix Llobregat.

"El valor segur és el totxo. I a Barcelona, sempre hi haurà demanda. Serà més o menys negocis, però serà negoci"

Centenars de veïns es van concentrar dissabte 3 d'octubre a la ciutat i ja pressionen per sotmetre el projecte a una consulta ciutadana: "Ens diuen que la pregunta és tendenciosa, i que segons el Tribunal Constitucional no pot votar tot el poble, perquè llavors es tractaria d'un referèndum i hauria de ser convocat per l'Estat", explica Grau. Així i tot, la construcció està en un punt crític: el fons d'inversió Kronos vol construir més pisos, segons han pogut saber els ecologistes. Això suposaria renegociar el projecte -que es va presentar als anys vuitanta i va ser aprovat el 2008- pel que hauria de passar l'examen de la nova normativa ambiental, molt més rígida.

Aquest no és l'únic pla de creixement urbanístic projectat a la comarca: gratacels a l'Hospitalet, polígons i edificis a Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Molins de Rei… I la polèmica ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat, encara a l'aire. "El valor més segur és el totxo. I a Barcelona, sempre hi haurà demanda. Serà més o menys negoci, però serà un negoci".

Amb la gentrificació i el turisme, el Baix Llobregat és des de fa anys un actiu potencial en aquest mercat, una atenció encoratjada per un Pla General Metropolità anacrònic pactat el 1976 que potencia l'expansionisme. Per això, la plataforma SOS Baix Llobregat demana una moratòria per paralitzar la construcció, tal com ja s'ha fet a la Costa Brava o als Pirineus.

Grau alerta que, si bé l'infrafinançament dels ajuntaments pot portar-los a apostar per vies ràpides per tenir ingressos, alguns d'aquests alcaldes promouen enèrgicament aquests projectes, cosa que deixa les declaracions de la lluita contra l'emergència climàtica en un brindis al sol. Per exemple, l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, gran defensora del Pla de Ponent, és al seu torn Secretària Nacional d'Estratègia de Clima del PSC, així com l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), que presideix la Xarxa de Governs Locals +Biodiversitat. "També cal recordar que corporacions pròximes al PSC, com Abertis, van deixar projectes en mans de bancs després de la crisi, que al seu torn els van deixar en mans de fons voltor internacionals", apunta Grau.

El caprici eqüestre que amenaça el Garraf

A l'altre costat del massís del Garraf, a Sant Pere de Ribes, un altre projecte ha aconseguit requalificar els terrenys agrícoles i naturals limítrofs a l'autòdrom de Terramar, actualment abandonat. Lideren el projecte el genet francès Vincent Gohers, qui a més de ser CEO del portal d'esdeveniments eqüestres Grandprix, és també el gendre de l'empresari Carles Vilarrubí, exvicepresidente del FC Barcelona, investigat en el cas Pujol i amb esment propi en els papers de Panamà, i la multimilionària Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners. A més de Gohers, també lidera el projecte l'arquitecte Jordi Artigas. El negoci vol portar a l'autòdrom els concursos d'hípica durant els mesos de tardor i hivern, quan estan paralitzats al centre i nord d'Europa pel fred.

"A Sitges ja s'hi ha urbanitzat tot el que hi havia per urbanitzar, per això ara vénen aquí"

A l'altre costat de la Riera de Ribes, els veïns del barri de Rocamar observen amb estupor com el projecte tira endavant a pesar que afectarà un espai protegit. Aquests veïns s'han organitzat a la Plataforma Verda l’Autòdrom per denunciar l'explotació d'aquests terrenys, que estan protegits per la Xarxa Natura 2000 i que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural: "A Sitges ja s'ha urbanitzat tot el que hi havia per urbanitzar. Clar, ara vénen aquí, i a veure d'aquí 10 o 15 anys amb el terreny requalificat què construiran", alerta el president de la comunitat de veïns, Carlos Fenández.

L’autòdrom de Terramar, amb una de les masies, la gradería i una part del circuit. Gemma Sánchez | ACN

El projecte implicarà destinar 124.000 m² de terrenys on ara hi ha vinyes i espai natural a la remodelació i ampliació de l'autòdrom. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el defensa, ja que es va aprovar "dintre del termini i en la forma escaient amb totes les garanties i transparències". En paral·lel, la Plataforma Verda de l’Autòdrom ha interposat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar la nul·litat de la modificació urbanística, així com ho han fet les formacions municipalistes Construïm Ribes, Guanyem Sitges i Capgirem Vilanova.

A aquest mal de cap per als veïns de Rocamar cal sumar-li la construcció d'un mur de dos metres que resseguirà la riera i separarà físicament els veïns de l'autòdrom i del paratge, ja que l'Ajuntament assegura que hi ha risc d'inundacions. "Ens volen posar un mur davant de les nostres cases amb l'impacte mediambiental i paisatgístic que suposa, tapant el passeig que hi ha fins a Sitges que freqüenten els veïns per a anar amb bicicleta i caminar", denúncia Fernández. "Hi ha alternatives. Simplement han de netejar la riera. Fa 23 anys que s'acumulen sediments i ningú fa res", explica.

Els veïns també han interposat un recurs contra la construcció d'aquest mur, quelcom que no ha evitat que la constructora CHÉ, "una habitual en les obres de la zona" segons Fernández, hagi activat mesuraments del terreny a finals de setembre. "No han fet cap concurs públic i han trossejat el contracte per a adjudicar-lo a dit", assegura el veí. La meitat d'aquest mur el pagarà l'autòdrom.

La Conca d'Òdena podria emplenar-se de polígons

Més a l'interior, en el que va ser epicentre dels primers estralls de la pandèmia a Catalunya, també lamenten el possible aterratge d'un macropoligon de 400 hectàrees a la Conca d’Òdena, a la comarca de l’Anoia. 1.300 persones, convocades per Unió de Pagesos i les entitats Salvem Ca Titó i Per la Conca es van concentrar el passat 26 de setembre per demanar que s'autrés el projecte, que preveu consolidar terra agrícola i aixecar magatzems, suposadament per atreure a noves empreses.

"La gent vol protegir una terra que s'estima. No ho perdrà tot per una promesa buida"

"Van venir el doble de persones de les que prevèiem en les millors estimacions a la manifestació!", reconeix Marina Abad, membre de la plataforma Salvem Can Titó, un fet que demostra el gran rebuig ciutadà a aquesta iniciativa. Abad creu que la Generalitat està donant expectatives falses en una comarca molt castigada per l'atur: "A la comarca ja hi ha molts polígons buits. No ha vingut cap empresa a omplir-los. Per què haurien de venir ara, construint més polígons?", indica.

Concentració a Igualada contra la construcció dels polígons de la Conca d’Òdena. Estefania Escolà | ACN

La Generalitat afirma que l'establiment de macropolígonos atraurà empreses que necessiten un gran espai, encara que des de la plataforma posen en dubte que els magatzems logístics creïn molta feina: "Arribar amb promeses d'ocupació a les portes de les eleccions en una població que no té treball és molt atractiu", apunta Abad.

Les construccions estan previstes en sòl agrícola, la qual cosa desplaçaria les actuals explotacions, tal com indica Joan Vidal, responsable d'Unió de Pagesos a la comarca de l’Anoia: "Catalunya té la meitat de sòl agrícola que la mitjana europea, cal protegir-lo. Entenem que es renunciï a sòl agrícola productiu per fer bones comunicacions, però no per omplir el terreny de més polígons buits". A més, Vidal indica que, una vegada edificat damunt, la terra serà irrecuperable: "Una vegada posat el ciment i les voreres, tapats els camps i els rierols, la terra ja no es pot explotar més. És irreversible".

Aquest pagès creu que la ciutadania hauria de tenir dret a triar quin model de creixement desitja: "Hauríem de poder decidir quin model volem per a la Conca i per al país". Per part seva, Abad demana que es potenciï el sector agrícola i el petit comerç: "La gent vol protegir aquest ecosistema i una terra que utilitza, que passeja i que s'estima. No ho perdrà tot per una promesa buida".