Público
Público

L'Audiència Nacional envia a judici per terrorisme els CDR de l' 'operació Judes'

L'amnistia pactada entre el PSOE i ERC inclou els 12 activistes independentistes en l'oblit judicial, però l'Audiència valida el relat del jutge instructor d'una causa que va arrencar el setembre del 2019

Una manifestació de suport als CDR, en una imatge d'arxiu. / ACN

Públic

La sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat el sumari de la instrucció contra 12 activistes dels CDR -comitès de defensa de la República- processats en la denominada operació Judes i ha acordat l'obertura de judici oral contra ells sota l'acusació de pertinença a organització terrorista. La decisió arriba quan s'està pendent que es tanqui l'acord definitiu per a la Llei d'amnistia entre PSOE i Junts, però l'entesa a la qual ja van arribar els socialistes i republicans sobre la normativa incorpora la causa contra els CDR, que es beneficiarien de l'oblit judicial. Si l'amnistia tira endavant, per tant, els activistes independentistes no serien jutjats per l'Audiència Nacional.

En concret, la sala penal ha confirmat la resolució del sumari de la causa dictat a l'abril pel jutjat d'instrucció número 6 de la mateixa Audiència. A banda de processar-los per pertinença a organització terrorista, a vuit dels CDR també els atribueix el delicte de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista. La instrucció del magistrat atribuïa als activistes la pertinença a un fantasmal -i desconegut- "Equip de Resposta Tàctica" (ERT), un grupuscle que, sempre segons la seva interpretació, pretenia aconseguir la independència de Catalunya a través d'accions violentes.

L'operació Judes es va desenvolupar inicialment el 23 de setembre de 2019, amb diversos escorcolls i nou detencions a cases de municipis del Vallès Occidental, Vallès Oriental i Osona. Finament, el volum de detinguts arribarien a ser 13, però un dels casos ja va ser arxivat fa un any i mig. Dels primers detinguts, set van ser empresonats preventivament durant tres mesos a Soto del Real, centre del quan van sortir en llibertat sota fiança.

L'operació va generar una forta mobilització en contra, amb manifestacions i actes de suport als detinguts que en alguns casos van reunir milers de persones. Malgrat que el relat acusador ha anat perdent força davant la falta de proves i la denúncia d'irregularitats del Procés que han fet entitats com Alerta Solidària, l'Audiència Nacional ha decidit tirar pel dret i obrir judici contra els activistes. Un judici que l'amnistia estaria ben a prop d'enterrar.

La Guàrdia Civil situa Rovira com a coordinadora del Tsunami Democràtic

La Guàrdia Civil situa la secretària general d'ERC, Marta Rovira, com una coordinadora del Tsunami Democràtic en un informe que va remetre dijous a l'Audiència Nacional. Segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ACN, l'informe conclou que Rovira, que tindria com a àlies Matagalls, va fer tasques de coordinació del moviment en la recerca de suports institucionals i del seu partit polític, fent d’enllaç entre el Tsunami i la direcció i ocupant-se també de reclutar gent. També posa de relleu que Rovira tenia un "coneixement previ" d’almenys certes accions de la plataforma.

L'Audiència Nacional investiga el Tsunami per accions com el bloqueig de l'aeroport del Prat o el tall de l'AP-7 a la frontera. Com passa amb els CDR, les persones encausades per accions del Tsunami també estarien cobertes en l'amnistia pactada entre ERC i el PSOE.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?