Público
Público
AUDIENCIA NACIONAL

L'exnúmero dos de la Policia Nacional declara que Fernández Díaz va intercedir per Villarejo a instàncies de Rajoy

Ernesto Pino ha incorregut en diverses contradiccions i ha tret de polleguera al jutge.

El expresidente del Gobierno Mariano Rajoy y el exministro del Interior Jorge Fernández Díaz en una imagen de archivo. EFE
L'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu. EFE

El que fos Director Adjunto Operatiu (DAO) de la Policia Nacional amb els governs del PP, Eugenio Pino, ha declarat aquest dimarts davant el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló. En la seva intervenció, en la qual ha incorregut en diverses contradiccions i durant la qual ha fet sortir de polleguera al jutge, Pino ha relatat que el ministre de l'Interior de l'època, Jorge Fernández Díaz, el va cridar a petició de Mariano Rajoy per a queixar-se de què tractava malament al comissari José Manuel Villarejo.

Pino ha assenyalat que Villarejo treballava per a ell però que en el compliment de la seva tasca se saltava la cadena de comandament amb freqüència. Això va succeir, per exemple, quan el comissari es va reunir amb Josep Pujol i amb Javier de la Rosa o Víctoria Álvarez. L'ex número dos de la Policia ha afirmat, a més, que no tenia coneixement de la celebració d'aquestes reunions, versió contradictòria respecte al que havia declarat anteriorment en la causa Pujol i en la del pendrive per la qual està sent investigat.

En la mateixa línia de contradiccions, Pino ha dit que el mateix Villarejo no apareixia com a propietari de les seves empreses. Segons la seva versió, els qui figuraven eren la seva dona i la seva filla, a pesar que el propi Pino i l'inspector en cap José Ángel Fuentes Gago van fer un informe per a estudiar la compatibilitat de Villarejo per a desenvolupar la seva doble condició de funcionari policial i empresari particular. En aquest es va concloure que no hi havia cap interferència que impedís que el comissari exercís totes dues funcions i es va decretar, a més, que les empreses del comissari estaven al servei de l'Estat.

En aquest informe se certifica també que sí que utilitzaven les corporacions de Villarejo de manera ocasional per a donar cobertura a certes operacions. Va succeir així, per exemple, quan Villarejo es va anar a Síria i Líban fent-se passar per advocat de la seva empresa o per periodista a través de l'acreditació que li va donar la seva dona, Gemma Alcalà, que treballava en el mitjà de comunicació Informació sensible.

Dos informes sobre la compatibilitat de Villarejo

Sobre aquesta qüestió, Pino ha concretat que es van fer fins a dos documents sobre la compatibilitat de Villarejo. Un d'ells el va elaborar Fuentes Gago (encara que Pino en la seva declaració l'ha anomenat Fuentes González) i un altre, la Unitat de Règim Disciplinari. Ha afirmat que ell mai es va preocupar per saber què contenia el primer d'ells, encara que aquest document li va ser notificat al ministre Fernández Díaz. Sobre el mateix també han declarat tant Fuentes Gago com Pino en la causa del petit Nicolás i van ser preguntats per ell en la comissió de recerca del Congrés dels Diputats.

També ha dit que, com en el cas d'Agustín Linares i de Pedro Díaz Pintado, va ser l'exadvocat de Villarejo i actual advocat d'Adrián de la Joya, Ernesto Díaz Bastién, qui li va donar a signar la carta en què es deia que tots els governs havien estat coneixedors de les activitats de Villarejo, i que ell l'única cosa que va fer va ser canviar-li la paraula "encobert" -Bastién deia en aquesta carta que Villarejo era un "agent encobert"- per una altra paraula que en aquest moment no recordava, perquè, segons ha afirmat Pino, ell sabia que Villarejo no era un agent encobert. Això últim és la primera vegada que Pino ho diu en els anys que dura el  procediment.

Finalment, Pino ha declarat que Villarejo treballava per al CNI, punt que ja va desmentir l'organisme. A més, és coneguda la guerra oberta de Villarejo amb el seu ex-director general Félix Sanz Roldán.