L'extrema dreta guanya la batalla de l'algoritme a les xarxes socials on s'informen els més joves

"Desokupa News: les notícies com són i no com les expliquen a la merda de la televisió. Comencem". Daniel Esteve davant del micròfon. Click. "No us han deixat d'apujar els impostos, us volen apujar la quota d'autònoms i posar-vos també el mecanisme intergeneracional per sostenir les pensions: us arruïnaran el futur". Wall Street Wolverine conspirant durant vuit minuts. Click. "Espanya continua posant al punt de mira les campanyes d'avortament per a les joves espanyoles mentre finança tots els programes socials per a immigrants amb nadons. Quina agenda tan malvada i malaltissa! Estem sent reemplaçats en temps real". Ada Lluch signa aquesta teoria. Click. "El que està passant a Espanya és un clar exemple que cada vegada ens allunyem més d'una democràcia". La reflexió és de María Pombo. Click. Click. Click.

Les xarxes s'han convertit cada vegada més en un espai de debat polític, moltes vegades camuflat. Els joves no s'informen als mitjans tradicionals. El 44% de les persones d'entre 18 i 24 anys reconeixen que les plataformes de vídeo són la seva principal font de notícies, segons dades de l'últim estudi Digital News Report de l'Institut Reuters i la Universitat d'Oxford. "Les xarxes s'han convertit en el principal espai per construir opinió política, sobretot entre les noves generacions. No són només un canal de comunicació: són el propi ecosistema en què es defineixen marcs narratius, s'imposen temes i es mobilitzen emocions", adverteix Anna López Ortega, politòloga i autora de La extrema derecha en Europa (Tirant).

El problema no són només les noves dinàmiques de consum, sinó també unes plataformes cada vegada més escorades a la dreta i un ampli ventall de continguts que semblen banals però que, en última instància, busquen despertar un posicionament ideològic. "Les actituds polítiques també són en els videojocs i en les valoracions que emeten youtubers i influencers. Això és el més perillós: els discursos antimigratoris, antifeministes i antimitjans que difonen molts perfils de manera pràcticament encoberta. El primer vot d'un noi respon gairebé sempre a les actituds que s'ha anat formant a través del que consumeix a les xarxes socials", assenyala Frederic Guerrero-Solé, professor i investigador al departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Per què les dretes dominen el relat a Internet? No existeixen influencers progressistes? Els polítics d'esquerres no tenen eines per ocupar aquests espais? I com pot impactar aquest desequilibri en el mapa electoral?

Les dretes, expertes a seduir l'algoritme      

Les persones que han parlat amb Público coincideixen a assenyalar que no és tant una qüestió de biaixos en l'algoritme —que també—, sinó de com les dretes han aconseguit seduir-lo. "Els perfils conservadors han entès millor que ningú que la ràbia, la por i la indignació són emocions que mobilitzen més ràpidament que un argument raonat. Les plataformes no estan dissenyades ideològicament per afavorir aquests posicionaments, però la seva lògica emocional coincideix amb les estratègies comunicatives de la dreta i l'extrema dreta. Aquests grups tenen missatges més simples, més polaritzants i més aptes per a un vídeo de trenta segons que no pas una anàlisi exhaustiva sobre drets socials, habitatge o redistribució de la riquesa", compara Anna López Ortega.  

Santiago Castelo, consultor en comunicació i director adjunt d'Ideograma, apunta: "Els continguts més radicals i extremistes generen aquella dopamina que després premia l'algoritme, tenen un discurs més sensacionalista i poc racional. Les dretes es mouen en aquest escenari molt millor que les esquerres".

Les picabaralles internes dins la part esquerra del tauler tampoc no afavoreixen l'avanç de continguts progressistes a l'esfera digital i, molt menys, continguts forts i capaços de plantar cara a l'activisme de dretes. "La dreta no només aconsegueix enrolar més la seva comunitat i generar més vincle emocional, sinó que també té un discurs més homogeneïtzat. Les esquerres, en canvi, estan molt més fragmentades, tenen debats interns que fan l'activisme més complicat", apunta Kiko Tovar, sociòleg i professor a la Universitat Complutense de Madrid.

Les fake news s'han convertit també en una de les claus de l'èxit d'aquests perfils. "La desinformació, sens dubte, no és un error del sistema, sinó un element funcional d'aquest model. No n'hi ha prou amb desmentir les falsedats, cal disputar el relat i ocupar aquest espai amb narratives potents i comprensibles", reconeix Anna López Ortega.

L'esprint a les xarxes dels discursos conservadors va més enllà dels propis dirigents polítics. Vito Quiles, Bertrand Ndongo, Peldanyos, El Xokas o Un Tio Blanco Hetero són especialistes a generar marcs i narratives proclius a la dreta i a l'extrema dreta. El mateix passa amb altres comptes de lifestyle, com les de María Pombo, Tamara Falcó, Tomás Páramo i Roro. Les referències polítiques en tots aquests perfils caminen en la mateixa direcció: defensa dels valors tradicionals, referències a una "dictadura" que no existeix, elogis a la presidenta de la Comunitat de Madrid i crítiques al Govern de Pedro Sánchez. "Nosaltres tenim vetat [al pòdcast] Pedro Sánchez. Abascal pot venir, Sánchez no, perquè està governant i ho està fent malament", va comentar durant una entrevista la influencer María Fernández-Rubíes. "Quin puto poca-vergonya, només el poden votar els analfabets", va afirmar en un streaming El Xokas, amb més de 4,3 milions de seguidors a Twitch. "Que els nostres amics veneçolans ens comencin a donar consells, perquè cap allà és on ens dirigim", va vaticinar durant el confinament la instagramer Marta Pombo.

Relacionado con este tema

"Les xarxes socials són el gran camp de batalla per acostar la memòria als joves"

Inés García Rábade

"Les xarxes socials fa deu o quinze anys eren espais de llibertat i naturalment progressistes. La pregunta aleshores hauria estat una altra: com pot ser que no tinguem influencers de dretes? Això ha canviat completament. Les dretes es van adonar que a les xarxes es lliurava una batalla crucial: la formació de l'opinió política entre les noves generacions", reflexiona Frederic Guerrero-Solé. I hi afegeix: "Els perfils que es venen com a no polítics mentre et convencen que paguem massa impostos o et parlen de l'erosió de la democràcia posen de relleu la necessitat de buscar un contrapès, influencers i líders polítics que llancin discursos feministes, antibel·licistes i promigració, però des d'una lògica impactant".

Hi ha perfils d'esquerres que busquen donar aquesta batalla. Carla Galeote, Alán Barroso o Wokeup News han aconseguit fer-se un lloc al món en línia. Ho intenten també alguns polítics, com Gabriel Rufián, Óscar Puente i fins i tot la Moncloa. L'objectiu: plantar cara a aquesta onada de discursos reaccionaris i de desinformació.

Com pot influir això en el vot jove?      

Les forces progressistes són conscients de la importància de guanyar terreny a les plataformes digitals, sobretot "davant la pèrdua de confiança" que pateixen "els mitjans tradicionals". Pedro Sánchez, sense anar més lluny, ha visitat el pòdcast La Pija y La Quinqui durant l'última campanya electoral i ha intervingut recentment a La Revuelta. El president també ha començat a moure fils a TikTok. La Moncloa ho explicava així en aquest article de Público: "Cal fer servir el canal que ells veuen [els joves]; si no hi som, no et poden ni escoltar".  

L'estratègia es fonamenta en les dades de l'últim Eurobaròmetre. La meitat dels joves espanyols s'informen a través de les xarxes socials. Les més utilitzades són Instagram i TikTok. La resta, de fet, han reduït el nombre de visites —purament informatives— en els dos últims anys, segons l'informe Digital News Report.

"L'esquerra és més escrupolosa i les dretes van aquí molts passos per davant. Rufián, Puente i altres perfils progressistes han aconseguit irrompre en un vedat privat que fins ara pertanyia a les dretes. Això sí, encara continuen lluny dels seus resultats. La balança no s'equilibra només protagonitzant vídeos de TikTok, també cal buscar perfils i tiktokers que interpel·lin el teu electorat amb els codis apropiats. Aquesta és una de les claus", adverteix Kiko Tovar.

Relacionado con este tema

Una multitud d'estudiants planta cara a l'acció provocadora de l'agitador ultra Vito Quiles a la UAB

Ona Falcó

Anna López Ortega comparteix aquesta tesi i demana "invertir recursos" en la localització de "creadors digitals" de tendència progressista. "El risc a curt termini és clar: tindrem generacions que votaran amb marcs ideològics molt polaritzats, construïts des de la desinformació i la simplificació extrema. La ultradreta està guanyant la batalla cultural abans que comenci la batalla electoral", resumeix.

No existeixen 'influencers' progressistes?      

La resposta curta és que sí, és clar que existeixen, però no aconsegueixen la mateixa repercussió que Vito Quiles, El Xokas o María Pombo. Per què? La cultura de la cancel·lació explica en part aquest boom de perfils conservadors. "Els influencers i candidats d'extrema dreta van trobar a les xarxes un espai en què ningú no els censurava per les seves posicions polítiques, un espai sense intermediació, i van encertar, a més, amb aquella fórmula de discursos efectius, emocionals i sensacionalistes. Les esquerres i la dreta moderada continuen captant l'atenció dels mitjans tradicionals", recalca Santiago Castelo.  

El poc accent de molts dels comptes progressistes acaba de completar la resposta. "Els discursos d'aquests influencers no tendeixen a ser tan polítics; tenen una posició que moltes vegades coincideix amb el progressisme, però no és el centre dels seus missatges", matisa el consultor. La solució, insisteixen les fonts consultades per Público, passa per dissenyar "una estratègia a llarg termini" i buscar espais alternatius per a la difusió de discursos polítics: "Si no es corregeix aquesta mancança, les xarxes quedaran segrestades per discursos reaccionaris que marquen agenda i tindrà efectes a les urnes".