L'odissea de 10 famílies sense un sostre abandonades per Albiol

D'aquí una setmana es complirà un any del desallotjament de les deu famílies que vivien al número 16 del Passatge de la Torre, a Badalona. El risc d'esfondrament del bloc per culpa de l'aluminosi va aconsellar el col·lapse forçat de l'immoble i, des d'aquell 28 d'octubre de 2019, les famílies segueixen sense disposar d'un habitatge definitiu. Després de dues nits en un alberg creat per a aquesta mena d'urgències, l'Ajuntament de Badalona va costejar l'allotjament de les famílies en hostals i pensions. Algunes d'elles, després d'uns mesos, van ser traslladades a apartaments socials en municipis de l'entorn. Però la mala notícia els va arribar l'última setmana del mes de setembre: el dia 30 haurien d'abandonar, de nou, el lloc en el qual estaven vivint de manera temporal. El govern de Xavier García Albiol (PP) havia decidit deixar de costejar-los l'allotjament.

"Les ajudes no poden ser eternes", assegurava l'alcalde de Badalona. "Fa 11 mesos que paguem les despeses d'allotjament, roba, menjar i transport a aquestes famílies", afegia. El popular detallava que el consistori havia destinat 350.000 euros als afectats del Passatge de la Torre i que ara eren ells els que havien de buscar-se els recursos. "Hi ha molta gent esperant ajudes econòmiques a la ciutat", justificava García Albiol.

Amb el suport d'entitats socials de la ciutat i dels grups de l'oposició en bloc, les famílies van sortir al carrer a reclamar que no els deixessin al carrer. De poc va servir. D'un dia per a un altre es van trobar sense un sostre sota el qual dormir. Com a protesta –i sense tenir alternatives–, algunes de les famílies van decidir acampar a la plaça situada davant de les oficines municipals del Viver de Badalona.

Desesperació dels afectats

Mohammed Chentoue (Moha) té 20 anys i vivia de lloguer amb el seu pare al Passatge de la Torre. A principis d'octubre es va quedar sense feina i durant tot aquest temps ha estat buscant un habitatge de lloguer a Badalona. Sense èxit. "Sabíem que ens havíem de buscar alguna cosa, però no ens deien quan hauríem de deixar l'hostal", relata Moha, que assegura que també ha buscat pis en altres ciutats. "Però em demanen nòmines exagerades i un contracte indefinit. El meu pare no està capacitat per a treballar i jo tinc 20 anys. Com tindré un contracte indefinit?", es pregunta el jove.

Abdelouahab Akkouh vivia al Passatge de la Torre amb la seva dona i els seus fills. Pagaven el lloguer, però el propietari va deixar de sufragar el cost de la hipoteca i el pis se'l va quedar el banc. El Govern municipal l'acusa d'ocupar il·legalment l'habitatge, però Abdelouahab insisteix que ell pagava regularment les despeses. Després de l'enderrocament, a ell i a la seva família els van traslladar a un apartament a Santa Coloma de Gramenet, d'on van haver de marxar després de la decisió de l'ajuntament. "Quan veuen el nostre nom i cognom, no ens volen llogar un pis", lamenta Abdelouahab. Fa uns mesos va perdre la feina i tem pel futur de la seva família.

Moha i Abdelouahab són dos dels quatre homes que van decidir instal·lar-se a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya dormint en una tenda de campanya. Els altres van poder allotjar-se de nou en hostals, costejats per les entitats socials i per Guanyem Badalona en Comú durant els dies que va durar l'àrdua negociació amb l'Ajuntament. Una d'elles és Sfia El Yousoufi, de 60 anys. És vídua i té tres fills, majors d'edat. "El meu pis estava nou i ho he perdut tot", recorda Sfia, gairebé un any després de l'enderrocament de l'edifici. Ella també estava allotjada en un hostal fins que va haver d'abandonar-lo.

Les famílies afectades del Passatge de la Torre no han estat les úniques que han reclamat un habitatge digne. A elles s'han sumat dos casos més, els veïns d'un edifici al carrer Calderón de la Barca i un altre a Pintor Rosers. Han patit situacions similars en viure en un bloc amb deficiències. Adil Gni vivia en un pis del carrer Pintor Rosers amb la seva dona i els seus fills i també va acampar com a protesta. "Gràcies a gent solidària, la nostra família ha pogut dormir sota un sostre, però estem molt cansats", relatava després de passar la primera nit a la intempèrie. Allà van passar vuit nits seguides mentre seguien les negociacions amb l'Ajuntament.

Dues manifestacions d'unes 200 persones, diverses entitats socials donant-los suport i oferint-los roba, menjar i allotjament, i la unió de tots els grups municipals de l'oposició al consistori van fer efecte: van aconseguir que el govern municipal rectifiqués i busqués una alternativa, una altra vegada temporal, per a aquestes famílies.

Nou allotjament provisional

La idea inicial del govern de García Albiol va ser allotjar-los en un bloc al barri de la Salut destinat a persones sense sostre, però les condicions de l'immoble no permetien l'allotjament immediat. Els dies passaven i la pressió augmentava. Mentre Ajuntament i Generalitat s'acusaven mútuament de ser els culpables de no oferir una solució definitiva a aquests veïns, sorgia la possibilitat d'un trasllat. Durant 15 dies, les famílies amb fills podrien instal·lar-se en una casa de colònies, la Masia Po Canyadó de Sant Fost, propietat de la Fundació Pere Tarrés. Les famílies sense menors a càrrec podrien reallotjar-se a Can Bofí Vell, un edifici també destinat a persones que dormen al carrer. A Can Bofí Vell podrien allotjar-se en Moha i la Sfia, al no tenir fills. Només Sfia va passar una nit allà, i no ha tornat. Asseguren que no és un lloc on viure en condicions. "Mai a la meva vida he sentit tanta tristesa. A qui em va enviar allà, no li perdonaré mai", deia entre sanglots Sfia.

Malgrat el triomf de les entitats socials, el desgast dels vuit dies de negociacions i la dura situació de les famílies fa difícil trobar una valoració positiva de l'assumpte. "Estem molt decebuts, perquè ha estat un menyspreu cap a famílies que s'han quedat al carrer", lamenta Carles Sagués, portaveu de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, una de les quals més ajuda i assessorament ha ofert als afectats. Sagués s'ha desplaçat cada dia a veure als acampats, s'ha ofert a acompanyar-los als serveis socials i, des que estan allotjats de nou, els ha visitat per a seguir el procés. I és que això no acaba aquí. "El que esperem és una solució definitiva perquè aquestes famílies disposin d'un lloguer en condicions", reclama l'activista.

Coincideix exactament amb la visió dels membres dels grups de l'oposició a l'Ajuntament, que han forçat juntes de portaveus extraordinàries en diverses ocasions per a reclamar a l'alcalde una solució. "És una absoluta vergonya el que l'alcalde ha fet amb aquestes famílies", assegura l'exalcaldessa de Badalona i presidenta del grup municipal de Guanyem Badalona en Comú, Dolors Sabater. Gràcies al "pot comú", en el qual dipositen part del seu sou els regidors de Guanyem, s'ha costejat l'allotjament de les famílies durant els vuit dies de periple. "Exigim a Albiol que deixi de criminalitzar les famílies i creï una taula de treball perquè puguem analitzar cas per cas", demana Sabater.

Però la solució definitiva encara segueix en mans de la comissió formada per la Generalitat i l'Ajuntament de Badalona. Aquest dissabte es compleixen els 15 dies de termini, quan, de nou, hauran d'abandonar el lloc on estan allotjats. Al tancament d'aquesta edició encara no s'havia pres cap decisió sobre el futur d'aquestes famílies. Els serveis socials continuen analitzant cada cas. "Ells [l'Ajuntament] han creat el conflicte i ells han de resoldre'l", assegura Carles Sagués. Des de la Plataforma Sant Roc Som Badalona exigeixen "que es compleixi amb la segona part de l'acord i trobin una sortida definitiva per a les famílies".