L'operació Bankia revela les diferències de model econòmic al Govern espanyol a les portes de fer els Pressupostos

La imminent fusió entre CaixaBank i Bankia ha tensionat notablement el Govern espanyol de coalició, fent aflorar nous recels, i visibilitzant una vegada més el pols soterrat entre el vicepresident de Drets Socials i líder d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias, i la vicepresidenta d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño; així com les profundes diferències sobre el model econòmic que existeixen entre el PSOE i Unidas Podemos, a les portes que l'Executiu defineixi l'orientació dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Un primer punt de fricció és la confiança. El mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va reconèixer aquest dilluns que "cap membre" de l'Executiu, excepte la mateixa Calviño, estava al corrent de l'operació. Sánchez va justificar aquesta actuació al·ludint a la necessària "confidencialitat" i a la "sensibilitat" de la qüestió, alhora que intentava convèncer de la seva "plena confiança" en tots els membres del Govern estatal.

I un segon punt és com entenen l'operació. La part socialista del Govern espanyol, a més, amb el president al capdavant, no ha trigat en beneir la fusió: per a Sánchez té "aspectes molt positius" i "reforça la cohesió", per a la ministra d'Igualtat i dirigent d'Unidas Podemos, Irene Montero, es tracta d'una operació "preocupant".

PSOE i Unidas Podemos van corregir el rumb fa dies, si bé avui discuteixen als mitjans de comunicació sobre la via a seguir per aprovar els Pressupostos; han d'optar entre guanyar-se els suports d'ERC i el bloc de la investidura o Ciutadans, que no suma. Aquesta elecció ja marcarà la seva redacció, i el fet que les desavinences tinguin lloc al departament de Calviño vénen a subratllar una vegada més les discrepàncies entre Unidas Podemos i els postulats de la titular d'Economia, que ja han quedat patents en anteriors ocasions.

La banca pública

Les diferències amb Sánchez també semblen importants pel que fa a com entén cada partit el concepte de banca pública. Aquest dilluns, el president del Govern estatal va arribar a afirmar que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) "és realment la banca pública", de nou una tesi enfrontada a la que, segons afirmava fa mesos el mateix Iglesias, mantenia Sánchez en el passat. "Sánchez i jo estem d'acord que ha d'haver-hi una banca pública i pensem que l'Institut de Crèdit ha de convertir-se en això", va afirmar Iglesias al febrer, en una entrevista a La Sexta.

De fet, les diferències sobre Bankia vénen de fa temps; a finals de 2018, davant del Govern del PSOE en solitari, Iglesias ja reclamava a Sánchez que paralitzés la privatització de Bankia. L'entitat va ser la principal receptora del rescat bancari orquestrat per l'Executiu de Mariano Rajoy, i l'Estat a penes ha recuperat 3.000 milions dels més de 22.000 que va rebre de les arques públiques -per no parlar que l'Estat veurà molt reduïda la seva participació en l'entitat de completar-se l'operació-.

Bankia va ser, a més, el malson de milers d'estalviadors que van veure evaporar-se els seus estalvis en participacions preferents; el calador de l'exvicepresident econòmic del Govern de José María Aznar, Rodrigo Rato -referenciat autor del "miracle econòmic" per als conservadors, avui a la presó complint condemna pel cas de les targetes black.

Tampoc va informar sobre la fugida del rei emèrit

En un altre ordre de coses, per a la formació morada plou sobre mullat pel que fa a actuar sense consultar-los. L'agost, el soci del PSOE va mostrar el seu malestar perquè Sánchez no consultés ni informés els ministres de Podemos, ni tan sols Iglesias, sobre la fugida d'Espanya del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, assetjat pels seus fronts judicials -a Suïssa i per la recerca de la Fiscalia del Tribunal Suprem a Espanya-.

No obstant això, el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, tal vegada conscient del que està passant, va assegurar aquest dilluns que Unidas Podemos està plenament implicada en l'acció del Govern espanyol, i fins i tot va defensar les tesis de Pablo Iglesias de pactar els Pressupostos, preferiblement, amb els partits que van donar el suport a la investidura de Sánchez.