Público
Público
POLÍTICA

Les eleccions al Parlament seran el 30 de maig, després de l'acord majoritari entre Govern i partits

El PSC no era partidari d'endarrerir tant els comicis, però no impugnarà la data si no hi ha canvis en les candidatures i coalicions presentades. La resta de partits han vist amb més bons ulls la decisió i consideren que a finals de primavera hi haurà una millor situació epidemiològica

Paperetes de les eleccions municipals i europees d'aquest 26 de maig. Europa Press
Paperetes d'una de les darreres eleccions celebrades. Europa Press.

Públic | acn

Les eleccions al Parlament seran el 30 de maig, després de l'acord majoritari que hi ha hagut a la taula de partits d'aquest divendres. La majoria de formacions han vist amb bons ulls la proposta del Govern perquè els comicis s'ajornin del 14 de febrer fins a la nova data, mentre que el PSC, que volia una data més propera -plantejava el 14 o el 21 de març-, ha assegurat que, en principi, no impugnarà als tribunals que es passi per les urnes el 30 de maig. Ara bé, el seu primer secretari i líder al Parlament, Miquel Iceta, ha assegurat que no comparteixen la nova data, però que només els queda esperar que el decret que a la tarda signarà el Govern només respongui "a un canvi de data -si és així 'no hi posarà obstacles'- i no de les regles del joc". En aquest sentit, no ha descartat recórre'l si permet canvis en les candidatures i coalicions presentades.

Aquesta tarda el Govern ha signat el decret de convocatòria dels comicis, després d'una reunió extraordinària del Consell Executiu. En una declaració institucional posterior, el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha afirmat que ajornar les eleccions és la "millor opció" tant per garantir la salut com el dret a vot de la població, en un context d'evolució de la pandèmia "preocupant". Aragonès ha posat de manifest que mantenir la data era un "risc inassumible" i el Govern ha pres una "decisió molt meditada" amb un "ampli consens" amb els partits.

El vicepresident ha fet una crida a les formacions a no fer un "càlcul partidista" i acceptar la proposta per evitar que els comicis coincideixin amb "les setmanes més complicades de la tercera onada". Aragonès ha dit que el 30 de maig hi haurà un clima més favorable i part de la població ja estarà vacunada.

Tot seguit, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha remarcat que l'ajornament de les eleccions ja estava previst en el decret de convocatòria i ha recordat que la comissió jurídica assessora ho va avalar. "Les condicions sanitàries impedeixen garantir un procés electoral en llibertat, tant pel que fa a la campanya com a la jornada electoral", ha afirmat.

Pel que fa als partits, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha manifestat que el "més prudent" és ajornar les eleccions per "recomanació" del Govern. Ha afegit que d'ara fins el 30 de maig hi ha d'haver un "dispositiu preparat" perquè es puguin fer els comicis, sigui quina sigui la situació epidemiològica en aquell moment. ERC ha aprofitat per carregar contra el PSC, pel que considera un "exercici d'electoralisme i gairebé de cinisme" per oposar-se a ajornar les eleccions fins al 30 de maig. El president dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, ha titllat "d'exercici de frivolitat" que primer rebutgessin un endarreriment i que advertissin "per boca d'altres ministres" que fer-ho podria ser una il·legalitat. I ha dit que tot plegat és "encara més frívol" si es té en compte que el candidat del PSC a les eleccions és el ministre de Sanitat, Salvador Illa

Cs ha celebrat l'ajornament de les eleccions. "S'ha imposat el sentit comú", ha manifestat Carlos Carrizosa, líder de la formació de dretes al Parlament, en la roda de premsa posterior a la taula de partits. Carrizosa ha dit que no li agrada que s'hagi de mantenir "aquest Govern en funcions tres mesos més" i per això volen més control a través de la Diputació Permanent. Ha considerat que amb la decisió d'ajornar el 14-F s'ha "rendit un servei a la societat, a la salut, a la integritat física i a la vida dels catalans". I ha valorat que el 30 de maig hi haurà més bones condicions per a posar les urnes. El secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha exigit al Govern que prengui les mesures necessàries per tal de garantir que el 30 de maig, nova data proposada per a les eleccions, es podrà votar. 

La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat l'acord majoritari de celebrar eleccions el 30 de maig. En roda de premsa, ha considerat que és una "notícia positiva" que finalment no s'hagi produït una "batalla partidista". Albiach ha remarcat que era important que la nova data fos la més propera possible al 14 de febrer "perquè el Govern no s'aguanta", i ha donat per bona el 30 de maig tot i que inicialment la seva formació havia proposat el 16 de maig. La candidata de CatECP ha reclamat al Govern però que "no torni a cometre els mateixos errors" en la gestió de la pandèmia i ha lamentat que hi hagi consellers que diguin que "s'ha de salvar la Setmana Santa".

Finalment, el diputat de la CUP Carles Riera ha manifestat que l'ajornament de les eleccions va en la "bona direcció", però ha advertit que "ningú pot saber" amb "certesa i rigor" quina serà la situació epidemiològica el 30 de maig. Per això ha demanat que per escollir la nova data dels comicis s'estableixin "criteris verificables i objectivables" com el nivell d'incidència del virus, la saturació de les unitats de cures intensives o la disponibilitat del personal sanitari. 

La raó per posposar la votació és la situació epidemiològica a Catalunya, que no millora i on la pressió assistencial va a més. De fet, el Departament de Salut contempla dos escenaris pel 14-F: en el menys negatiu, hi hauria uns 3.000 casos diaris i uns 620 pacients a les UCI aquell dia i, en el segon -si la pandèmia s'accelera per l'efecte de Cap d'Any i Reis-, uns 4.000 casos i 750 pacients a les UCI. Si les restriccions en marxa, i que s'han prorrogat, no funcionen, però, les xires podrien ser pitjors. 

Faltarà per veure la possible impugnació judicial d'alguns dels partits extraparlamentaris que ja havien presentat les seves candidatures. En aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tindria l'última paraula.