Público
Público

Contingut patrocinat

Les persones amb discapacitat sensorial podran fer testament sense testimonis

La Generalitat impulsa la modificació del Codi civil de Catalunya per eliminar les discriminacions als testadors amb discapacitat visual o auditiva.

Publicidad

Dispositiu braille

Actualment, les persones amb discapacitat auditiva o visual no poden ser testimonis en cap testament, llevat que siguin capaços d’escriure. A més, la Llei tampoc els permet fer testament amb la màxima privacitat perquè les obliga a aportar testimonis.

Davant d’això, la Generalitat ha decidit impulsar els canvis legals pertinents per resoldre un problema que afecta un col·lectiu tan sensible. A finals del passat mes de juny, el Consell Executiu va aprovar el Projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya per posar fi a la discriminació de les persones amb discapacitat sensorial en relació amb els testaments.

El nou Projecte de llei, que ha de començar la seva tramitació parlamentària, també incorpora més sensibilitat en el llenguatge per lluitar contra l’estigmatització de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. Amb aquest objectiu, se suprimeixen les expressions recollides en el Codi civil de Catalunya que identifiquen les persones com a “sordes”, “cegues” o “mudes”, i se substitueixen pel terme “persones amb discapacitat sensorial, visual o auditiva”.

Amb aquest canvi normatiu, el Departament de Justícia atén tant la reivindicació de les persones amb discapacitat sensorial com una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el febrer de 2017 que va instar el Govern a impulsar els canvis legislatius necessaris per eliminar aquestes discriminacions.

L’objectiu de les restriccions era protegir les persones amb discapacitat sensorial de possibles fraus i d’abusos de tercers. Avui, en canvi, l’evolució de les tecnologies i dels instruments a l’abast de les persones amb discapacitat auditiva i visual ha deixat la Llei obsoleta.

Els programes lectors de pantalla o els dispositius de línia braille per ordinador permeten superar les mancances sensorials i proporcionen una fiabilitat i seguretat jurídica equivalent a la de qualsevol persona sense discapacitat. Per tant, el que abans protegia ara discrimina i vulnera la intimitat dels testadors.

El Projecte de Llei modifica quatre articles del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. D’aquesta manera, s’alinea amb la Convenció de les Nacions Unides de 2006 de Nova York en matèria de drets de les persones amb discapacitat i amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. La iniciativa se suma a l’esmena del llibre segon del Codi civil de Catalunya per protegir el dret a vot de les persones amb discapacitat, aprovada l’anterior legislatura.

Amb aquests canvis normatius, Catalunya esdevindrà pionera a l’Estat espanyol en eliminar les discriminacions en aquest àmbit.

Una comissió que introduirà la visió de gènere

El Departament de Justícia renovarà la Comissió de Codificació, tal com està previst en cada inici de legislatura, i ho farà plenament d’acord amb els criteris de paritat. Entre els objectius d’aquesta Comissió hi haurà la introducció de la visió de gènere al Codi civil de Catalunya.

La Comissió de Codificació és l’encarregada de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat elaborades per la Comissió de Codificació, que està formada per experts juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de reconegut prestigi. La presidenta del Ple d’aquest òrgan, que es renova anualment, és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.

El febrer de 2017, el Parlament va aprovar la Llei del llibre sisè, que deixava pràcticament completada la regulació catalana del dret civil. Des d’aleshores, Catalunya disposa d’un cos legal que regula la gran majoria dels aspectes propis de l'àmbit privat de les persones físiques i jurídiques. El Codi civil català és norma d'aplicació principal i converteix el Codi civil espanyol en una norma d'aplicació subsidiària a Catalunya.