Público
Público

LA LLUITA DELS INTERINS Una vaga de fam contra la temporalitat a les administracions

María Jesús Casado, Irune Saiz i Coro Alonso fa un mes que estan en vaga de fam per exigir al Govern espanyol que aplique la Directiva europea que l’obliga a fer fix tot el personal temporal amb més de tres anys de contracte de les administracions

Les tres vaguistes al Senat el passat 21 d'abril.
Les tres vaguistes al Senat el passat 21 d'abril.

Fa 42 dies, María Jesús Casado va prendre una decisió dràstica. Va declarar-se en vaga de fam indefinida fins que el Govern espanyol resolga la situació dels interins en frau de llei. El problema de temporalitat a les administracions d’arreu de l’Estat que la Unió Europea exigeix que s’elimine, i que es calcula que podria afectar fins a 800.000 treballadors. A Casado això no l’afecta personalment. És una funcionària de carrera, amb plaça d’administrativa a l’agència tributària valenciana des del 1992. "Llavors s’oferien més de cent places per convocatòria i encara que una vintena estigueren ja donades era possible aprovar, no com ara, que és pràcticament impossible entrar", explica Casado.

A aquesta sindicalista amb llarga experiència –ha estat molts anys delegada de la CGT- no li va importar tant la seua situació personal sinó la injustícia que s’estava cometent. "A més jo tenia experiència en vagues de fam, ja que n’havia realitzat dos anteriorment en solidaritat amb Palestina, així que ja sé com s’ha de preparar, els sucs i les vitamines que són millor, etc.", detalla Casado. Per prendre una decisió tan dràstica, assegura que "no li han deixat més opcions, ja que fins i tot quan s’han guanyat sentències judicials, les administracions les han recorregut i s’han quedat sense aplicar". Precisament a Alacant, on viu aquesta administrativa, els interins van guanyar la seua primera causa judicial contra una administració, en aquest cas la municipal.

Ara reconeix que pateix marejos, es troba "més cansada" i que comença a entrar "en un terreny perillós, que pot deixar seqüeles", però no pensa deixar-ho fins a aconseguir un acord amb el Govern. Ara, a més, ja no estarà tan sola en les seues vigílies davant de l’Ajuntament d’Alacant i la seu de la Generalitat de la ciutat –on es planta en diferents dies- sinó que els sindicats CNT, USO i Intersindical han convocat a assegudes totes les vesprades d’aquesta setmana de 5 a 8 de la vesprada a la plaça de l’Ajuntament d’Alacant.

Aquesta és una mobilització prèvia a la manifestació prevista pel dissabte a Madrid i que convoquen conjuntament totes les plataformes d’interins de l’estat, juntament amb els sindicats que els donen suport. Encara que aquest és un tema que genera força controvèrsia dintre de les centrals i moltes –incloses CCOO, UGT i CSIF- no acaben de decidir-se a donar suport a les reivindicacions dels interins.

Exigència al ministre Iceta

"Si al cap de tres anys, l’empresa privada no et vol fer fixa, com a mínim t’han d’indemnitzar, però a nosaltres ni això, podem anar-nos-en al carrer sense res"

"Hem d’aconseguir que [Miquel] Iceta [ministre d’Administracions Públiques] ens escolte, saben perfectament que no estan aplicant la Directiva europea i que ja som l’últim país de la UE que no ho està fent. Han de paralitzar l’actual Oferta Pública d’Ocupació i no prendre-li la plaça als que ja hi som", denúncia Coro Alonso. En vaga de fam des del 10 d’abril, Alonso reconeix que la setmana passada va patir mal de cap i nàusees, però des de divendres ha millorat un poc. "Deu ser la ràbia que em fa tirar endavant –bromeja- però la veritat és que intente estar animada i amb energia, com a mínim fins que anem a Madrid". Alonso sí que és una afectada directa. Cuinera en un menjador públic a Sant Sebastià des de fa 14 anys, denúncia que la seua plaça mai ha eixit a concurs "ni sembla que la vagen a treure a curt termini", puntualitza. "És que és molt injust el que estan fent amb nosaltres, perquè si al cap de tres anys, l’empresa privada no et vol fer fixa, com a mínim t’han d’indemnitzar, però a nosaltres ni això, podem anar-nos-en al carrer sense res. –i avisa- Si Iceta no ens escolta, jo seguiré en la lluita i si cal faré una vaga encara més extrema".

En una situació similar es troba Irune Saiz, treballadora social a l’Ajuntament de Bilbao des de fa 13 anys i amb dues oposicions aprovades. "La meua és una plaça creada des del principi de forma estructural, mai he substituït a ningú, sinó que l’he ocupat des de la seua creació. Ací el debat no és quina forma d’accés a l’ocupació pública hem de tenir, perquè nosaltres ja estem dins. Ací el debat és quina sanció li pertoca a l’administració per la irregularitat que cometen impunement des de fa anys", denuncia Saiz, qui també alerta que "si amb això poden fer el que els dóna la gana ho poden fer amb tot". Aquesta treballadora social explica que l’exemple de Casado va obligar-la a sumar-se a aquest tipus de protesta tan extrem: "és que si María Jesús, sent funcionària de carrera fa aquest pas, jo no ho faré?", encara que reconeix que es troba "fluixa i molt cansada", però que amb tot es resisteix a demanar la baixa. "Si no vaig a treballar, perdo visibilitat, a més, la ràbia em manté amb energia", assegura.

Casado, Alonso i Saiz ja van anar a Madrid el passat 21 d’abril, quan la primera va intervenir al Senat per denunciar la situació de precarietat dels interins en frau de llei. Ara totes tres tornaran a la capital espanyola acompanyades de milers de treballadors públics per pressionar en favor d’una solució.