Público
Público

País Valencià Una aliança inèdita posa els llauradors al centre de la defensa de l’horta valenciana

Sindicats agraris, ONG i col·lectius ecologistes fan front comú per exigir una política de preus justos per als agricultors, "única garantia per al futur de l’horta"

Activistes fent una pintada en defensa dels llauradors en una alqueria de l'horta valenciana.
Activistes fent una pintada en defensa dels llauradors en una alqueria de l'horta valenciana. Per l'Horta

"Els baixos preus de venda són, en aquest moment, la principal amenaça per a l’horta de València i l’agricultura valenciana". Així comença el manifest "Ara, preus justos a l’horta", una iniciativa que busca defensar l’horta de València com a agrosistema viu i productiu. El que implica que siga rendible per a la gent que hi treballa.

"La defensa de l’horta no es pot entendre sense la protecció del camperolat. Hem de pagar preus justos pel seu treball i les seues collites"

Per això, els impulsors d’aquesta campanya creuen que és necessari implicar també el món urbà, des dels consumidors –la gran majoria dels quals viuen en ciutats- i també les empreses de distribució i venda i les administracions. "La defensa de l’horta no es pot entendre sense la protecció del camperolat. Hem de pagar preus justos pel seu treball i les seues collites. (...) No es pot entendre que, mentre es destrueixen cultius de cebes o creïlles perquè els preus no arriben a cobrir costos, els lineals dels supermercats oferten els mateixos productes provinents d’altres continents", continua el mateix escrit, que ha estat una iniciativa de Per l’Horta, però que ha estat subscrit per una quinzena d’entitats ecologistes i agraristes, inclosos els quatre principals sindicats agraris i ONG com Greenpeace o Ecologistes en Acció. Algunes d’aquestes tenen un historial de desencontres i, fins i tot, males relacions, però ací han trobat un punt de consens i han decidit fer front comú.

"No esperàvem aquest èxit ni que signara tanta gent. I no soles això, és que tothom s’ha fet seu el manifest i el que havia de ser una campanya nostra ha acabat sent una iniciativa col·lectiva", explica Marc Ferri, de Per l’Horta.

La proposta sorgeix també d’un punt en comú de tots els signants: la inoperància del Consell de l’Horta, que dos anys després de la seua aprovació encara no ha començat a funcionar. Aquest ens representatiu estava previst en la Llei de l’Horta i hi tenen cadires diversos alcaldes i representants institucionals, però també hi ha sis cadires per a la societat civil. Quatre estan ocupades pels sindicats agraris –Associació Valenciana d'Agricultors (AVA), Unió de Llauradors, Coordinadora Camperola del País Valencià-COAG i Unión de Pequeños Agricultores (UPA)- i les dues restants per Per l’Horta i Acció Ecologista-Agró. "Els polítics no s’esperaven que arribàrem tots en bloc i això els posa pressió", continua Ferri. Precisament, la primera acció de la campanya serà portar el manifest al Consell de l’Horta perquè el signe i el presente a tots els ajuntaments adherits perquè també s’hi sumen.

Sense agricultors no hi ha paisatge

Torres: "S’estan adonant que no es pot protegir l’horta si no es protegeix els agricultors"

"Aquesta campanya no és ni més ni menys que la cristal·lització de la coherència de les organitzacions signants que van defensar la Llei de l’Horta", explica Salvador Torres, secretari general d’AVA. Aquest sindicat va oposar-se, en el seu moment, a l’aprovació d’aquesta norma, ja que considera que "més que una llei agrària és una llei de paisatge que a l’agricultor li imposa més prohibicions i limitacions, mentre que la part que preveia un pla de dinamització econòmica s’ha quedat en simples promeses – continua Torres- i ara s’estan adonant que no es pot protegir l’horta si no es protegeix els agricultors". Torres també reconeix que les relacions dels agricultors amb els ecologistes, en el passat, no sempre han estat bones, a més de denunciar "la incomprensió del món urbà cap al rural". Ara, però, troba que aquesta aliança "és necessària".

En certa forma, Lucía Moreno, d’Acció Ecologista-Agró un dels col·lectius mediambientals més veterans del País Valencià, ve a donar-li la raó quan reconeix que "aquesta aliança entre el món rural i l’urbà és molt necessària. A les ciutats vivim molt desconnectats de la producció d’aliments i ací els ecologistes tenim feina per fer". Per això, Moreno considera que aquesta "és una campanya fonamental. Cal fomentar el comerç i el consum de proximitat perquè és l’única via per protegir el territori i reduir la petjada ecològica, però per això cal cuidar els agricultors, que són els qui salven la terra de l’especulació".

Moreno: "A les ciutats vivim molt desconnectats de la producció d’aliments i ací els ecologistes tenim feina per fer"

Marc Ferri espera que la campanya servisca per conscienciar "almenys una part significativa de la ciutadania per tal d’augmentar el consum local, no soles en ecològic, sinó també en convencional, ja que, per ara, l’agrosistema que és l’horta necessita els dos". També volen que les administracions s’involucren amb accions, per exemple, d’incloure el criteri de proximitat en la compra pública per a menjadors escolars o hospitalaris. Finalment hi ha previstes accions per pressionar grans cadenes de supermercats perquè faciliten l’accés als seus lineals als xicotets llauradors de l’horta. "No té cap sentit que tinguem cebes de l’altra punta del món mentre als camps d’ací al costat s’han de destruir perquè no troben comprador", afegeix Moreno. I, en paraules de Torres: "la gent ha de saber que quan compra unes faves de l’horta, no sols compra unes faves, sinó també un poc de paisatge, i açò potser costa algun cèntim de més".