Menys proximitat i dinàmiques colonials extractivistes: així s'alimenta Barcelona

Com s'alimenta la ciutat de Barcelona i quin impacte té en les societats del Sud global, i també del Nord? És la pregunta principal que pretén respondre el mapa sobre els impactes del model agroalimentari de la capital catalana, elaborat per l'organització Lafede.cat, presentat en les darreres setmanes.

"Barcelona s'alimenta amb un percentatge decreixent de producte de proximitat al llarg dels darrers cinquanta anys. I amb un subministrament travessat per dinàmiques colonials i colonialistes", explica Arnau Montserrat, president de l'associació Remenat, entitat que ha coordinat la part de continguts del mapa.

S'ha posat sobre la taula i s'han pres algunes mesures, però no s'ha començat a "revertir de forma significativa" la tendència: "Estem molt lluny", diu, assenyalant que la proporció més gran de poder no rau en la iniciativa de la política o els teixits locals. "Les normes que depenen de l'Estat i la UE no estan pensades basades en la sobirania alimentària", lamenta.

El mapa apunta que Barcelona està "profundament travessada" per les asimetries entre el Nord i el Sud globals, amb aquestes "asimetries extractivistes i també neocolonials". Però no només som uns grans consumidors d'aliments que venen de lluny enllà, sinó que Catalunya i l'àrea metropolitana de Barcelona són "un node exportador de primer ordre".

Això significa una pressió al Sud global, ja sigui per comprar pinsos barats com per disposar de mà d'obra migrant sense papers ni drets. I també té un alt cost ecosocial al mateix territori.

La regió metropolitana de Barcelona consumeix el 15% de productes de proximitat, havent invertit les xifres de 1970, quan en consumia el 85%, segons Montserrat. L'expert insisteix en el fet que la petjada ecosocial té a veure tant amb el consum de productes ecosocialment insostenibles al Sud global com amb la producció d'alguns aliments en el nostre propi territori, com el porc.

El mapa recull també exemples de l'impacte social i ambiental que tenen alguns aliments que es consumeixen a casa nostra. Per exemple, el 47% de la producció catalana de préssec es dedica a l'exportació, sostinguda per jornalers precaritzats provinents sobretot del Sud global. A les campanyes de recollida hi treballen entre 25.000 i 40.000 temporers anuals.

També s'apunta al mapa l'impacte d'altres productes com la tonyina, l'alvocat o el cacau. El consum creixent de xocolata al Nord promou la desforestació i el treball infantil al Sud.

La cadena de la soja i el porc

En tot plegat també "participem com a consumidors", ja que Catalunya és un "gran productor significatiu", de fruita, vi, oli i productes carnis. Aquest darrer té un "impacte molt fort" perquè som zona de sacrifici.

"No només són extractivistes algunes pràctiques de consum, sinó també algunes pràctiques productives", detalla Montserrat, ja que "també sacrifiquem parts del nostre territori", citant com a exemple que el terç dels aqüífers està contaminat per nitrats.

Per la seva part, la indústria càrnia té una clara dependència del Sud: el 60% de la superfície agrària catalana es dedica a la producció de pinsos pel sector. I a través del Port de Barcelona entra el 44% de la soja importada per l'Estat espanyol. Al con sud de l'Amèrica Llatina, molts camps es dediquen a produir soja per alimentar els porcs catalans.

A Catalunya hi ha 17 granges que concentren el 50% dels 8 milions de porcs catalans. Però també s'importen de fora per sacrificar-los aquí. El 80% de la producció es destina a l'exportació, principalment a UE, Xina i Japó. El sector porcí és responsable del 21% de les emissions catalanes de gasos d'efecte hivernacle i el 40% de la contaminació per nitrats dels aqüífers.

El pinso també té una "doble cara": necessitem fabricar els nostres pinsos, però aquest també requereixen "massa terra" i tenen "un impacte massa gran". Alhora, no repercuteixi aquí, ja que ran part de la carn és per exportar, apunta l'expert.

"Igual amb el canvi climàtic, fem trampes dient que hem baixat emissions, quan realment les hem externalitzat. Amb l'alimentació i la desforestació passa el mateix", apunta l'expert en aquest sentit. I és que sosté que les reduccions que s'han produït en el nostre entorn s'han traslladat al Sud global.

El paper de la sequera i la desforestació

Montserrat també veu la sequera com un element estretament connectat a tot plegat: "És un altre clau en el fèretre de la pagesia petita i mitjana, sobretot a la que fa bé les coses". Defensa que part de la resposta ran en la proposta agroecològica regenerativa i la sobirania alimentària.

"Està demostradíssim que es redueix les emissions, i es captura i emmagatzema més carboni, i s'utilitza menys aigua", insisteix l'expert. I és que el mapa apunta alguns impactes especialment ambientals que genera la cadena agroalimentària global, com la sequera i estrès hídric sobre alguns països d'Àfrica, com és el cas d'Etiòpia.

Una altra de les conseqüències del model agroalimentari és aquesta desforestació. El 80% de la mundial està relacionada amb l'expansió de pastures i cultius. Brasil, Indonèsia, Rússia, Canadà o Malàisia són els països que registren un major nivell de desforestació.

Les dades són reveladores i colpidores. Entre 1990 i 2014 el bosc europeu creix un 9%, però gairebé el mateix volum es perd al Sud global per abastir Europa. Les importacions europees estan vinculades a més d'un terç de tota la desforestació d'origen agroindustrial des de 1990.

Agroecologia regenerativa i sobirania alimentària

Les alternatives encara no tenen "múscul suficient" per assegurar la sobirania alimentària, amb un abastiment just, sostenible i suficient. Però els circuits agroecològics, l'agricultura i la ramaderia regeneratives, el comerç just o la compra pública i comunitària que prioritza aquests criteris apunten maneres, segons recullen els experts del mapa.

Montserrat creu que s'ha fet una bona tasca de conscienciació, el que es veu reflectit en el greenwashing de cadenes de supermercats, que s'han fet seva la lluita, citant l'exemple d'Ametller Origen. "S'ha demostrat que la cistella agroecològica ja no es més cara", afegeix, per desmarcar alhora aquest model del "biaix elitista" al qual ha estat vinculat.

Considera que les mesures han de ser estructurals, per canviar les dinàmiques de tot el mercat: dirigides a l'accés a la terra, on les institucions locals "podrien fer més"; establir una regulació perquè la inflació "no infli tant les butxaques de Mercadona"; O mesures de regulació del mercat de fertilitzants, pesticides i herbicides químics.

També cal, sempre segons l'expert, dissenyar ajudes més profundes per subvencionar la transició ecològica regenerativa, i no que encara castigui més als pagesos, com creu que passa ara. I, tanmateix, les mesures han d'afectar el mercat, proposant que la compra pública sigui 100% agroecològica.

L'expert defensa la sobirania alimentaria com el model sostenible per contrarestar-ho, reivindicant que és el que alimenta el 70-80% de la població mundial, especialment al mateix Sud global. Creu que cal un model que també aposti per la producció ecològica, però amb cadenes de distribució més democràtiques i equilibri entre sectors. "Agroecologia i regeneració són les dues paraules claus del model", insisteix Montserrat.

L'oligopoli al voltant de la cadena agroalimentària

El treball també posa sobre la taula que quatre empreses controlen el 70% dels agroquímics i 67% de les llavors en l'àmbit global. Només cinc corporacions controlen el 41% del paquet tecnològic, mentre sis empreses controlen el 50% de la distribució. A Europa, el 2,7% de les empreses produeix el 54,4% de la producció agrícola.

Per revertir-ho, ens hem d'enfrontar al "poder" per canviar el model des de la societat, ja que és "difícil" que la pagesia tingui "prou múscul" sense l'ajuda del consumidor, segons diu Montserrat. "Hi ha interessos molt grans que concentren molt poder i defensen un model perquè els permet la rendibilitat", diu.

Procés participatiu

El mapatge de problemàtiques associades al model agroalimentari de la ciutat s'ha fet novament mitjançant un procés participatiu. Hi han participat una trentena d'entitats de l'Eix de Justícia Ambiental, moviments socials que treballen temes d'agroalimentació, periodistes, investigadores i professionals del sector agroalimentari, experts i expertes de les universitats catalanes i diferents àrees de l'Ajuntament de Barcelona.

A través de diversos tallers i enquestes, han compartit dades i reflexions amb l'objectiu de radiografiar el metabolisme real dels circuits que ens posen el plat a taula a Barcelona. El mapa complet es va presentar el febrer en un acte online.