"No hi ha metges a Espanya. No ens podem enganyar, perquè no hi ha oferta educativa. Necessitem un pla a cinc o sis anys. Hem d'incentivar que metges vinguin a Espanya", deia la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso després de la seva reunió amb Pedro Sánchez per abordar el desastre de la gestió de la pandèmia a Madrid.

L'excusa d'Ayuso davant el país per la falta de mitjans per contenir el virus ha enfadat a professionals i sindicats, que puntualitzen que, més que a l'Estat espanyol, on realment falten metges a Madrid, la segona comunitat amb menor despesa en sanitat per habitant, amb una de les pitjors condicions laborals i salarials per als professionals i una elevadíssima taxa de temporalitat.

"Madrid contracta per tres mesos mentre altres comunitats contracten per tres anys i per fins a 6.000 euros més a l'any", ha denunciat CCOO, una situació que empeny als professionals cap a altres regions o, directament, a altres països.

Mentre Ayuso parlava, María José Delgado complia tres anys sense passar consulta a cap pacient. A ella no la va incentivar ningú a venir a l'Estat espanyol per exercir la seva especialitat, la pediatria, sinó que va abandonar Veneçuela el 2017 a causa de la difícil situació econòmica, política i social que travessa el país del Carib. Era i és impossible trobar un incentiu en una Llei d'Estrangeria que l'ha condemnat a viure com una migrant irregular durant els tres últims anys.

"Vaig arribar a Espanya el setembre de 2017 i en tot aquest temps he hagut de treballar en negre, sense cotitzar a la Seguretat Social, per sobreviure i ajudar a la meva família a Veneçuela", lamenta aquesta doctora de 35 anys que actualment resideix a Calpe, Alacant. "No sé si és veritat, però mentre es diu que fan falta metges a Espanya, jo he passat tres anys fent de tot: netejar cases, cuidar nens, a avis… Ha estat molt dur que la llei m'hagi obligat a ser irregular, a no tenir papers", descriu Delgado, que va pensar que l'emergència sanitària del coronavirus facilitaria "per pura necessitat" la incorporació d'especialistes estrangers.

A diferència dels més de 40.000 compatriotes que han sol·licitat protecció internacional a l'Estat espanyol en els últims cinc anys, ella no va poder recórrer a aquesta via, l'única que actualment permet l'estada regular al país fins que s'aprova o denega la sol·licitud d'asil. El reglament europeu de Dublín sobre asil i refugi estableix que només es pot sol·licitar protecció internacional al país d'entrada a la UE. Ella va aterrar a França.

L'arrelament social com a única i lenta via

No podia demanar la residència mitjançant una visa d'estudis perquè ja era llicenciada, tampoc per arrelament familiar, ja que el seu marit també és veneçolà i no té més parents aquí. L'única manera d'aconseguir els permisos de residència i treball que li quedava era sol·licitar arrelament social, però això implicava una estada de tres anys al país i un contracte de treball d'un any com a mínim, a jornada completa.

"Vaig buscar i vaig buscar, vaig anar a moltes entrevistes, però totes les ocupacions eren per a pocs mesos i em deien que, sense papers, no podien contractar-me", recorda. Encara que se sent afortunada. Aquest dimarts ha aconseguit un contracte d'un any a l'hospital públic de Còria (Càceres) que li servirà per obtenir el seu anhelat permís de residència, "quan Estrangeria decideixi tramitar-ho, poden ser setmanes o mesos", apunta.

150 metges en situació irregular i més de mil sense exercir

El viatge de Delgado per la irregularitat administrativa no és un cas estrany. Segons l'Associació de Metges Veneçolans a Espanya (AMEVESP), actualment hi ha al voltant de 5.000 doctors veneçolans al país, dels quals tan sols la meitat està exercint la seva professió, sigui en centres públics o privats. "La dificultat per aconseguir un estatus migratori és un obstacle important", explica Giovani Provença, vicepresident de l'AMEVESP, que apunta que, dels 2.646 membres registrats, hi ha 148 "condemnats a la irregularitat migratòria, sobretot per rebuig a la seva petició d'asil."

Però no és l'únic factor que impedeix al país contractar metges extracomunitaris en plena segona ona de la Covid-19. "El principal problema és aconseguir l'homologació del títol i de l'especialitat", assegura Provença. Dels professionals registrats a l'AMEVESP, hi ha 616 esperant l'homologació del títol de medicina general i 474, el de l'especialitat. Sumats als 148 en situació irregular, hi ha 1.238 metges veneçolans a l'Estat espanyol que no poden exercir per traves burocràtiques.

El primer tràmit, l'homologació del títol, "pot durar entre un any i mig i dos anys" degut principalment "a la falta de personal del Ministeri d'Universitats i a un gran augment de peticions en els últims dos o tres anys", resumeix Provença, que va arribar a l'Estat fa cinc anys, "quan aquest procés trigava només diversos mesos", incideix. Pel que fa a l'homologació del títol d'especialitat, que depèn del Ministeri de Sanitat, el procés pot durar més. "No flueix pràcticament res", critica.

Recorda que, durant l'estat d'alarma, va haver-hi taules interministerials de treball que van accelerar més de 200 homologacions, "però després s'ha tornat a parar", lamenta aquest doctor italoveneçolà. "És una llàstima. Entre la comunitat mèdica veneçolana a Espanya —la major de les extracomunitàries, segons aquesta associació— tenim una quantitat important d'especialistes en aèries fonamentals per controlar la pandèmia. Hi ha molts epidemiòlegs, intensivistes, anestesistes i metges de família que poden i volen aportar molt més per lluitar contra el virus, però actualment es troben treballant de qualsevol altra cosa", resumeix Provença, que recorda que aquest col·lectiu "també ha donat la cara durant la primera onada", amb 68 metges contagiats i tres morts.

En aquest sentit, aquest dimarts s'ha debatut al Ple del Congrés una proposició no de llei promoguda pel moviment #RegularizaciónYa, impulsada per Esquerra Republicana i secundada per altres grups en la qual s'insta el Govern espanyol a regularitzar de manera expressa la situació de migrants relacionats amb l'àmbit sanitaris, de les cures i agrari.