La migració genera el major creixement de població a Catalunya dels darrers 15 anys

Des de l'any 2018, a Catalunya hi ha més morts que naixements, que el 2022 van caure en picat amb la xifra més baixa del segle: 56.316 nadons. No obstant, el nombre de persones que viuen al país no ha parat de créixer en els darrers anys. De fet, ja s'ha traspassat la barrera dels 8 milions d'habitants. Aquest creixement sostingut només té una explicació: l'arribada de migrants procedent de l'estranger. 

La població resident a Catalunya va augmentar en 140.140 habitants durant l'any 2022, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Es tracta de l'augment més elevat des del 2007. En termes relatius, l'any 2022 la població va créixer un 17,9 per cada mil habitants, com a resultat d'un creixement migratori del 19,5%.

En canvi, el creixement natural va tornar a ser negatiu, és a dir, hi ha més defuncions que naixements. De fet, és una tònica des de l'any 2018. Concretament de -14.324 persones (56.382 naixements menys 70.706 defuncions). Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural van ser Sant Cugat del Vallès (259) i Salt (161), i els de menor creixement van ser Barcelona (−4.747) i Sabadell (−292).

On ha crescut més la població?

L'any 2022 la població va créixer a 672 municipis catalans, va disminuir a 256 i es va mantenir a 19. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (73,1%) i Lloret de Mar (66,4%), mentre que Badia del Vallès (−7,3%) i Sant Andreu de la Barca ( −3,1%) van ser els que van perdre més població.

Per comarques, l'any 2022 la població va augmentar en 40 comarques i a Aran i només va disminuir a les Garrigues (−4,9%). La Selva (31,4%) i el Baix Penedès (30,2%) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius.

Castell d'Aro, Platja d'Aro i Lloret de Mar són els municipis amb major creixement de població 

El saldo migratori amb l'estranger va ser positiu en 786 municipis, negatiu en 90 i nul en 71 municipis. Dels municipis amb 10.000 habitants o més, Barcelona (55.386) i L'Hospitalet de Llobregat (10.784) són els que registren majors saldos migratoris amb l'estranger, mentre que Badia del Vallès (41) i Sant Sadurní d'Anoia (55) són els de menors saldos migratoris amb l'estranger.

Per comarques, el saldo migratori amb l'estranger va ser positiu a totes les comarques i a Aran. La comarca del Barcelonès va destacar respecte de les altres, amb un saldo de 73.408 persones, seguida del Vallès Occidental (11.494).

El perfil de la població catalana per edats

Pel que fa al perfil de la població catalana, el percentatge de població de 0 a 15 anys continua disminuint com a conseqüència de la baixa natalitat i ha passat del 15,6% el 2022 al 15,2% el 2023. El Gironès (17,9%), el Pla de l'Estany (17,3%) i l'Alt Penedès (16,9%) són les comarques amb major percentatge de població jove. En canvi, el Priorat, la Terra Alta i el Pallars Jussà, la Catalunya buidada, són les comarques amb un menor percentatge.

El pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,1% al 65,4% com a conseqüència de la migració. L'Aran (70,1%), la Cerdanya (67,7%) i l'Alta Ribagorça (66,5%) són els territoris amb major percentatge de població adulta. En canvi, la Terra Alta (58,6%), les Garrigues (60,6%) i el Ripollès (61,1%) són les comarques amb un menor percentatge.

El pes de la població de 65 anys o més ha augmentat una dècima com a conseqüència de l'envelliment, que presenta diferències importants en el territori. En sis comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (28,8%), el Priorat (26,2%), les Garrigues (25,7%), el Ripollès (25,6%), la Ribera d'Ebre (25,4%) i el Pallars Jussà (25,1%). En canvi, el Gironès (15,9%), l'Aran (16,2%) i el Vallès Occidental (17,6%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més.