Público
Público

El model de superilla de Barcelona triomfa a la Cimera Mundial de les Ciutats

Berlín, Viena, Rotterdam i Los Angeles són algunes de les ciutats que han adoptat el model de la capital catalana

Simulació de com podria ser la futura superilla del carrer Girona i entorns.
Simulació de com podria ser la futura superilla del carrer Girona i entorns. Ajuntament de Barcelona / ACN

La declaració final de la Cimera Mundial de Ciutats, organitzada pel grup C40 durant el dijous i el divendres a Buenos Aires, a l'Argentina, ha reconegut com a "experiència d'èxit" el model de superilla de Barcelona. En el marc de la reunió, que ha comptat amb l'alcaldessa de la capital catalana i vicepresidenta del C40, Ada Colau, les principals ciutats globals han compartit els seus "models de transformació", com ara el 15-minute City de París o el Low Traffic Neighborhoods de Londres. Segons l'Ajuntament de Barcelona, Berlín, Viena, Rotterdam, Bogotà o Los Angeles són algunes de les ciutats que han adoptat el model de la capital catalana.

Els representants del C40 han defensat durant la cimera que aquests models de transformació urbana que aposten per guanyar espai verd i per a vianants, reduir la contaminació i el vehicle privat, impulsar el transport públic i impulsar l'economia de proximitat, "ja no són el futur, sinó el present de les ciutats". 

El model de superilla: un èxit entre les altres ciutats

Des del consistori afirmen que en els últims 2 anys l'Ajuntament ha compartit tècnicament el model superilla Barcelona amb més de 250 ciutats d'arreu del món, després de rebre contínues peticions per conèixer el seu funcionament.

Durant la Cimera, Colau ha defensat el model de superilla per acabar amb la ciutat "contaminada, sorollosa i injusta". "Estem parlant d'una ciutat que posi les persones al centre, i acabar amb la barbaritat i contrasentit com era que a Barcelona el 60% de l'espai públic estigués ocupat pels cotxes, mentre que només el 10% dels residents utilitzen el cotxe per desplaçar-se", ha sentenciat.

Sobre la seva rebuda per part de la ciutadania de les superilles, Colau ha assegurat que "hi ha algunes resistències, però cada vegada la ciutadania en demana més". "Estem transformant la ciutat amb més verda, més transport públic, més carrils bici, més espais de qualitat, i allà on transformem s’omple de vida".

L'aposta francesa: "proximitat i contacte humà"

A part de la proposta barcelonina, el projecte de la Ciutat dels 15 minuts de París ha sigut una de les iniciatives que més interès ha despertat entre les altres ciutats. El projecte aposta per la proximitat, i es basa en la creació de veïnats en què les necessitats dels residents puguin quedar satisfetes en un trajecte inferior a 15 minuts a peu o en bicicleta.

"En temps com els que estem vivint, necessitem proximitat, contactes humans, perquè som animals humans i socials. I el lloc on es pot pensar la ciutat, actuar, és ser un actor, no només algú que esperarà o atendrà", ha afirmat l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en una trobada amb els mitjans durant la cimera. "La ciutadania vol ser part de la decisió, perquè és part de la solució. I això només a aquest nivell molt, molt de proximitat dels 15 minuts. Perquè als 15 minuts d'on vius tens per fer esport, veure comerços, una escola per als teus fills, per treballar", ha afegit.

Bogotà: zones verdes, proximitat i "feminització de la pobresa"

D'esquerra a dreta, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'alcaldessa de Bogotà, Claudia López, durant la Cimera Mundial de Ciutat a Buenos Aires
D'esquerra a dreta, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'alcaldessa de Bogotà, Claudia López, durant la Cimera Mundial de Ciutat a Buenos Aires. Ajuntament de Barcelona

Una altra iniciativa que ha cridat l'atenció és la de Bogotà. A més de limitar el trànsit, afegir més zones verdes i fomentar l'ús de bicicletes, la ciutat aposta per la proximitat i posa el contra la "feminització de la pobresa", tal com ha explicat la seva alcaldessa, Claudia López.

"És l'agrupació a una distància aproximada de 15 minuts de tota la infraestructura social de què disposa Bogotà, com ara centres culturals, esportius, escoles, jardins infantils, centres de desenvolupament comunitari", ha explicat. Llocs que, en general, estan dedicats a nens i joves i en els quals es va decidir incloure serveis que rellevin de la sobrecàrrega de la cura a càrrec de les dones.

"Que no només hagin de portar els nens a l'escola, o es quedin esperant-los dues hores a l'oficina. Que també pensem en serveis per a les dones, per reduir-los la pobresa de temps, perquè tinguin temps per a elles", ha recalcat, i ha subratllat que com a "primera dona alcaldessa" de Bogotà sentia la responsabilitat de fer alguna cosa perdurable per a dones, joves i nens de la seva ciutat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?