L'horitzó del Iemen s'assembla massa a l'infern. Segons estimacions de les Nacions Unides, el nombre de nens menors de cinc anys que pateix desnutrició s'enfilarà fins als 2,2 milions. Tots ells comparteixen una mateixa condemna: van néixer en un país assetjat per un conflicte que es va agreujar el març del 2015 amb l'inici dels atacs llançats des de l'aire per l'Aràbia Saudita i els seus aliats. Des de llavors, la mort i la gana formen part del paisatge.

Coincidint amb el setè aniversari de l'inici de la campanya militar contra els rebels hutís, diversos organismes de drets humans han advertit sobre una realitat tan esfereïdora com inocultable: el Iemen necessita ajuda urgent. El Iemen es mor.

En aquest context, l'ONG Oxfam Intermón advertia aquesta setmana sobre "un marcat augment de morts de civils, una accentuació de la fam i tres quartes parts de la població necessitades de suport humanitari urgentment".

El grup humanitari demanava precisament que la comunitat internacional "doni passos per reduir l'enorme bretxa entre la petició de fons i el pressupost real". Ho feia pocs dies després que l'última conferència internacional de donants per al Iemen patrocinada per les Nacions Unides fracassés en els seus objectius: dels 4.300 milions d'euros que calen per abordar aquesta dramàtica situació, només s'han aconseguit compromisos per part de diferents països per a reunir 1.300 milions.

"Estem disposats a seguir recolzant el poble iemenita, però no podem fer-ho sols. Necessitem la seva ajuda. Insto tots els donants que financin íntegrament la nostra crida i es comprometin a desemborsar els fons ràpidament", va dir el secretari general de l'ONU, António Guterres.

Espanya va estar present en línia en aquesta conferència, encara que sense anunciar cap donació. Segons dades oficials obtingudes per Público, des de l'inici dels atacs saudites el 2015, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) ha aportat en total nou milions d'euros en ajuda humanitària al Iemen, canalitzats a través de diferents fons.

Entre aquests ajuts hi ha un import de 200.000 euros aportats el 2015 a través d'ACNUR, així com altres partides d'entre 500.000 i 600.000 euros anuals dirigits a l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA). El 2021 es van destinar 250.000 euros "per a la lluita contra la pandèmia de la Covid, mentre que des de començament del 2022 consten 250.000 euros lliurats al Programa Mundial d'Aliments (PMA) de cara als seus treballs en sòl iemenita.

"A més, el 2019 i el 2020 vam contribuir amb 3,2 i 3 milions respectivament d'euros al Fons Central per a l'Acció en Casos d'Emergència (CERF)", van assenyalar fonts del Ministeri d'Afers Exteriors.

Pluja de milions

En aquest mateix període, la indústria armamentística espanyola va realitzar negocis milionaris amb l'Aràbia Saudita i els altres països que conformen la coalició militar a càrrec dels atacs al Iemen. Entre el 2015 i el 2021, la Junta Interministerial que analitza les sol·licituds d'exportació d'armament va autoritzar un nombre ampli d'operacions amb aquests països per un total que supera els 2.700 milions d'euros.

Segons dades del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), Espanya figura actualment com el tercer principal subministrador d'armament de la UE a l'Aràbia Saudita i el setè a nivell mundial.

Aquestes dades apareixen corroborades a l'últim estudi sobre la indústria militar espanyola el 2019 elaborat per la Direcció General d'Armament del Ministeri de Defensa. Segons aquest document, Aràbia Saudita apareix al primer lloc del "rànquing de països destinació de les exportacions de defensa directes".

La indústria militar espanyola també ha realitzat importants negocis armamentístics amb Unió dels Emirats Àrabs, principal aliat del règim saudita en els atacs contra el Iemen. Segons dades oficials verificades per Público, les exportacions autoritzades a aquest país entre el 2015 i el 2021 van assolir els 603 milions d'euros.

"A dia d'avui, els governs i les empreses europees segueixen recolzant la coalició mitjançant l'exportació de bombes, armes i peces de recanvi, així com serveis de manteniment i formació. A més, se sospita que aquest armament s'ha utilitzat en possibles crims de guerra", assenyalen en un comunicat conjunt l'European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR), Amnistia Internacional, Campaig Against Arms Trade, Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Mwatana for Human Rights i Rete Italiana Pace e Disarmo .

El desembre del 2019, aquestes organitzacions de drets humans van presentar una comunicació davant la Cort Penal Internacional (CPI) en què es "reconstrueixen els fets de 26 atacs aeris de la coalició que poden ser catalogats com a crims de guerra", han recordat els seus impulsors en una declaració.

Destaquen precisament que "els responsables europeus que es beneficien o alimenten el conflicte al Iemen han de rendir comptes". El comunicat fa referència a les "exportacions d'armes de RWM Italia, Airbus Defence and Space i BAE Systems, entre d'altres". "Cal examinar tant la responsabilitat penal dels directius de les empreses com les pràctiques i la responsabilitat dels governs d'Itàlia, Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit", afirmen.