El Jutjat d'Instrucció 3 de Badalona acaba d'arxivar una de les causes més paradigmàtiques sobre la qüestió dels nens robats a Espanya: el cas de Joan Francesc Beamonte Isern (Barcelona, 1966), que va ser arrencat de la seva veritable família biològica quan tenia sis anys i va ser inscrit per un matrimoni al registre civil com a fill biològic, amb la complicitat de les autoritats franquistes.

La jutgessa tanca abruptament la causa per detenció il·legal, suposició de part i falsedat documental iniciada després de la querella de Beamonte per l'estat psíquic de la falsa mare; el marit va morir el 2020. L'afectat ha presentat un recurs d'apel·lació contra l'arxivament, perquè a més de la dona hi ha un altre investigat: el metge que en va propiciar la desaparició. Aquesta és la seva història.

Joan Francesc Beamonte Isern va ser un nadó rodanxó, que anomenaven Juanito. Tenia oncles i ties, cosins i cosines, un pare malalt i una àvia molt resolutiva. Fins als sis anys va viure amb tots a Sant Adrià de Besòs i després se li va perdre el rastre; va desaparèixer sense deixar empremta.

L'agost del 1973, el pare de Juanito estava en fase terminal d'un limfoma de Hodgkin. S'havia guanyat la vida com a soldador i vivien humilment però sense passar necessitats. La família es preparava per al pitjor desenllaç. L'àvia Francisca cuidava del petit, que no tenia mare perquè el va abandonar tot just néixer, deixant-lo a cura del pare, que el va inscriure al registre civil com a fill de pare solter i mare desconeguda.

El metge que tractava el malalt, el doctor Hernández, va animar l'àvia Francisca a internar Juanito en un col·legi de Barcelona, el director del qual coneixia, perquè així la dona pogués cuidar el seu fill moribund, i l'anciana hi va accedir; devia pensar que era un gran favor el que els feia el metge.

Res més lluny de la realitat. En una de les visites setmanals al centre, l'àvia i una néta es van trobar amb la fatal notícia: el nen no hi era ni hi havia estat mai. Davant la perplexitat de l'àvia, un responsable del col·legi la va derivar al doctor Hernández. "Pregunti-li a ell, nosaltres no sabem res". Així ho ha explicat aquella néta a la policia, en el marc de la investigació judicial.

Després de molt d'esforç, l'àvia i la néta van trobar treballant el doctor Hernández a l'Hospital del Mar, que els va mentir d'aquesta manera: "Juan Francisco està amb una família de banquers a València. Està molt bé, no li falta res".

Pas per l'orfenat i canvi de família

El nen en realitat estava en un hospici i li faltava de tot. No és difícil imaginar l'angoixa d'un nen de sis anys completament sol en un lloc tan sinistre com un orfenat del franquisme. "Ho recordo com un dels episodis més terribles de la meva vida -explica Joan Francesc a Público en una conversa telefònica-. No menjava, hi havia molts nens de totes les edats barrejats... Vaig estar un mes més o menys fins que van arribar un senyor i una senyora que no coneixia i em van dir que la meva família m'havia abandonat i que ells serien els meus pares nous. El petit va acabar creient que els seus se n'havien desentès.

A Banyoles, en una fastuosa mansió, al nen Juan Francisco Beamonte Isern no li va quedar més remei que assumir que a partir d'aleshores seria Juan Francisco Coll Corominola, fill d'un contractista d'obra, que guanyava la barbaritat de 400.000 pessetes a l'any, i de l'encarregada d'una fàbrica de polièster, que després d'uns quants anys de matrimoni no havien pogut engendrar.

I aquest desig de ser pares es va complir amb escreix. Mentre la parella buscava desesperadament un fill a l'orfenat, tenia un altre nen acollit a casa seva a Banyoles esperant a poder formalitzar l'adopció; és el que aleshores es deia tenir un nen en dipòsit. El primer que fos adoptat legalment quedaria amb l'honor de ser el seu fill.

Doble identitat per a un nen robat

"La mare de l'altre nen va acceptar donar-lo en adopció i aleshores, una vegada que hi havia via lliure, van voler tornar-me a mi a l'hospici, ja no em necessitaven, però era tard, no els van deixar", explica Joan Francesc. La seva pròpia adopció mai no va arribar a inscriure's públicament, si bé va ser emplenada, però la parella va desistir. El motiu és que el matrimoni va aconseguir inscriure al Registre Civil de Sant Adrià de Besòs Juan Francisco com a fill biològic; ja no calia adoptar-lo.

Va ser una inscripció fora de termini, el setembre del 1977, quan el nen tenia 11 anys, i va ser possible gràcies a la complicitat de funcionaris sense escrúpols en aliança amb la Junta de Protecció al Menor --el precedent dels actuals serveis socials de les comunitats autònomes--, una institució agermanada amb el sinistre Patronat de Protecció a la Dona, l'afany del qual era treure els fills a mares considerades esgarriades per lliurar-los a matrimonis acabalats adeptes al règim nacionalcatòlic.

La nova partida de naixement creada ad hoc per al matrimoni Coll-Corominola va respectar la data de naixement del nen, el 14 de setembre de 1966, però va canviar com a lloc Barcelona per la propera ciutat de Sant Adrià del Besòs, i va modificar la identitat dels progenitors biològics, que van passar a ser, per art de màgia, el matrimoni Coll-Corominola. Mentre aquesta inscripció figurava al registre civil adrianenc, el seu veritable naixement estava dipositat al registre de Barcelona. Dues partides de naixement diferents per a la mateixa persona.

"Per què volien fills?"

El nen Juan Francisco va ser el segon sempre, el perdedor, en aquella gran casa de Banyoles, on el nen mimat va ser l'altre. "L'única que em va demostrar afecte va ser l'àvia materna", diu. Van ser anys d'aparença d'una família envejable, però la realitat era diferent: "Els nens anàvem vestits impecablement però no podíem jugar a terra per por de tacar-nos la roba. Els caps de setmana el pare en comptes de quedar-se amb nosaltres se n'anava sol de caça No ens van portar mai de vacances ni hi va haver una alegria en aquella casa: "Per què volien fills?, m'he preguntat moltes vegades".

També recorda Joan Francesc que quan feia alguna malifeta o alguna cosa que a ells no els agradava, li retreien els diners que es van gastar a adoptar-lo. "Anys després la dona va arribar a dir que van ser entre 150.000 i 500.000 pessetes el que van pagar per mi", indica.

Mentrestant, la seva àvia Francisca i els seus oncles, els de Sant Adrià de Besòs, el buscaven. A la Junta de Protecció al Menor de Barcelona van negar conèixer el nen. L'àvia va arribar a contractar un advocat i va denunciar-ne la desaparició. Tot va ser en va. Juan Francisco Beamonte Isern s'havia esfumat.

Recuperant les arrels

El 2009, un esdeveniment canviaria la seva vida. S'havia proposat trobar les seves arrels biològiques, com passa a la majoria de persones adoptades. Era conscient que havia estat adoptat davant de l'abandonament de la seva família. Va posar un missatge de cerca en una plataforma creada pel col·lectiu de nadons robats. I va obtenir resposta: una dona va reconèixer la història com la d'aquell cosí seu que va desaparèixer el 1973, el petit Juanito.

"Era Sonia, la meva cosina germana de part de pare. Al cap de dos dies de contactar amb mi van anar a veure'm a Banyoles ella i la meva tia Pili. Ens vam retrobar, ens vam abraçar i em van omplir de petons i de fotos que em mostraven a mi mateix de nadó, la meva infància va tornar", recorda amb emoció.

A partir de llavors, es va dedicar a recopilar la documentació. La referida a l'adopció no la va trobar mai, ja que no havia estat adoptat. Al seu lloc va trobar la prova clau: la partida de naixement falsificada. El 2018 una jutgessa va declarar provat que el matrimoni Coll-Corominola no eren els pares biològics de Joan Francesc Beamonte Isern i li va tornar la seva identitat, anul·lant la falsa.

Querella pionera per detenció il·legal

Aquest home vol justícia. Durant 43 anys ha viscut retingut en una família que no era la seva, privat dels seus éssers estimats, basant-se en una documentació oficial falsificada. Els documents de la Junta de Protecció al Menor, signats per una assistent social, la religiosa María Luna, segons ha pogut comprovar aquest diari, contenen falsedats com ara que l'àvia Francisca va renunciar al seu nét. "Clarament es veu que han falsificat la signatura de la meva àvia". La cosina Sonia ha confirmat que l'àvia no va abandonar el nen, al contrari, ha descrit al jutjat el recorregut que va fer la família per intentar trobar el seu parador.

El Jutjat d'Instrucció 3 de Badalona havia citat com a investigada el 2 de maig la mare falsa i quatre parents biològics de Beamonte, entre ells, la seva cosina Sonia, però aquestes citacions estan pendents que es resolgui el recurs contra l'arxivament de la causa que ha presentat aquests dies del darrere la defensa de Joan Francesc. També està investigat el doctor Hernández, que en declaracions prèvies ha assegurat que no recorda res dels fets que se li imputen relacionats amb l?apropiació del nen per una altra família.

L'estratègia de la defensa de Beamonte, a través d'una querella molt clara i fonamentada, vol demostrar com el nen va ser desnaturalitzat, deslocalitzat, com la falsedat d'una filiació va atemptar contra el seu honor. La querella acusa d'un presumpte delicte de detenció il·legal -que no prescriu-, un altre de suposició de part i un tercer de falsedat documental i demana al jutjat que es determini la possible responsabilitat als fets de la institució pública hereva de la Junta de protecció al menor.