Público
Público
estat d'alarma

De no tenir oposició a estar a la corda fluixa: així ha perdut suports el Govern espanyol en el Congrés amb l'estat d'alarma

En la votació de la primera pròrroga de l'estat d'alarma, el 25 de març, la mesura del Govern estatal va ser recolzada amb més de 320 vots a favor i cap en contra. Si el PP abandona el 'sí', l'estat d'alarma hauria perdut gairebé la meitat dels seus suports en poc més d'un mes.

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez. EFE/Kiko Huesca/Archivo
El president del Govern estatal, Pedro Sánchez. EFE/Kiko Huesca

El 25 de març el Govern espanyol va sol·licitar per primera vegada la pròrroga de l'estat d'alarma decretat el 14 d'aquest mateix mes per fer front a l'emergència sanitària de la Covid-19. La votació en el Congrés no va permetre dubtes: una amplíssima majoria considerava necessari prorrogar aquesta situació excepcional, per la qual cosa la petició de l'Executiu va obtenir 321 vots a favor (de 350 diputats) i cap en contra.

Poc més d'un mes després d'aquesta primera prova, l'estat d'alarma decretat per Pedro Sánchez va cap a perdre gairebé la meitat dels seus suports inicials. Des de principis d'abril, diverses formacions han incrementat el seu rebuig a les mesures i a l'estratègia de l'Executiu en la lluita contra el coronavirus, una situació que s'ha traduït en una major feblesa parlamentària del PSOE i d'Unidas Podemos.

No obstant això, el suport del PP, segona força en la Cambra Baixa, garantia la viabilitat de l'estat d'alarma, sostinguda pels dos partits més grans de la Cambra, ja que només entre els de Sánchez i els de Pablo Casado sumen 209 diputats. L'anunci dels conservadors d'aquest dilluns sobre la possibilitat que puguin abandonar el 'sí' en la pròxima votació acosta el decret cap a la corda fluixa i deixa moltes incerteses sobre la fortalesa real del Govern estatal en el Congrés en un moment crític.

Un canvi de posició del PP suposa de facto una sagnia notable en els suports a l'estat d'alarma, però el realment important és a on pararan els vots dels 87 diputats de Casado. Per ser autoritzada, la pròrroga precisa d'una majoria simple (més vots a favor que en contra), per la qual cosa les abstencions, encara que són importants per marcar posicions crítiques, només són determinants en la mesura en què restin vots al 'sí' o al 'no'.

En aquest cas, el Grup Popular s'ha posicionat a favor de la pròrroga en les tres votacions celebrades, i un canvi de posició cap a l'abstenció afebliria la força parlamentària del Govern espanyol en aquest sentit, però no posaria en perill l'estat d'alarma. En canvi, si els de Casado se sumessin al 'no', l'Executiu estatal es veuria obligat a conservar gairebé tots els suports restants, i nous moviments en els partits més petits que fins ara estaven en el 'sí que' podrien acabar tombant l'estat d'alarma en noves votacions.

Fins ara, la pèrdua de suports de l'Executiu ha estat gradual. El 25 de març, la primera votació es va saldar amb 321 vots a favor (PSOE, PP, Vox, Unidas Podemos, Más País, Compromís, BNG, Ciudadanos, PNV, Navarra Suma, Coalición Canaria, PRC, Teruel Existe, Nueva Canarias, Foro Asturias) i 28 abstencions (ERC, JxCat, Bildu, CUP). Això es tradueix en el fet que gairebé un 92% dels diputats de la Cambra Baixa van recolzar de manera explícita la pròrroga.

El 9 d'abril va tenir lloc una segona votació, on la unanimitat de la primera pròrroga es va trencar amb un doble risc per a l'Executiu estatal: l'estat d'alarma no sols perdia suports, sinó que ho feia a mesura que el 'no' guanyava força. El resultat d'aquesta votació va ser de 270 vots a favor (PSOE, Unidas Podemos, Cs, PNV, Más País, Coalición Canaria, Compromís, BNG, PRC, Nueva Canarias, Teruel Existe), 54 vots en contra (Vox i la Cup) i 25 abstencions (ERC, JxCat, Bildu).

En aquest moment recolzaven la pròrroga de manera explícita més d'un 77% dels diputats, mentre que més d'un 15% estaven en contra. L'última votació es va celebrar el 22 d'abril, fa a penes dues setmanes i, encara que en aquesta ocasió Sánchez no va perdre suports, les files del 'no' es van reforçar amb els 8 diputats de JxCat, que es van sumar als de Vox i la Cup. Amb 269 vots a favor, 60 en contra i 16 abstencions, el Congrés va autoritzar estendre l'estat d'alarma fins al 9 de maig.

En aquest moment, el suport a la pròrroga va caure per sota del 77%, mentre que els vots en contra ja superaven el 17%. Amb tot, l'avantatge continuava sent molt ampli. La pròxima votació se celebrarà aquest dimecres, i els de Casado ja han anunciat que "en els termes en què la coneixem no podem donar suport a la pròrroga a l'estat d'alarma".

Encara que no ha especificat quina serà la seva posició final, en principi no s'espera un vot en contra del PP en la sessió del dimecres. En aquest cas, si els vots del Grup Popular se situessin en l'abstenció, la votació se saldaria amb 173 vots a favor (PSOE, Unidas Podemos, Cs, PNV, Más País, Coalición Canaria, Compromís, BNG, PRC, Nueva Canarias, Teruel Existe), 77 en contra (Vox, ERC, que ha anunciat aquest dilluns el seu 'no', JxCat i la CUP) i 100 abstencions (PP, Bildu, Navarresa Suma, Fòrum Astúries).

La pròrroga de l'estat d'alarma estaria recolzada per menys del 50% dels diputats del Congrés. Fa poc més d'un mes, aquest suport superava el 90%. Formacions com a Ciutadans també han deixat a l'aire quin serà el sentit del seu vot dimecres que ve.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?