La Justícia ha obert una causa penal contra l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per haver suspès temporalment les relacions amb Israel, incloent-hi els acords d'agermanament de la capital catalana amb Tel-Aviv. Ho ha avançat eldiario.es i ho ha confirmat l'ACN amb la interlocutòria del jutjat.

L'exbatllessa va prendre la decisió el passat 8 de febrer en resposta a la situació "d'apartheid" que viu el poble palestí i a les "dècades de vulneracions sistemàtiques dels drets humans". Ara, una magistrada ha admès a tràmit la querella que ha presentat l'advocat Francesc Jufresa i que apunta que Colau i l'aleshores responsable de Justícia Global i Cooperació Internacional del consistori podrien haver comès un delicte de prevaricació.

La querella va ser interposada inicialment davant l'Audiència Nacional, en entendre que els efectes del suposat delicte tenien lloc a un altre país, Israel, però la resposta del tribunal va ser que els jutjats competents eren els de la capital catalana. El principal argument que defensa, és que l'Ajuntament no té competències per prendre decisions que afecten la política exterior, que correspondrien el govern espanyol.

Fa especial èmfasi en el fet que Colau no tenia competències per trencar relacions formalment amb Israel, encara que el cert és que el decret aprovat feia referència només a l'agermanament amb Tel-Aviv. Així mateix, veu també un possible delicte d'odi, en entendre que la carta que l'exalcaldessa va fer arribar al primer ministre del país, Benyamin Netanyahu, contenia referències antisemites i afirmava que Israel era un Estat racista.

BComú ha reaccionat a la informació a través d'un tuit dient que "portem 11 querelles arxivades i aquesta acabarà igual perquè segueix el mateix patró: textos sense fonament per menyscabar les nostres polítiques transformadores. No ens faran callar. Seguirem denunciant la vulneració de drets humans a Palestina".

Decisió avalada per quatre Premis Nobel

La decisió de Colau de suspendre l'agermanament amb Tel-Aviv va posar fi a l'acord d'amistat que va signar el llavors alcalde socialista Joan Clos el 1998. L'exalcaldessa la va prendre després que la plataforma Prou Complicitat presentés una petició en aquest sentit amb més de 4.000 firmes i l'adhesió de 80 entitats.

La notícia va generar discrepàncies en el sí del govern municipal, ja que els llavors socis de BComú, el PSC, van expressar el seu rebuig. Va celebrar-se un ple monogràfic per abordar la qüestió. Tots els partits del consistori, a excepció dels republicans que van abstenir-se, hi van votar en contra, però Colau va tirar endavant la mesura amb un decret. La mesura sí que va rebre suport internacional i, de fet, la van avalar els Premis Nobel -Annie Ernaux, George P. Smith, Jody Williams i Mairead Maguire- i una cinquantena de personalitats.