Público
Público
Únete a nosotros

El paranimf de la Universitat de Barcelona es converteix en un "crit de resistència" dels polítics i presos catalans

Foreign Friends of Catalonia ha organitzat aquest dimarts un acte amb la presència de ponents internacionals en suport als dirigents catalans a la presó o perseguits per la justícia espanyola. Hi han participat el periodista turc Can Dündar i el jurista Jaume Alonso Cuevillas, entre d’altres.

Publicidad
Media: 5
Votos: 2

El paranimf de la Universitat de Barcelona s'ha omplert en l'acte organitzat per Foreing Friends of Catalonia i el Col·lectiu Clínic per la Democràcia. ÀNGEL FERRERO

El paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) a l’Hospital Clínic s’ha omplert aquesta tarda per a l’acte "Catalunya al món", organitzat per l’associació Foreign Friends of Catalonia –una organització internacional que es dedica a l’anomenada la diplomàcia de proximitat i dona suport a l’exercici del dret d’autodeterminació a Catalunya– i el Col·lectiu Clínic per la Democràcia. A l’acte també hi eren Marcela Topor, l’esposa de Carles Puigdemont; Bernat Pegueroles, el marit de Carme Forcadell; Txell Bonet, l’esposa del president d’Òmnium Cultura, Jordi Cuixat; i Laura Masvidal, l’esposa de Joaquim Forn, entre d’altres familiars de presos. També hi havia Andrej Hunko, diputat de Die Linke.

L’acte ha començat amb una actuació de la Coral de Sant Medir abans de donar pas a les intervencions, moderades pel periodista Antoni Bassas. El primer a parlar ha estat Alessandro Gamberini, advocat de la capitana del Sea Watch, Carola Rackete. "Hi ha un fil conductor que uneix organitzacions no governamentals com Open Arms" i el sobiranisme, ha dit Gamberini, qui ha qualificat la situació dels dirigents catalans perseguits per la justícia espanyola de "crit de resistència", alhora que ha descrit Espanya com "la Turquia d’Europa".

A continuació ha parlat Rossella Selmini, sociòloga i vicepresidenta de Foreign Friends, que ha parlat de la situació a Itàlia i de les restriccions legals i l’ús de la llei com, per exemple, considerar els comentaris crítics amb la policia com a "crims d’odi". L’ha seguit Dominique Noguères, advocada en drets humans i observadora del referèndum de l’1-O, que ha comentat els obstacles que els advocats troben al judici als responsables de la consulta a Madrid.

Al seu torn, el periodista turc Can Dündar, que actualment viu refugiat a Alemanya, ha rememorat veure recentment a la televisió un ministre turc parlant de Catalunya. «Era una mica estrany escoltar a un ministre turc parlar de Catalunya», ha observat en assenyalar la situació dels kurds i alguns dels paral·lelismes amb la qüestió catalana. Segons ha explicat el periodista turc, el ministre tractava de convèncer el seu públic que la repressió "és una cosa europea" i, per tant, justificar la repressió contra els kurds. D’aquesta manera, "ara el govern turc i espanyol tenen una cosa en comú", i, al seu torn, ha afegit, "nosaltres també tenim alguna cosa en comú."

Dündar també ha recordat la seva visita a Jordi Cuixart a la presó. "Una sensació estranya, perquè jo també m’hi vaig trobar, rere un vidre", ha afirmat tot destacant com el president d’Òmnium mantenia, malgrat tot, la fortalesa, l’ànim i el seu caràcter "jovial". Des d’aleshores, ha revelat, mantenen una correspondència regular i ha desitjat que aviat es puguin reunir tots dos, en llibertat, a Barcelona o Istambul.

Espanya, "una democràcia de pladur"

El jurista i ara diputat al Congrés de Junts per Catalunya Jaume Alonso Cuevillas ha estat l’últim en agafar el micròfon i ha agraït a Foreign Friends of Catalonia la seva feina a l’inici de la seva intervenció. Després s’ha posat, com acostuma a passar, el públic a la butxaca amb la seva mescla d’humor i exposició pedagògica quan ha volgut respondre alguns "tòpics". "La llei no està per sobre de la democràcia", ha reblat abans d’agregar que "la llei d’un estat concret no pot estar per sobre de la legislació internacional". "Una cosa és la llei i una altra és l’aplicació de la llei", ha continuat, "el problema d’Espanya no el tenim amb la llei o la Constitució, que és suficientment ambigua com per fer una cosa o l’altra, sinó que el problema el tenim amb aquests guardians de la Constitució".

Espanya "és un model per molts països, és un model per Turquia", ha ironitzat l’advocat al descriure el país com "una democràcia plena de forats." "Des del punt de vista formal, Espanya és una democràcia formal, amb una separació de poders, té un poder judicial independent, però la cúpula no ho és, està contaminada, el conjunt del poder judicial, els jutges, si són majoritàriament independents", ha aclarit.

"Sobre el paper Espanya té alguna de les legislacions més garantistes d’Europa", ha seguit, "el problema és que no s’aplica". Per això, ha indicat, "Espanya és una democràcia de pladur, una democràcia de cartró pedra". En aquest sentit, Cuevillas creu que Espanya "és molt pitjor que Turquia, que com a mínim no se n’amaga". "Tots els poders de l’estat s’han conjurat per posar com a valor màxim de l’ordenament la unitat d’Espanya", ha denunciat.

I entrant en matèria legal: "Catalunya té el dret a l’autodeterminació, està contemplat al dret internacional, això està fora de dubte", ha assegurat. Però, ha reflexionat d’immediat, "si no tens la força per aplicar un dret, és com si no existissis". Tot relatant una visita al conseller Jordi Turull, ha fet èmfasi en que "el discurs ha de canviar" i que ara "hem de posar l’èmfasi que l’estat espanyol està vulnerant la seva pròpia legalitat, les més elementals normes jurídiques vigents i dels drets humans." "A Espanya", ha prosseguit, "la llei s’utilitza per reprimir els dissidents". "No hi ha cap llei per reprimir un poble organitzat", ha reivindicat el diputat, que ha acabat la seva intervenció amb una referència a la Diada d’enguany. "Ja veurem quants som demà a la plaça del país veí", ha bromejat.