El congrés que Junts celebrarà finalment el pròxim mes de juny, no sense tensions entre els partidaris d’endarrerir-lo a la tardor i els de mantenir-lo abans de l’estiu, obre la porta a la reconfiguració interna del partit. Encara més amb l’anunci de Jordi Sànchez, que no repetirà com a candidat a la secretaria general després de dos anys en què s’ha constatat que la seva figura no era de consens dins el partit. Les derivades que s’obren entorn al relleu de Sànchez i la renovació a la cúpula de la formació que ara mateix presideix Carles Puigdemont són diverses tant pel que fa al partit com a la seva participació al Govern.

D’una banda, caldrà veure si hi ha un sol candidat per rellevar Sánchez, com reclama l’encara secretari general, que va demanar després de l’anunci "una única candidatura que doni resposta al conjunt del partit, a la pluralitat del partit i a la riquesa del que representa JxCat". L’objectiu és evitar una confrontació oberta entre els diferents sectors del partit, amb tensions que han provocat també desgast en la relació amb ERC al si del Govern.

Una altra incògnita és si l’expresident de la Generalitat deixarà d’estar al capdavant del partit, si més no orgànicament. Però diverses fonts de la formació apunten a què la reorganització que es farà al juny, en el segon Congrés Nacional de la formació, no s’hauria de limitar al partit i hauria d’incloure també l’esfera governamental. La idea es que cal una millora en la coordinació i interlocució entre els membres del Govern en representació de Junts i la direcció del partit. Una coordinació que en aquest primer any de l’Executiu alguns defineixen d’obertament "deficient" i altres de "millorable".

El rol negociador de Sànchez

L’actual Govern que presideix el republicà Pere Aragonès és conseqüència de l’acord que van assolir ERC i JxCat al maig del 2021. En la recta final el van tancar de forma molt personal el mateix Jordi Sànchez i Pere Aragonès. Per això, la marxa de l’actual secretari general de Junts ha despertat certa inquietud en l’esfera governamental i als republicans. Tanmateix, les fonts dels dos partits consultades no preveuen que el procés intern de Junts hagi de comportar la sortida del soci del Govern, tot i que cal esperar l’evolució final del procés congressual.

Sànchez, de perfil possibilista i amb accent en la gestió més enllà de la confrontació, xocava amb els sectors del partit partidaris de centrar-se en exclusiva en l’embat constant amb l’Estat fins assolir la independència. Davant de la proximitat de cites a les urnes, especialment les municipals, Sánchez ha preferit desmarcar-se d’una reelecció complicada, que hagués pogut visibilitzar encara més les fractures internes existents i també obrir-ne de noves. I pel fet que el desgast que ha patit en els darrers mesos tampoc li assegurava la reelecció, malgrat ser una icona com a pres polític i com a expresident de l'ANC.

Borràs i Turull, possibles relleus

Laura Borràs i Jordi Turull es perfilen ara mateix com les dues figures més destacades del partit per optar al seu relleu. Tot i que cap dels dos ho ha dit obertament, són les persones que acumulen més projecció i suport tant entre els companys de files com de les bases. Tot i això, la seva divergència -Turull prové de l’antiga Convergència mentre que Borràs va entrar com a independent a les llistes de Junts -fa difícil de preveure el resultat en cas que els dos presentessin candidatura per optar a la secretaria general.

Turull és clarament partidari de participar del Govern i fins i tot va mantenir en el seu dia converses amb ERC -durant els moments més difícils de la negociació- per mirar de desencallar la qüestió oferint-se com a interlocutor dels juntaires. Finalment Sànchez va tancar el pacte amb Aragonès amb l’anomenat Acord de les masies -es van reunir durant un cap de setmana en dues masies catalanes- però sense fer-ne partícips altres dirigents, la qual cosa li va comportar algunes tensions amb Turull.

L’exconseller de la Presidència durant l'1-O és un home de partit, militant des de 1983 a l’antiga Convergència, primer a les joventuts i després a la formació com a tal. El 2010 va ser nomenat portaveu del grup al Parlament i el 2013 el va començar a presidir. De perfil liberal, a més de conseller de la Presidència va ser portaveu del Govern de Carles Puigdemont els últims mesos de la legislatura, abans de l’aplicació del 155. Actualment és un dels quatre vicepresidents del partit.

Després de l’indult, el juliol de 2021, va emprendre una marxa per Catalunya. La Travessa per la Llibertat volia demostrar l’agraïment a la ciutadania pel suport rebut a la presó, però a ningú se li escapa que el bany de masses que va rebre ja situava el polític en una casella de sortida per futures aspiracions de lideratge, ambicions que fonts del seu entorn no neguen.

Laura Borràs té un perfil molt allunyat de Turull. Provinent del món acadèmic, va presidir la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2017) abans de fer el salt a la política a les llistes de JxCat com a independent. En l’actual legislatura va ser molt més reticent a l’acord de Govern, fins al punt que va rebutjar formar-ne part i assumir-ne la vicepresidència, acabant a la presidència del Parlament. Dins el partit, ocupa la secretaria de Drets i Llibertats.

Evitar disfuncions entre Govern i partit

En qualsevol cas, totes les fonts del partit consultades indiquen que sembla poc factible que la nova direcció decideixi que Junts marxi del Govern deixant-lo en mans d’ERC, si més no, abans de les eleccions municipals de maig de 2023. L’Executiu és una plataforma que des de l’estructura del partit consideren "fonamental" per afrontar el primers comicis municipals de la formació política, on volen consolidar un partit encara "tendre", en paraules del propi Sànchez.

La qüestió del nou lideratge depèn també de la decisió que prengui Puigdemont, de moment més centrat en la presidència del Consell per la República i la batalla judicial de l’exili que en la vida de partit. Si deixés el càrrec de president, es podria articular una candidatura doble de Turull i Borràs, però es tracta d’un escenari incert.

La conclusió sembla ser que al marge de com acabi el procés congressual, la reorganització de l’Executiva de Junts no comportarà la sortida del Govern però sí canvis a mig termini, probablement de cara a la tardor. La tensió dins del partit entre els que de defensen la gestió i els que rebutgen la continuïtat autonomista ha provocat una erosió i desgast del propi Govern.

Els canvis servirien per millorar la connexió entre l’Executiu i el partit amb un objectiu fonamental, disposar d’una interlocució "de nivell" adequada en la part de l’Executiu de Junts. Diverses fonts asseguren que el fet que cap dels consellers i conselleres formin part del nucli dur de la direcció del partit està generant "disfuncions per la falta d’informació". Encara que aquestes fonts també apunten a què fins ara això també passava per l’acumulació d’informació i l’opacitat, o "discreció", amb què Sànchez acostumava a treballar.

El cert és que segons fonts del Govern han estat diversos els temes que ha calgut reconsiderar després de tractar-los al si de l’Executiu per les tensions generades dins del partit en tenir tota la informació a posteriori. El recent cas de l’acord lingüístic al Parlament subscrit primer i congelat després per Junts seria també un exemple.
​
La idea és que els temes de gestió essencials del Govern puguin ser analitzats i debatuts pel nucli directiu de Junts abans de la presa de decisions disposant d’un major flux d’informació. Per disposar d’aquesta interlocució hi ha dos camins, que algun dels membres de la nova Executiva sorgida del Congrés del juny s’incorpori al Govern però també podria suposar que algun dels actuals membres del Govern en formi part del nucli dur de direcció.

Una via que topa amb el fet que alguns dels pesos pesants de la part de Junts a l’Executiu són independents, com el conseller d’Economia, Jaume Giró. I amb què cap dels membres actuals de partit tenen un pes específic rellevant en la direcció, ni tan sols el vicepresident, Jordi Puigneró, i no formen part, en principi, dels principals noms que es preveu optin als càrrecs claus.

Canvis en clau de municipals

Amb tot plegat, la reordenació de Junts augura la primera remodelació del Govern Aragonès probablement a partir de la tardor. A més de millorar la interlocució, els possibles relleus també servirien per readaptar la part de l’Executiu de Junts a la nova realitat del partit que sorgeixi del Congrés del juny, ja que l’actual composició va ser conformada sota la batuta de Jordi Sànchez com a secretari general.

Resultaria lògic que la nova persona que ocupi el càrrec vulgui tenir gent de la seva confiança al Govern. I finalment, algunes fonts també apunten a què la remodelació de Govern també serviria per alliberar alguns membres del partit que poden tenir un paper rellevant a les eleccions municipals. Aquests comicis es veuen com una prova de foc per la consolidació del partit, que aspira a guanyar en regidors.

Un cas clar seria el de la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, d’origen lleidatà, que optaria a ser alcaldable de Junts. La sortida de Cervera deixaria a Turull sense una de les seves persones afins dins de l’Executiu.

Si bé és cert que la potestat per cessar o nomenar consellers i conselleres és en exclusiva del president de la Generalitat, és ben sabut que en un Govern de coalició els canvis a petició d’un dels socis no acostumen a ser qüestionats i s’executen. I aquest seria el cas que podria plantejar Junts. La qual cosa no vol dir que ERC no decideix també aprofitar per incorporar canvis en les seves conselleries.