Público
Público

Per què el curs escolar 2023/2024 ha començat amb una vaga de docents?

Responem totes les preguntes d'un inici de curs que ha arrencat amb part de la comunitat educativa en peu de guerra. Els sindicats demanen, a grans trets, reveritr les retallades del 2010, l'equiparació salarial per al professorat de l'FP i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys

6-9-2023 Mestres i professors del sindicat USTEC tallant una carrer de Barcelona en senyal de protesta el primer dia de curs
Mestres i professors del sindicat USTEC tallant una carrer de Barcelona en senyal de protesta el primer dia de curs. USTEC/Twitter

Prop d'un milió d'alumnes d'infantil, primària i ESO han tornat a les aules aquest dimecres després de l'estiu -els de Batxillerat i FP ho faran el pròxim dimecres dia 12-. Tot i que la jornada ha transcorregut amb normalitat a la majoria de centres, amb les abraçades i llàgrimes de cada primer dia d'escola, la convocatòria de vaga del sindicat majoritari de mestres i professors USTEC-STEs, la Intersindical i la CGT, ha eclipsat l'arrencada del curs escolar 2023/2024

Un dia abans de l'inici de curs, sindicats i administració es van reunir in extremis per evitar la vaga, però finalment la mesa sectorial va acabar sense acord. Així doncs, després d'un 2022-2023 marcat per diverses vagues i un canvi de titular en el Departament d'Educació, aquest dimecres el curs no s'ha escapat de començar amb una nova aturada. 

Quin seguiment ha tingut la vaga del primer dia de curs?

El seguiment de la vaga ha estat força baix -segons el Departament d'Educació no ha arribat ni a l'1%-, bàsicament perquè era el primer dia de curs i els mestres i professors venien de les vacances d'estiu. Malgrat la baixa participació, els sindicats han fet soroll al carrer i han definit la convocatòria com un "toc d'alerta" per al Departament. Al llarg de la jornada hi ha hagut diversos piquets en punts estratègics i una marxa lenta més multitudinària.

Per una banda, una vintena de docents s'han concentrat davant de l'escola Mercè Rodoreda de Barcelona, ​​on el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha inaugurat l'inici del curs escolar. A l'arribada d'Aragonès al centre educatiu, han cridat consignes com Menys discursos i més recursos i portaven pancartes amb frases com Consellera Simó prou de menyspreu i No volem paraules, volem fets.

Per altra banda, una setantena de representants sindicals d'USTEC, CGT i la Intersindical han tallat la Gran Via de Barcelona en dues ocasions i han entrat a l'interior del pati de la Fundació Bofill on han llençat traques de petards. S'han enganxat cartells en contra de la precarització de l'educació pública. 

La mobilització més massiva ha tingut lloc al migdia. Prop de 400 docents s'han manifestat pels carrers de Barcelona per denunciar la situació de "crisi" que viu l'escola pública. Han carregat contra la consellera Simó i l'han acusat de frenar la reversió de les retallades i de donar continuïtat a la privatització del sistema. Han alertat que Catalunya és la comunitat on els mestres cobren menys i han recordat que cada cop hi ha més problemes per cobrir les places vacants. 

Quan va començar el malestar i què demanen els sindicats?

El malestar de la comunitat educativa ha anat pujant de to des de les retallades del 2010, durant el Govern d'Artur Mas i en el marc de la crisi econòmica. El punt d'inflexió de la nova onada de mobilitzacions, però, va ser a principis del 2022, quan l'exconseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar sense prèvi avís als representants dels treballadors que el curs s'avançava una setmana. La mesura va despertar una profunda indignació entre els sindicats educatius, que van acabar convocant 12 jornades de vaga en un sol curs.

L'anunci del nou calendari escolar va ser el detonant de tot plegat, però el cert és que ja hi havia un malestar general agreujat per la pandèmia que va acabar derivant a altres reclamacions històriques per part dels sindicats. 

En aquest inici de curs, la principal reivindicació és la reversió d'una vegada per totes de les retallades. Ara bé, també demanen acabar amb l'avançament del calendari escolar; el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l'equiparació dels sous per al professorat de l'FP; i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys.  

Per què no es reverteixen les retallades?

Les decisions de l'exconseller Josep González-Cambray al capdavant d'Educació van generar constants enfrontaments amb els sindicats de docents. Finalment, Aragonès el va cessar i va posar Anna Simó al seu lloc. El relleu s'entenia com una voluntat d'obrir una nova etapa entre el Departament i els sindicats, però el canvi sembla que no ha donat els resultats esperats.

Simó supedita la reversió definitiva de les retallades als pressupostos del 2024

Els sindicats acusen el Departament de no presentar propostes noves per millorar les condicions laborals dels docents. Sobre la seva principal reivindicació, la reversió definitiva de les retallades, la consellera ho supedita als pressupostos del 2024. En una entrevista als Matins de TV3, Simó ha sostingut que ha evitat comprometre's sense conèixer "quins escenaris pressupostaris" tindrà la Generalitat per al 2024.

"Per mi seria molt irresponsable adquirir ara compromisos i poc responsable cap als sindicats", ha subratllat. Davant les crítiques i demandes sindicals, Simó ha recordat que aquest serà el curs "amb més docents" de la història malgrat que hi ha 20.000 alumnes menys a primària i infantil. Tot i insistir en què ella és la primera interessada en revertir les retallades, manté que la "retallada més gran" ja s'ha revertit amb l'ampliació de la plantilla docent.

Què diu el Departament sobre el calendari?

El curs ha arrencat per segon any consecutiu una setmana abans del que era habitual. Sobre l'avançament del calendari escolar, Simó ha dit aquest dimecres que s'obre a revisar la data d'inici de curs, però ha deixat clar que començar abans del 12 de setembre és un "punt de no retorn".

La consellera ha recordat que quan va assumir el càrrec la mesura ja estava fixada però que, des de l'inici, ha dit que el calendari 2024-25 es treballaria "en tots els àmbits de debat".  

Què es va acordar el curs passat? S'ha complert?

L'inici del curs passat -el primer que va començar una setmana abans de l'habitual- ja pintava mogudet, amb vagues convocades, però finalment Educació i sindicats van arribar a un acord que va suposar una treva. Després de llargues negociacions, el Govern es va comprometre a contractar 3.500 docents més, injectar 170 milions al sistema educatiu català i la reducció d'una hora lectiva.

"El curs passat vam tancar amb 23.000 substitucions que no es van poder cobrir perquè les borses estan buides"

La reducció de l'hora lectiva es va començar a aplicar el passat gener i va permetre als docents tornar a l'horari del 2010. Pel que fa a l'increment de la plantilla, aquest curs hi ha prop de 1.200 places de professors i mestres més que l'any passat. Malgrat aquest augment, els sindicats denuncien la manca de docents que pateix el sistema. "El curs passat vam tancar amb 23.000 substitucions que no es van poder cobrir perquè les borses estan buides", ha lamentat la portaveu de la CGT, Íngrid Chavarria.

Una altra de les reclamacions dels sindicats era un pla d'estabilitat per al personal interí que superi els tres anys d'antiguitat. En els últims mesos, el Departament ha fet esforços per estabilitzar-lo, amb la voluntat de reduir el percentatge al 8% el 2030, tenint en compte que el 2018 la taxa era del 34%. Així doncs, s'han realitzat diferents processos d'estabilització per posar fi als contractes temporals amb més de tres anys de durada. 

Malgrat les noves mesures impulsades pel Govern de cara al crus 2023/2024 -com la gratuïtat d'I2, la implantació del procés per reduir la segregació escolar i els nous currículums derivats de la llei educativa estatal-, és evident que encara queden reclamacions dels sindicats per resoldre. 

Hi haurà més mobilitzacions?

El més probable és que sí. Durant la jornada de vaga d'aquest dimecres, els sindicats ja han advertit que no es rendiran i que seguiran mobilitzant-se. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha assegurat en una atenció als mitjans que el canvi de lideratge al capdavant del Departament no s'ha traduït en una millora de la situació.

"Al final del curs passat estàvem a punt de signar un acord per tancar el cicle de reversió de retallades i abordar la resta de qüestions importants que afecten el sistema", ha apuntat Segura, que ha dit que l'arribada de Simó va frenar aquest procés. "És una falta de respecte i un menyspreu", ha sentenciat. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?