Sense un episodi destacat de pluges a l'horitzó que reverteixi la situació, la històrica sequera que pateix Catalunya continua agreujant-se. El passat dia 1, el Govern va decretar l'entrada en emergència dels 202 municipis del sistema Ter-Llobregat, on resideixen més de sis milions de persones -tres quartes parts de la població- i que abasteix Barcelona i l'àrea metropolitana, part de la Catalunya Central i Girona.

Des d'aleshores, les reserves dels embassaments de les conques internes han seguit caient i han passat del 15,8% al 15,2%. En el cas concret del Ter-Llobregat, si fa dues setmanes els pantans contenien 99,46 hm3 d'aigua ara es queden en 95,88, per sota del 15,7% de la seva capacitat, segons les dades d'aquest dijous. 

A l'espera de comprovar l'impacte que tenen les restriccions adoptades arran de l'entrada en emergència, a mitjà termini la previsió del Govern és incrementar la disponibilitat d'aigua a través de noves dessaladores i potabilitzadores. Aquest tipus d'infraestructures, però, trigaran alguns anys a enllestir-se, de manera que en els propers mesos l'executiu treballa amb altres opcions més ràpides per garantir l'aigua a la ciutadania. Segurament, la que ha generat més titulars és la possibilitat de portar aigua en vaixell a Barcelona, ja sigui des de Sagunt (País Valencià) o Tarragona. Responem les preguntes clau sobre aquesta opció.

La decisió està presa?

No. El Govern és conscient que és una alternativa cara i que tampoc serviria per transportar grans quantitats d'aigua, de manera que només activarà el transport en vaixell si la sequera segueix empitjorant les properes setmanes. Ara bé, això no significa que no estigui preparant tota la infraestructura per fer-ho possible amb rapidesa si així ho decideix. De fet, el gran avantatge d'aquesta opció "excepcional" és que, a diferència de la construcció de plantes de regeneració o dessaladores, es pot aplicar en poc temps i que tècnicament no comporta una gran dificultat.

Si finalment tira endavant, l'aigua podria arribar a Barcelona i l'àrea metropolitana des de Sagunt i Tarragona. En el cas de la ciutat valenciana, la setmana passada els governs espanyol i català van presentar el pla per fer-ho possible, que comportaria posar a ple rendiment la dessaladora de Sagunt, que depèn de l'empresa pública Acuamed. L'executiu estatal seria l'encarregat de pagar el cost de producció de l'aigua, mentre que la Generalitat assumiria el transport, que implicaria l'ús permanent de dos vaixells, un que estaria carregant a Sagunt -l'operació tardaria unes 12 hores- i l'altre descarregant a Catalunya. Cada vaixell portaria 20.000 metres cúbics d'aigua.

En paral·lel, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, ha explicat que la companyia ha mantingut reunions amb el Port de Tarragona i l'empresa municipal Ematsa per estudiar quines inversions caldrien per portar aigua de l'Ebre en vaixells des de la ciutat a Barcelona en cas que sigui necessari. Finalment, el Port de Barcelona hauria de culminar en poques setmanes les obres iniciades al novembre per fer-hi possible l'arribada de dos vaixells carregats d'aigua al dia, uns treballs que han tingut un cost d'uns 4 milions.

Quin cost tindria?

Els càlculs de l'ACA situen en entre 20 i 30 milions el cost de portar aigua amb vaixell a Barcelona. La xifra, però, podria variar en funció dels mesos que durés l'operatiu. Una de les grans dificultats és, precisament, arribar a acords amb navilieres per portar a terme el trasllat, el que explica part d'un preu tan elevat que des d'Acció Climàtica s'admet que és "insostenible" i que només es pot justificar en cas de necessitat crítica per l'emergència.

A finals del 2023, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va xifrar en entre 4 i 10 euros per metre cúbic el preu de l'aigua transportada en vaixell, una xifra molt més elevada que la captació d'aigua del Ter -uns 0,05 euros- o del Llobregat -al voltant de 0,20-, però que també es dispara si es compara amb la regeneració d'aigua a la depuradora del Prat de Llobregat (0,60 euros per metre cúbic) i supera el de la dessaladora de la ciutat deltaica (uns tres euros).

Quanta aigua podria arribar?

Segons la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a partir de juny -quan podrien arrencar els trasllats- fins al desembre, els vaixells podrien portar un total de 7 hectòmetres cúbics d'aigua a Barcelona. És una quantitat similar a la que conten ara mateix l'embassament de Darnius-Boadella (Alt Empordà) i el de Sant Ponç (Solsonès). A nivell de consum, equival a l'11% de l'aigua que s'usa a la ciutat de Barcelona en l'àmbit domèstic en tot un any i queda lleugerament per sota de la que es gasta a les llars de la comarca d'Osona -165.000 habitants- en 12 mesos. Pel que fa a Tarragona, segons el director de l'ACA, Samuel Reyes, el volum podria arribar als 6 o 7 hm3 d'aigua, però en aquest cas durant tot un any i no en set mesos.

Com va anar el precedent del 2008?

L'únic precedent de portar aigua amb vaixell a Barcelona es remunta al maig del 2008, quan es va optar per aquesta solució d'emergència per la greu sequera que també patia aleshores Catalunya. En aquell cas es van contractar els vaixells a Tarragona i Marsella. Un maig extremadament plujós va provocar que, finalment, només arribessin dos vaixells a la capital.

El primer, el Southern Defender, va atracar al Port de Barcelona el 13 de maig i portava aigua de pous de l'entorn de Tarragona i Reus. El segon, el Norient Solar, ho faria vuit dies més tard, provinent de Marsella amb aigua del Roine. En aquest interval els embassaments de les conques internes ja s'havien començat a omplir de manera significativa, un fet que va permetre superar l'episodi de sequera. L'operatiu, però, va tenir un preu de 17 milions, en gran part pel cost de la rescissió dels contractes amb les navilieres.

Quines infraestructures hi ha plantejades a mitjà termini?

La gran aposta de l'ACA i, per tant, del Govern per afrontar un futur de major dèficit hídric a Catalunya són infraestructures com dessaladores, plantes potabilitzadores o de regeneració, que tenen un elevat cost de construcció i, especialment en el primer cas, comporten una important despesa energètica.

En principi, les actuacions que s'haurien d'enllestir abans són les dues estacions potabilitzadores que l'ACA ha programat al Besòs, concretament al Bon Pastor (Barcelona) i Montcada i Reixac. Entre les dues comporten una inversió de 100 milions i la previsió és que entrin en funcionament cap al setembre de l'any vinent, 2025. Bàsicament captaran aigües subterrànies, si bé la de la capital també n'agafarà de superficial del riu. En total podran aportar uns 45 hm3 anuals d'aigua, una xifra molt superior a la que es podria portar en vaixell.

Pel que fa a les dessalinitzadores, els projectes són l'ampliació de la planta de Blanes -a la Tordera- i la construcció de la del riu Foix, al terme municipal de Cubelles (Garraf). Ambdues actuacions tindran un cost de 500 milions, que aportarà el Govern espanyol a través dels fons europeus Next Generation, amb la previsió d'estrenar l'ampliació de la de la Tordera el 2028 i la del Foix el 2029. A nivell de capacitat, la primera passarà dels 20 hm3 anuals actuals a poder-ne produir 80, mentre que la del Foix arribarà als 20 hm3 per any.