El canvi climàtic està afectant la temporalitat dels aliments que consumim. Els alts i baixos en el clima de casa nostra fan que les temporades es comencin a desdibuixar, per la qual cosa és més important que mai apostar pels productes que són de temporada al nostre territori.

I és que ara sí que entrem de ple a la primavera i els mercats, les neveres i les dispenses de casa es comencen a omplir de colors i noves fruites i verdures. A Catalunya trobem diverses fruites i verdures de temporada aquest mes d'abril, algunes que s'hi mantenen, d'altres que estan a l'equador i algunes que comencen a arribar a les cistelles de la compra. Veiem com arriba la fruita de pinyol i ingredients ben atractius amb colors ben vius, així com verdures més divertides per gaudir de l'arribada de la primavera.

5 fruites de temporada

Cirera

Per bé que el seu punt àlgid arribarà d'aquí a unes setmanes, aquest mes ja començarem a trobar les primeres cireres al mercat. A Catalunya destaquen les de la Ribera de l'Ebre, del Segrià, de la Terra Alta, del Baix Llobregat i de l'Alt Empordà. En trobem moltes varietats, com la satina, la lapins, l'early i la frisco, però la més estesa és la burlat.

La cirera és una fruita que s'acostuma a menjar crua, sense cap mena de processament. També es pot fer servir per elaborar dolços de tota menta, especialment en pastissos, coques, gelats i sorbets, així com confitada. A la cuina salada també té aplicacions: des de convertir-la en protagonista d'un gaspatxo a afegir-la en una aminada, passant per introduir-la en un guisat.

Es tracta d'una fruita molt atractiva, gràcies a la seva estètica i el seu vermell intens, així com la seva dolçor agradable i la sucositat. Ens aporten nutrients interessants com vitamines, minerals i fibra, a més de tenir poques calories. Una ració de cireres equival a un plat petit o unes 15-20 unitats.

Nespra

A l'abril comença la temporada de la nespra, que s'allargarà previsiblement fins al juny. Es tracta d'una fruita de llavor de color ataronjat o groguenc, amb pell brillant i compacta. La seva carn és especialment apreciada respecte d'altres fruites similars, i destaca per tenir 2, 3 o 4 llavors grosses que ocupen bona part de la fruita.

A banda de l'aigua, destaca per la presència dels sucres fructosa i glucosa, que li donen més aportació calòrica que altres fruites: prop de 100 calories per cada 100 grams. Destaca per la presència de magnesi i calci, i especialment de potassi. També destaca per la seva riquesa en fibra, així com tanins. Té un evident afecte antidiarreic i diürètic.

Habitualment es consumeix natural i fresca, sense processar, i és important que estigui madura completament, per evitar que sigui indigesta. També podem elaborar especialment melmelades i configures, així com compotes o també gelees, així com fer-ne licors.

Pruna

Una altra fruita dolça de pinyol que es troba en temporada primerenca és la pruna, un fruit rodó de color groc o violeta, que també pot ser vermell. La seva polpa és verda, groga o rogenca, segons la varietat, i és ben carnosa.

Les prunes destaquen per la seva quantitat d'aigua, però també pels hidrats de carboni, el que li dona el conegut efecte laxant, també gràcies de l'alt contingut en fibra. Són riques en minerals, en concret pel que fa al potassi, i també posseeixen rellevants antioxidants, per la qual cosa són beneficioses especialment en aquest sentit.

El màxim gust s'acostuma a trobar consumint-la de forma natural, però també es pot assecar -la dessecació és ideal per aquesta fruita, que després es pot incorporar a plats varis com els guisats- o fins i tot bullir. També s'utilitza per confitures, melmelades i compotes, a més d'altres dolços i pastissos.

Albercoc

I també estan de temporada, per bé que primerenca, els albercocs. Es tracta d'una fruita molt gustosa, de pell ataronjada, amb una llavor marronosa a l'interior, amb forma d'ametlla. Per a molts és especialment curiosa la seva pell, que ens recorda al vellut.

També abundant en aigua, és ressenyable la seva aportació en fibra, que millora el trànsit intestinal, així com els beneficis antioxidants que li dona la provitamina A. Destaca també pel contingut en minerals, en especial el potassi, així com per l'aportació de tanins.

A més de menjar-los com a fruita fresca, també en podem fer melmelades, configures i compotes, o bé fer-ne conserves. O els podrem assecar, fent les típiques orellanes, que es consumeixen més durant la temporada de tardor-hivern, quan no tenim albercocs. Tanmateix, cal consumir-los en el punt òptim de maduració, per evitar que siguin indigestos. En aquest cas, l'ideal és cuinar-nos en guisats o acompanyant carns greixoses, o utilitzar-lo en dolços i postres.

Maduixa

I no podien faltar en les fruites recomanades per aquest mes d'abril les maduixes, autèntiques reines de la primavera i que repeteixen en aquesta secció. A Catalunya, la comarca del Maresme és la principal zona productora de maduixes i maduixots, on són especialment apreciades.

El tracta d'una fruita que aporta poques calories, unes 40 per cada 100 grams, i destaquen per la seva presència hidrats de carboni, així com la fibra. Són una gran font de vitamina C, així com vitamines A, B1, B2 i sals minerals. També són nutritives, refrescants, diürètiques, depuratives i laxants.

Soles o amanides, amb nata, en batuts… el millor sol ser consumir-les al natural, però també en podem fer melmelades i confitures. És tracta d'una fruita d'aquelles tan atractives, tant per la forma com pel color, per la qual cosa són ideals per a les postres de tota mena.

5 verdures de temporada 

Mongeta tendra

Ja tenim també la mongeta tendra de temporada. Ens referim a aquesta planta de les lleguminoses amb la tavella de la mongetera, un llegum que consumim quan és verd, amb les llavors de dins d'una mida reduïda, que s'acosta així a les verdures. En podem trobar d'hivernacle a casa nostra, però el moment de consum òptim comença ara i s'allarga fins a l'octubre.

Existeixen més de cent varietats de mongetes classificades en dues grans subespècies: les enfiladisses, que són les planes, i les de mata baixa, que són les rodones. Després de la quantitat d'aigua (90%), el més destacat és la fibra, i en menor mesura els hidrats de carboni i la proteïna, que li atorguen les llavors. Ens aporta algunes vitamines i minerals com potassi, calci i magnesi.

És important no coure-les en excés per mantenir les seves propietats, així com el seu potent color verd. L'ideal és escaldar-les en aigua bullent durant uns 10 minuts, uns 12 a molt estirar. Per bé que es poden consumir fredes i fer-ne unes amanides particulars, el més habitual és menjar-les calentes en diferents plats, molt sovint acompanyades de patates i ceba, per exemple.

Ceba tendra

La ceba tendra és considerada la ceba de primavera: es tracta d'una ceba seca recol·lectada quan es troba en fase de desenvolupament. Té un sabor suau i menys picant, el que la fa més accessible per a molts paladars, especialment si la mengem en cru. Si bé manté les tiges verdes, el bulb és lleugerament diferent d'una ceba comuna.

Amb poques calories i un 90% d'aigua, ens aposta fibra, vitamines i minerals, així com aminoàcids, sent un excel·lent regulador per a l'organisme. També és font de potassi, magnesi i fòsfor. La gran quantitat d'antioxidants també és ressenyable. La ceba en general té moltes propietats antibiòtiques, i també destaquen els beneficis pel sistema respiratori, sobre els pulmons, per prevenir els coàguls de sang i poder escalfar l'organisme, entre molts d'altres.

Molts l'ubiquen a les amanides, però també la podem coure com si fossin una ceba comuna. Cert és que crues donen un punt molt atractiu a qualsevol altre plat: les podem picar ben finetes i afegir en amanides de tota mena, com de llenties o d'arròs, així com en salses o cremes.

Pastanaga

En podem trobar pràcticament tot l'any de temporada a casa nostra, i ara a l'abril és un bon moment per utilitzar-les sense por a la cuina. És habitual consumir-les cues, de la forma com conservarem millor les qualitats nutricionals, ja sigui directament com en una amanida, així com en una beguda refrescant, per exemple. Però també és molt comú menjar-la cuita, en qualsevol sofregit per acompanyar guisats, simplement saltades uns minuts o rostides al forn.

El més usual és que siguin, això sí, un acompanyament, però també poden ser protagonistes, tant de cremes com de pastissos i dolços, per exemple. El popular carrot cake no deixa de ser un pastís de pastanaga.

És una hortalissa d'arrel gruixuda i allargada, que destaca especialment pel seu color taronja, per bé que hi ha varietats d'altres colors. A més de l'aigua, també és ressenyable la qualitat d'hidrats de carboni, superior a altres hortalisses. A més, el seu color indica la presència de carotens, com el betacarotè o provitamina A. Gràcies a la fibra també ens ajuda a regular la funció intestinal, combatent així el restrenyiment.

Espàrrecs de marge

Les varietats d'espàrrecs també es troben de temporada amb l'arribada de la primavera, i també repeteixen en la secció. En podem trobar de cultiu, però també en trobem de silvestres, directament a la natura, els anomenats espàrrecs de marge.

L'espàrrec és la tija tendra de l'esparreguera, un arbust molt comú a les zones de clima temperat. Els espàrrecs verds són una hortalissa que a la cuina s'aprecia especialment les seves puntes i les parts més tendres, però que també podem utilitzar la zona inferior. Les puntes podem simplement saltar i gaudir, o acompanyar amb peixos, amanides, hummus o altres verdures. Però també en podem fer crema, emprant la part més dura i -si ho volem- passant-la per un colador que ens permeti separar-ne les fibres més dures.

El 92% dels espàrrecs es aigua, per la qual cosa són baixos en calories, sense greixos i amb poca sal. És una bona font de vitamines, antioxidants i minerals com potassi o sofre. A més de les propietats diürètiques, és ric en fibra saludable, i destaca per la seva clorofil·la, antioxidant i antiinflamatòria, i pel sofre, que augmenta qualitat de cabells, ungles i pell.

Tomàquets

I acabem amb els tomàquets que, si bé no trobem encara en el moment òptim, els més frisats ja en podem començar a gaudir. La quantitat d'aigua i les poques calories són dues de les seves grans característiques, així com tenir més sucres que altres verdures.

Nutritivament, destaca per les vitamines antioxidants (Vitamina C, vitamina E i carotens), així com pels minerals (especialment potassi i fòsfor) i el licopè, un antioxidant que li dona el color vermell. És aquest el que dona als tomàquets un poder preventiu del càncer. Aquestes fruites també destaquen per la fibra, que ens ajuda a regular la funció intestinal, així com el seu efecte diürètic i depuratiu.

La seva versatilitat a la cuina és espectacular. És bàsic per a amanides, sigui com a complement o com a ingredient principal, per exemple en una caprese, o simplement amb oli, sal i pebre. Amb l'arribada de les temperatures més altes, també el podem utilitzar en gaspatxos i salmorejos, d'on és l'ingredient principal. Però és que cuit també té moltíssimes aplicacions, des d'una melmelada a qualsevol mena de sofregit que vulguem fer. I especialment interessant és la salsa de tomàquet, amb all, oli i sal, que podem fer servir per a infinitats de plats.