La corrupció o la sensació d'ella envaeix cada àtom de l'actualitat política. Així pensen a Catalunya en Comú, que sota el títol Com podem combatre la corrupció sistèmica?, ha iniciat un cicle de debats que s'allargarà fins a l'octubre. "La corrupció s'ha naturalitzat tant que és fins i tot difícil indignar-se", afirmava Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Amb una llista de casos de corrupció de CiU a Catalunya comparable a la pronunciada per la portaveu de Podemos al Congrés, Irene Montero, sobre el PP, Pisarello ha animat al públic "a fer fora al partit del 3%" i apostar per "alternatives progressistes".

El tinent d'alcalde ha explicat que el nou espai polític dels Comuns hauria de tenir "un doble paper, destituient i constituent", que denunciï als corruptes "que s'amaguen darrere de les banderes o de l'estat de dret que després vulneren". I alhora, que construeixi "noves relacions de poder" que demostrin la viabilitat de les alternatives. Ha insistit en la possibilitat d'una economia "més plural" que freni "als grans corruptors privats". I ha posat d'exemple les 27 multes imposades a Endesa per tallar la llum a famílies sense recursos o les quatre al BBVA, el Santander i la Sareb per no destinar habitatges buits a lloguer social.

Gerardo Pisarello, en la cloenda del debat.

"No és casualitat que després de l'atur, la corrupció sigui la següent preocupació de la ciutadania". Amb aquesta frase Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets Socials, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, ha explicat la importància de les mesures que ha pres el consistori per lluitar contra aquesta xacra. "La corrupció està incrustada en les institucions, fins i tot en la monarquia amb la Infanta Cristina", ha continuat Asens, per criticar també les dècades de pujolisme en les quals "es van confondre els interessos del país amb els del partit i els de la família".

El tinent d'alcalde ha inclós en la categoria de corrupció altres pràctiques com "l'acumulació de càrrecs i privilegis, cobrar dietes injustificades mentre hi ha gent que no arriba a final de mes o treballar amb agendes secretes". En aquest sentit, ha enumerat les mesures de l'executiu per frenar la corrupció com la prohibició de rebre regals de més de 50 euros o els salaris "sobradament ajustats". Ha assegurat que l'alcaldessa cobra "la quarta part del que guanyava el seu antecessor i menys que alguns agents de la Guàrdia Urbana".

Una política en xarxa

Enfront de les tres fractures, territorial, social i democràtica, que ha identificat Asens per "la mercantilització exagerada", ha contraposat la idea d'una política en xarxa capaç "de crear consciència ciutadana com ho va aconseguir la PAH" amb el dret a l'habitatge. Una de les mesures que defensa haver posat en pràctica Asens és la d'intentar instaurar "aquestes polítiques comunitàries" heretades del 15M en "la gestió dels equipaments públics".

Segons el tinent d'alcalde, el discurs "d'estrènyer-se el cinturó" xoca amb l'aflorament de comptes bancaris de la classe política a Andorra o Suïssa "a nom de Bárcenas o Pujol, en sobres i comissions". Per Asens "la principal victòria és vèncer la por que en la crisi significa perdre el treball o la casa", que "aïlla i desmobilitza a la ciutadania". I ha parlat de l'Oficina de Transparència o el Consell Assessor de Transparència i especialment, la Bústia de Denúncies Anònimes posada en marxa en col·laboració amb XNet. "És una eina pionera per garantir l'anonimat dels qui alerten de casos de corrupció que permet establir un diàleg entre denunciant i funcionari que pugui portar endavant la recerca sense posar en risc al confident", ha explicat.

Al debat ha estat present també Luisa Izuzquiza, membre d'Access Info Europe, una organització pel dret a l'accés a la informació pública en tota Europa. Ha criticat que Espanya era un dels pocs estats amb més d'un milió d'habitants que no disposava de llei de transparència fins que es va aprovar l'actual, que jutja incompleta. Izuzquiza ha defensat "el dret a sol·licitar informació pública i rebre una resposta en un termini raonable" i el deure de l'Administració de "publicar la informació per defecte". Els dos estan relacionats amb el dret a la llibertat d'expressió "perquè es considera que per exercir aquest dret s'ha d'estar correctament informat".

Control de la gestió de serveis bàsics

Aigua i sanitat han estat els dos eixos al voltant dels quals s'ha articulat el primer debat, que portava per títol Corrupció, privatitzacions i béns comuns. El coordinador d'Anàlisi, Polítiques Públiques i Programa de Catalunya en Comú, Marc Parés, ha explicat que volien començar per la corrupció perquè és un tema "que preocupa i indigna" a la majoria. En referència al control dels serveis concertats, Parés ha assenyalat que malgrat que serveis bàsics com l'aigua o salut estan o han estat en mans públiques, "no s'ha fet prou per garantir la seva bona gestió".

Josep Martí, de Marea Blanca; Míriam Planas, de la Plataforma Aigua és vida, i Marc Parés, de Catalunya en Comú.

A Catalunya, el 80% de la gestió de l'aigua està en mans privades, "al contrari del que ocorre en la resta del món, on el 90% de l'administració és pública", ha denunciat Míriam Planas, membre de la plataforma Aigua és Vida. Ha repassat en la seva intervenció les diferents corrupteles que han afectat la gestió de l'aigua, entre elles que "fins a 2011 no es va descobrir que Agbar actuava sense contracte a Barcelona ni en altres 22 municipis des de la constitució de l'Àrea Metropolitana".

La sanitat, "un pastís suculent"

La sanitat és un dels terrenys en els quals s'han denunciat més casos de corrupció. Josep Martí, membre de la Marea Blanca, aclaria que és així perquè en ser la partida més gran dels pressupostos de la Generalitat, "molts volen emportar-se una part d'un pastís tan suculent". Així i tot, ha criticat que les denúncies "les fan periodistes o sindicats, però mai és l'Administració la que tira del fil".

Jessica Albiach, Coordinadora de Feminismes i Transparència de Catalunya en Comú, ha resumit la idea central de l'acte: "La corrupció ha estat sistèmica perquè ha arribat a ser una manera de governar". Coincideix Martí en l'àmbit de Sanitat, on considera que la corrupció "no eren casos puntuals, sinó un tema estructural". En el seu diagnòstic opina que el model català de concertació privada amb diners públics "és difícil de controlar" i per tant "cal canviar l'estructura". Per a això proposa la nacionalització dels sistemes de salut i que els diners públics "es gastin en interessos públics com la sanitat i no en negocis privats".