El cessat vicepresident del Govern i fins ahir conseller de Territori i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, és un dels homes de confiança de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Però no va ser primer plat per a aquest important càrrec. Com a mínim el quart que se sàpiga després del rebuig a exercir la vicepresidència del Govern de la presidenciable de Junts, Laura Borràs, que va optar per la presidència del Parlament, i també de dirigents amb pes específic a Junts com Elsa Artadi i Josep Rius, dos perfils també propers a Puigdemont.

La necessitat de situar al capdavant dels consellers de Junts algú de confiança de Puigdemont va posar Jordi Puigneró a la rampa de sortida per ocupar la vicepresidència de l'Executiu, que correspon a JxCat segons l'acord per a la investidura d'Aragonès com a president de la Generalitat.

Puigneró ja s'havia ocupat de la cartera de Polítiques Digitals a l'anterior legislatura sota la presidència de Quim Torra. Es diu que Puigneró ja mantenia llavors una relació més estreta amb Puigdemont que amb el mateix Torra i despatxava més a Waterloo que a la plaça Sant Jaume.

Nascut a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) el 1974, Puigneró no ha aconseguit ser el contrapès de JxCat a Aragonès que esperaven al partit. Entre altres coses, per la seva poca influència dins del partit on no té cap càrrec directiu d'importància. Amb la retirada de Puigdemont de la presidència de Junts, Puigneró va perdre pes polític i influències a Junts i les últimes setmanes ha intentat una aproximació amb el sector de Laura Borràs, probablement amb la intenció d'exercir com a corretja de transmissió de la presidenta de Junts al Govern. Però unir-se a la bel·ligerància de Borràs contra ERC li ha comportat més d'una topada amb el president Aragonès. La més visible va ser després de la Diada amb el seu aval a la proposta de l'ANC de tornar a declarar la independència d'aquí a un any, just després del rebuig d'Aragonès.

Puigneró, autor del llibre El cinquè poder. La República digital a les teves mans (La Campana), prové del sector independentista de l'antiga Convergència, on ja es va forjar un perfil molt lligat a l'independentisme. De vegades amb un cert nacionalisme català exacerbat com les polèmiques suscitades per avalar teories de pseudohistòria de l'autoanomenat Institut Nova Història. Un grup d'historiadors que defensen que personatges com Cervantes o Colom, entre d'altres, eren catalans, però des d'Espanya s'ha falsejat la història per atribuir-los espanyolitat.

D'altra banda, a Junts se'l valora especialment pels seus coneixements en l'àmbit de la ciberseguretat. De fet, va ser l'encarregat de coordinar la defensa davant del ciberatac que va patir la Generalitat durant la consulta sobiranista del 9-N del 2014, una funció que també va exercir durant el referèndum unilateral de l'1 d'octubre del 2017.

El setembre del 2017, Puigneró va ser interrogat en qualitat de president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), en el transcurs d'una operació de la Guàrdia Civil ordenada pel jutge relacionada amb el referèndum de l'1-O.