L'aparició de la Covid-19 ha disparat el racisme contra la comunitat xinesa, vinculant qualsevol persona de trets asiàtics a la propagació de la pandèmia, quelcom que va motivar una campanya de rebuig per les xarxes mitjançant l'etiqueta #NoSoyUnVirus. Les creences colones que tracten a la comunitat xinesa com el Yellow Peril (Perill Groc) les coneixen bé en el polígon Badalona Sud, contínuament sota sospita. Entre altres coses, per ser el lloc on es proveeixen de mercaderies els manters, sempre víctimes del racisme més descarat.

A la frontera entre Sant Adrià i Badalona, s'hi ubica un dels epicentres del negoci de majoristes xinesos, el qual ha passat desapercebut en comparació amb altres punts més residencials. En aquests carrers, entre les parades de l'L2 del Metro de Sant Roc i darrere de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, s'hi amaguen magatzems de maons vermells, cartelleria pomposa de sonogrames i un eixam de capses de cartó plenes de roba i tecnologia low cost. Moltes d'elles, carregades dins de cotxes d'alta gamma, símbol del potencial econòmic d'aquest punt de l'Àrea Metropolitana.

No han estat mesos fàcils per cap d'aquests establiments, que com els de la resta del país han estat tancats. Just abans del decret de l'estat d'alarma, molts comerciants xinesos van començar a veure com la gent ja no entrava als seus negocis, com si fossin portadors del virus: "Aquí això no va passar tant perquè venem a gent xinesa que té basars", explica la Cristina, treballadora d'origen xinès de l'empresa Emme, dedicada a la venda de roba.

"Les fàbriques de la Xina es troben a la costa, a la província del Cantó. Wuhan està a l'interior, a centenars de quilòmetres", explica en Johnny, regent de l'empresa Victoria. Així com la Cristina, tenen penjat a la porta cartells advertint als clients que els treballadors porten mascaretes: "Són previs a l'estat d'alarma. S'espantaven en veure'ns tots amb la màscara". La majoria de comerços van introduir mesures de precaució molt abans que aquestes fossin obligatòries, expliquen, perquè coneixien el malson distòpic que vivien amics i famílies a la Xina i recorden els fets de 2003, quan es va originar a Taiwan un brot de SARS (síndrome respiratòria aguda sever): "Els nostres compradors pensaven que la mascareta era només per a gent malalta", s'escandalitza la Cristina, envoltada, aquesta vegada, per clients abillats amb màscares quirúrgiques.

"Qualsevol premsa és mala premsa"

El polígon no és un lloc de molta socialització, però encara menys per a estranys. Els pocs restaurants que hi ha estan tancats, alguns negocis també, i els treballadors dels magatzems oberts treballen al màxim de la seva capacitat després del daltabaix econòmic. Molts d'ells prefereixen no entaular conversa i les càmeres són rebutjades amigablement per cadascun dels comerciants de la zona: "Em fas la foto perquè es vegi que sóc xinès, no?, riu Johnny irònic, mentre accedeix a ser exotitzat per enèsima vegada. Explica que ni ell, ni segurament ningú al polígon, deixarà que surti el nom de les seves botigues a la fotografia: "Aquí som molt reacis a la competència. I als nostres clients, no els interessa que se sàpiga on compren". La zona està estigmatitzada simplement perquè la majoria de negocis estan liderats per xinesos: "Qualsevol premsa és mala premsa".

Uns carrers més cap a la mar, els comerciants ens indiquen que té la botiga el president de l'Associació General de Comerciants Xinesos a Barcelona, Xianghong Xu. Malgrat tenir un castellà poc fluid, ens atén sense problemes. Explica que el comerç de roba i tecnologia, els dos principals sectors del polígon, estan acusant durament la crisi: "Només han venut a uns pocs clients coneguts, per evitar riscos. Encara hi ha por al virus i prenen precaucions. Alguns dels propietaris que tenen més d'un negoci han decidit obrir-ne tan sols un".

De retorn a Barcelona, la parada obligatòria és el barri del Fort Pienc, el Chinatown per antonomàsia a la ciutat. Va ser aquí, a l'Arc de Triomf, on el col·lectiu Catarsia d'asiáticodescendents va organitzar la performance per denunciar el racisme contra la comunitat l'1 de febrer. Al carrer Roger de Flor, entre restaurants, perruqueries i bancs, hi ha un forn de pa on s'hi pot entrar sense cita prèvia. L'amo del local, que prefereix no donar el seu nom, no parla espanyol, així que li tradueix el seu fill de 10 anys, que pren les regnes de la conversa: "A un amic meu, al metro, una senyora li va dir que no es posaria al seu costat perquè era xinès i tindria el virus", denuncia. Una vegada el seu pare li exigeix una traducció, nega amb el dit: "Al barri, tot està tranquil", afirma, amb la immediata rèplica del jove que ens transmet en un perfecte castellà: "El meu pare diu que no, però sí. Aquestes coses passen".