Público
Público
racisme

Quan el racisme es disfressa de prevenció contra el virus

La comunitat xinesa denuncia que es legitimi el racisme associant-los a la propagació del virus. Els comerciants xinesos del poligon de Badalona Sud expliquen com els prenien per bojos quan portaven la mascareta el febrer.

Un treballador del Polígon Sud de Badalona descarrega un camió per portar les mercaderies a una botiga. Miguel Velasco Alemndral.
Un treballador del Polígon Sud de Badalona descarrega un camió per portar les mercaderies a una botiga. Miguel Velasco Alemndral.

L'aparició de la Covid-19 ha disparat el racisme contra la comunitat xinesa, vinculant qualsevol persona de trets asiàtics a la propagació de la pandèmia, quelcom que va motivar una campanya de rebuig per les xarxes mitjançant l'etiqueta #NoSoyUnVirus. Les creences colones que tracten a la comunitat xinesa com el Yellow Peril (Perill Groc) les coneixen bé en el polígon Badalona Sud, contínuament sota sospita. Entre altres coses, per ser el lloc on es proveeixen de mercaderies els manters, sempre víctimes del racisme més descarat.

A la frontera entre Sant Adrià i Badalona, s'hi ubica un dels epicentres del negoci de majoristes xinesos, el qual ha passat desapercebut en comparació amb altres punts més residencials. En aquests carrers, entre les parades de l'L2 del Metro de Sant Roc i darrere de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, s'hi amaguen magatzems de maons vermells, cartelleria pomposa de sonogrames i un eixam de capses de cartó plenes de roba i tecnologia low cost. Moltes d'elles, carregades dins de cotxes d'alta gamma, símbol del potencial econòmic d'aquest punt de l'Àrea Metropolitana.

No han estat mesos fàcils per cap d'aquests establiments, que com els de la resta del país han estat tancats. Just abans del decret de l'estat d'alarma, molts comerciants xinesos van començar a veure com la gent ja no entrava als seus negocis, com si fossin portadors del virus: "Aquí això no va passar tant perquè venem a gent xinesa que té basars", explica la Cristina, treballadora d'origen xinès de l'empresa Emme, dedicada a la venda de roba.

"Els clients pensaven que les mascaretes eren només per a gent malalta"

"Les fàbriques de la Xina es troben a la costa, a la província del Cantó. Wuhan està a l'interior, a centenars de quilòmetres", explica en Johnny, regent de l'empresa Victoria. Així com la Cristina, tenen penjat a la porta cartells advertint als clients que els treballadors porten mascaretes: "Són previs a l'estat d'alarma. S'espantaven en veure'ns tots amb la màscara". La majoria de comerços van introduir mesures de precaució molt abans que aquestes fossin obligatòries, expliquen, perquè coneixien el malson distòpic que vivien amics i famílies a la Xina i recorden els fets de 2003, quan es va originar a Taiwan un brot de SARS (síndrome respiratòria aguda sever): "Els nostres compradors pensaven que la mascareta era només per a gent malalta", s'escandalitza la Cristina, envoltada, aquesta vegada, per clients abillats amb màscares quirúrgiques.

"Qualsevol premsa és mala premsa"

El polígon no és un lloc de molta socialització, però encara menys per a estranys. Els pocs restaurants que hi ha estan tancats, alguns negocis també, i els treballadors dels magatzems oberts treballen al màxim de la seva capacitat després del daltabaix econòmic. Molts d'ells prefereixen no entaular conversa i les càmeres són rebutjades amigablement per cadascun dels comerciants de la zona: "Em fas la foto perquè es vegi que sóc xinès, no?, riu Johnny irònic, mentre accedeix a ser exotitzat per enèsima vegada. Explica que ni ell, ni segurament ningú al polígon, deixarà que surti el nom de les seves botigues a la fotografia: "Aquí som molt reacis a la competència. I als nostres clients, no els interessa que se sàpiga on compren". La zona està estigmatitzada simplement perquè la majoria de negocis estan liderats per xinesos: "Qualsevol premsa és mala premsa".

Uns carrers més cap a la mar, els comerciants ens indiquen que té la botiga el president de l'Associació General de Comerciants Xinesos a Barcelona, Xianghong Xu. Malgrat tenir un castellà poc fluid, ens atén sense problemes. Explica que el comerç de roba i tecnologia, els dos principals sectors del polígon, estan acusant durament la crisi: "Només han venut a uns pocs clients coneguts, per evitar riscos. Encara hi ha por al virus i prenen precaucions. Alguns dels propietaris que tenen més d'un negoci han decidit obrir-ne tan sols un".

De retorn a Barcelona, la parada obligatòria és el barri del Fort Pienc, el Chinatown per antonomàsia a la ciutat. Va ser aquí, a l'Arc de Triomf, on el col·lectiu Catarsia d'asiáticodescendents va organitzar la performance per denunciar el racisme contra la comunitat l'1 de febrer. Al carrer Roger de Flor, entre restaurants, perruqueries i bancs, hi ha un forn de pa on s'hi pot entrar sense cita prèvia. L'amo del local, que prefereix no donar el seu nom, no parla espanyol, així que li tradueix el seu fill de 10 anys, que pren les regnes de la conversa: "A un amic meu, al metro, una senyora li va dir que no es posaria al seu costat perquè era xinès i tindria el virus", denuncia. Una vegada el seu pare li exigeix una traducció, nega amb el dit: "Al barri, tot està tranquil", afirma, amb la immediata rèplica del jove que ens transmet en un perfecte castellà: "El meu pare diu que no, però sí. Aquestes coses passen".

Racisme policial, "la punta de l'iceberg del racisme d'estat"

"Per trobar casos d'agressions racistes dels cossos policials no cal anar-se'n als Estats Units, també els tenim aquí de manera quotidiana. No són casos aïllats ni puntuals, sinó que s'emmarquen en un racisme sistèmic i estructural, que travessa totes les institucions, lleis i capes de l'Estat". Així de contundent es mostra la responsable d'incidències de SOS Racisme a Catalunya, Gemma Ferreón, després de l'allau de mobilitzacions globals per l'assassinat de George Floyd.

Les identificacions per perfil ètnic –"il·legals, però que constitueixen una pràctica institucionalitzada", recorda Ferreón-, el tracte abusiu o, directament, les agressions policials són algunes de les situacions que, any rere any, reporta l'informe InVisibles, sobre l'estat del racisme a Catalunya. En la seva última edició, corresponent al 2019, l'estudi recollia que el 15% dels casos denunciats a l'entitat eren protagonitzats per agents de la seguretat pública, la segona tipologia més comuna, només per darrere dels casos entre particulars.

Amb tot, Ferreón subratlla que moltes situacions no s'arriben a denunciar "perquè moltes víctimes són persones molt vulnerabilizadas, com ara menors migrants no acompanyats, venedors ambulants o treballadores sexuals, un fet que els genera una situació d'indefensió que alimenta la impunitat policial". A més, tenen molt poca confiança en un sistema judicial que "no reconeix l'existència d'un racisme institucional". De fet, en gairebé tres dècades de trajectòria, SOS Racisme només ha aconseguit "tres condemnes policials i en cap s'ha aplicat l'agreujant de racisme".

Per això, Ferreón demana a la ciutadania que, si es troba amb elles, gravi aquestes situacions, ja que servirà com a prova i advoca per la formació antiracista dels agents policials i l'articulació de mecanismes de control i avaluació interna per a pal·liar els abusos. Amb tot, afegeix que és necessari anar més lluny per acabar amb ells i instaurar un "marc normatiu basat en l'antiracisme i en el respecte a les persones". "El racisme policial és la punta de l'iceberg del racisme d'estat", conclou.