L'aportació de Josep Fontana al coneixement de la història, molt valorada abans i després de la seva mort, el passat agost, no sempre va rebre el reconeixement que es mereixia per part d'alguna institució universitària.

Aquest estiu es destacarà de nou la seva incansable feina intel·lectual, amb un homenatge per part de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Un acte conduit per la directora editorial de Crítica, Carmen Esteban, i l'historiador i ex-diputat Xavier Domènech, que tal com ha assenyalat el rector de la UPEC, Jordi Serrano, és probablement un dels estudiosos que millor coneixen l'obra de Fontana.

Un homenatge en tres blocs que comptarà amb el testimoni de Borja de Riquer, Gonzalo Pontón, Mercè Renom, Gemma Tribó, Jaume Claret, Juan Andrade, Anna Sallés, Quim Sempere i el propi Jordi Serrano. 

Per definir l'objecte del que es vol tractar durante les sessions d'enguany d'aquesta universitat, que tindran lloc a la seu de CCOO a Via Laietana de Barcelona els dies 3, 4 i 5 de juliol, els organitzadors han triat el títol d'una conferència del mateix Fontana, El futur és un país estrany.

XV jornades UPEC 2019

La inauguració serà a càrrec dels secretaris generals d'UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco, i la conferència inaugural la pronunciarà una advocada, Anaïs Franquesa, especialitzada en la defensa dels Drets Humans, per parlar, òbviament de les inquietuds que genera actualment el sistema judicial espanyol.

Les sessions de la UPEC d'aquest any estaran dedicades a temes de rigorosa actualitat, marcada per l'existència de presos polítics, però també sobre qüestions que també s'abordarien si Catalunya i l'Estat espanyol no es trobessin en una situació tan atípica com l'actual..

El futur és un país estrany, expliquen des de  la UPEC, advertint que vuit anys després de la mobilització que va omplir les places i de quatre anys des que "aquella energia popular entrés amb força a les institucions", "sembla que de nou una bona part d'aquella energia s'hagi esvaït".

Preveuen que comptaran amb l'assistència d'unes dues mil persones al conjunt de les deu sessions, en les quals se sotmetran a anàlisi i debat qüestions com la dialèctica entre "identitat i classe social", la situació de les esquerres, les propostes federalista, independentista i confederal; la relació entre sentiments, política i dret sobre el propi cos; la sobirania cultural, el racisme o el recent cicle electoral.

Entre els ponents es troben personalitats de les més diverses sensibilitats del pensament progressista. Miquel Iceta, Pere Aragonès, Jessica Albiach, Maria Sirvent, Joan Botella, Joan Manuel Tresserras, Gemma Ubasart, Patricia López, Elisa Beni, Joan Queralt, Helena Castellà, Quim Arrufat, Pere Camps, són algunes de les figures seleccionades per participar en els debats.