Público
Público

"El referèndum acordat és complicat, però una setmana abans de la moció de censura també ho era fer fora el PP"

Parlem amb el coordinador general de Catalunya en Comú, Ramon Arnabat, regidor de Vilafranca en Comú sobre la conjuntura política i la recent creació d'un nou corrent dins la formació, Sobiranistes.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

El coordinador general de Catalunya en Comú, Ramon Arnabat. Marc Font

Tot just ha passat poc més d'un mes des que Ramon Arnabat (1957) va ser nomenat coordinador general de Catalunya, el mateix càrrec que tenen l'exalcaldessa de Castelldefels Candela López i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Doctor en Història i professor universitari, Arnabat és regidor de Vilafranca en Comú des del 2015 i rep Públic en una setmana convulsa per a la confluència d'esquerres, arran de la presentació de Sobiranistes, la plataforma impulsada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet que pretén "redreçar el rumb" de l'espai. Durant prop d'una hora parlem de la situació interna a Catalunya en Comú, però també de qüestions com la irrupció de l'extrema dreta, les vies de solució al conflicte polític català, les negociacions dels pressupostos o els objectius que es fixen per a les eleccions municipals del proper maig.

Ets doctor en història i professor a la Universitat Rovira i Virgili. El 2015 vas fer el pas a la política institucional com a regidor de Vilafranca en Comú. Què t'hi porta?

És la continuació d'una trajectòria política. Havia militat en organitzacions obreres antifranquistes i sempre he mantingut una certa activitat política, el que passa és que l'he desenvolupat sense estar afiliat a organitzacions polítiques. El 2014 a Vilafranca es va començar a plantejar la possibilitat de fer una candidatura ciutadana, una mica seguint la idea del que es feia a Barcelona, i aleshores és quan decideixo entrar-hi.

Si no m'equivoco, una de les teves línies d'investigació són els moviments socials a la Catalunya contemporània. Fa tres anys es vivia un moment àlgid de mobilització, que anava més enllà del tema nacional. Ara hi ha un cert reflux. Com l'analitzes?

Una de les característiques dels moviments socials a l'època contemporània és que actuen per onades, n'hi ha de pujada i n'hi ha de baixada. Ara hi ha un cert reflux dels moviments més alternatius i més antisistema i, en canvi, hi ha l'aparició d'un moviment que encara ens costa molt d'identificar com és els suports populars a propostes d'extrema dreta. No hem d'abandonar una anàlisi curosa ni hem de caure a pensar que tota la gent que vota aquests partits té una mentalitat d'extrema dreta. He estudiat els moviments contrarevolucionaris del segle XIX, com el carlisme, i veus que rere un programa general els sentiments de la gent que els dóna suport són diversos.

Com s'ha d'abordar aquesta irrupció de l'extrema dreta, que es tradueix tant en un previsible creixement electoral com en la capacitat que les seves propostes s'instal·lin a l'agenda política, defensades per altres formacions? 

"No podem quedar-nos en titllar de feixistes tots aquests moviments d'extrema dreta. Hem d'analitzar correctament el que passa"

La primera cosa que hem d'intentar fer des dels sectors progressistes i especialment des dels sectors d'esquerres és analitzar correctament el que està passant. No podem quedar-nos en titllar de feixistes tots aquests moviments d'extrema dreta, perquè n'hi ha que tenen característiques feixistes i n'hi ha que no. Són moviments ultraconservadors, amb idees d'aquí i d'allà, però que en alguns casos han sabut adaptar-les als nous temps. Penso que hi ha dos nivells d'actuació. Un és fent polítiques socials, de manera que les classes populars se sentit acompanyades pel sistema polític. I això correspon als partits, organitzacions i moviments socials d'esquerres. I després hi ha un altre camp d'actuació, que va en paral·lel i no és excloent, que és la lluita pel manteniment dels sistemes i les polítiques democràtiques. Segurament en les eleccions vinents municipals en alguns espais seran necessàries diverses forces que treballin conjuntament per barrar el pas a l'extrema dreta. Però aquesta lluita per la democràcia ha d'anar acompanyada sempre de la lluita pels drets socials.

A principis de setembre va dimitir el coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech. Això ha sacsejat el vostre espai polític i ha provocat canvis a la direcció, amb el nomenament de Candela López, exalcaldessa de Castelldefels i dirigent d'ICV, i el teu propi per coordinar el partit juntament amb Ada Colau. En el teu cas, es busca mostrar la voluntat d'anar més enllà de Barcelona i l'àrea metropolitana?

La proposta que se'm va fer arribar per compartir el càrrec de coordinador general responia a diferents factors. Un era fer veure que, efectivament, Catalunya en Comú va més enllà de Barcelona i l'àrea metropolitana i que hi ha gent que hi estem treballant a Lleida, Girona, Tarragona, Vilafranca, etc. L'altre factor que es volia visibilitzar era que una organització que va començar com un acord entre diverses formacions prèvies està avançant cap a una en què tothom, independentment de la seva procedència, se senti identificat. I posar una persona que no està adscrita a cap de les organitzacions prèvies significa també un avanç. També s'ha marcat que el municipalisme i els temes locals tenen molta importància. Els tres coordinadors generals som persones directament relacionades amb el municipalisme.

Dius que esteu construint una organització on "tothom s'hi senti identificat". Però els darrers dies alguns dirigents, com els diputats Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, han impulsat la plataforma Sobiranistes amb l'argument que hi ha el risc que l'espai s'estigui empetitint i perdi pluralitat. Què en penses?

No comparteixo el diagnòstic. Una de les característiques de Catalunya en Comú des que es va formar és el sobiranisme, entès per una banda com la capacitat de Catalunya de decidir el seu futur, però també entès des del punt de vista mediambiental, energètic, social... Entenc que tota persona que està inscrita a Catalunya en Comú és sobiranista, si bé això es materialitza de maneres diverses i aquí hi cap l'independentisme, el confederalisme, el federalisme... Hi ha matisos i penso que conviuen i han de conviure dins de Catalunya en Comú. Però el debat sobre aquestes qüestions, si algú creu que es deixa de banda una part de Catalunya en Comú, hem de procurar fer-lo en primera instància dins de l'organització.

Dedueixo que us ha molestat conèixer la iniciativa a través de la premsa.

Sí, perquè m'hauria agradat que m'ho comuniquessin abans. Havia parlat amb alguns d'aquests companys per dir-los que em semblava que el millor era que es passés i es discutís als òrgans [del partit] i en tot cas el debat públic, a la premsa, hauria de ser posterior. Però no ha estat així. Amb tot, evidentment si en aquest manifest es plantegen coses, revisarem si és veritat o no que estiguin passant.

El text, que imagino que has llegit, adverteix que no heu estat "capaços de superar les dificultats, els vicis i les inèrcies dels partits tradicionals, com ara les negociacions entre aparells, els replegaments, els pactes de despatx o la temptació d'homogeneïtzació". Comparteixes el relat o creus que més enllà de diferències ideològiques o de funcionament de partit, hi ha altres raons de fons en la discrepància?

No puc opinar del que hi ha darrere, sé el que diu el manifest i haig d'entendre que es fa en funció de les idees que s'hi expressen. És cert que un procés de confluència entre organitzacions diferents i persones independents és complex, però hi he estat des de l'inici i penso que en l'àmbit organitzatiu s'ha avançat moltíssim, si bé no segurament prou com jo voldria com a persona independent. I crec que el nomenament d'aquesta coordinació general i de la resta gent que hi haurà a la direcció és molt plural i s'ha fet sense mirar l'etiqueta que cadascú pugui portar darrere. Estem començant a superar el tema dels vells partits, que poden quedar com a referència de debat però a partir del moment que tenim estatuts en cap moment poden intervenir en les decisions que prenem.

Una persona independentista es pot sentir còmoda avui a Catalunya en Comú?

Sí, si comparteix que la independència ha d'anar lligada a un referèndum acordat i que la independència sempre ha de ser per millorar el país i transformar-lo. El que ens uneix a Catalunya en Comú és el sobiranisme i l'eix social. En això estem tots d'acord, però hi ha un gruix [de gent] que es defineix com a independentista.

Una de les banderes que sempre ha defensat l'espai és el referèndum d'autodeterminació acordat com la millor via per resoldre el conflicte polític. Ara es torna a reivindicar des d'altres espais que havien apostat per la unilateralitat. Ara bé, no sembla que el PSOE tingui cap intenció d'acceptar-lo. Més enllà de la retòrica, quina estratègia plantegeu per arribar-hi?

El referèndum és un mitjà, una manera de dirimir democràticament la situació que tenim a Catalunya. El referèndum és complicat amb la situació que tenim a l'Estat, però una setmana abans de la moció també era complicat fer fora el PP del govern espanyol. Per tant, continuarem treballant tant a Catalunya com a l'Estat per aconseguir aquest referèndum que tingui unes mínimes garanties i que sigui acceptat per tothom. El primer pas l'hem de fer dins de Catalunya, on hem de recuperar el consens del 80% de la població que vol que Catalunya decideixi el seu futur en un referèndum. Aquest consens es va trencar fa un any perquè els partits independentistes van decidir tirar pel dret i prendre una sèrie de decisions amb les quals nosaltres no vam estar d'acord. El primer pas és refer aquesta unitat i amb aquesta força hem d'anar a Madrid a posicionar-nos i empènyer a favor del referèndum. S'ha aconseguit en altres països, on també semblava que era difícil. El referèndum és molt complicat, però ja hem vist com era de viable la via unilateral. Cal que tots plegats fem una reflexió de si la decisió d'optar-hi era la millor opció que hi havia en aquell moment o no hauria estat millor capitalitzar l'èxit de l'1 d'octubre cap a una altra via. En certa manera, hem de recuperar l'esperit de l'1 d'octubre, però no el que ens va portar a la situació posterior, agreujat per la decisió de PP, PSOE i Cs d'aplicar el 155.

Segurament aquest consens del qual parles es va veure amb molta més força el 3 d'octubre, quan el rebuig a la repressió de l'Estat va anar clarament molt més enllà de l'independentisme.

"Crec que un dels errors de l'independentisme ha estat intentar veure aquesta mobilització de l'1 i el 3 d'octubre com una mobilització exclusivament independentista"

Penso que l'1 d'octubre també va anar més enllà dels independentistes i hi va participar molta gent que no ho és. Però és evident que aquesta majoria s'amplia considerablement el 3 com a refús a la resposta repressiva de l'Estat i es converteix en una reivindicació democràtica. Crec que un dels errors de l'independentisme ha estat intentar veure aquesta mobilització de l'1 i el 3 d'octubre com una mobilització exclusivament independentista i no saber veure que era un moviment molt més global i que valia la pena aprofitar la inèrcia per tenir més força i avançar una mica més. Estaríem en un error si es torna a intentar el mateix, com sembla que vol una part del govern, i no ens replantegem quin és el millor camí per avançar, sigui la independència, la república o el federalisme. Malgrat el que es diu, al conjunt de l'Estat hi ha enquestes que donen un resultat sorprenent sobre el nombre d'espanyols que estan d'acord a què Catalunya decideixi el seu futur. Si volem avançar, hem d'establir aliances amb gent de l'altra banda de l'Ebre.

Ada Colau ha proposat fer un pacte per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat, els del Congrés i els de l'Ajuntament de Barcelona. En el cas català, quines mesures de mínims demaneu als comptes?

A l'hora de formular la necessitat d'aprovar els pressupostos en aquests tres nivells partim de la idea que són tres negociacions diferents, però que d'alguna manera, si les anem solucionant, ens facilitarà solucionar les altres. No és que canviem cromos. El país necessita tenir uns pressupostos una mica expansius per començar a revertir la situació de retallades socials. On s'ha avançat més és en l'àmbit de l'estat on hi ha un acord [entre PSOE i Units Podem], però necessitem que altres grups li donin suport. Confiem que siguem capaços de tirar endavant uns pressupostos que significaran un abans i un després respecte dels darrers 15 anys pel que fa a inversió social i una fiscalitat més progressiva. És evident que hi ha grups que condicionen el suport a altres temes i s'ha de continuar parlant i negociant, que és el que es fa. A Catalunya també és imprescindible revertir les retallades que van començar amb Artur Mas i que han aprimat sectors com l'educació, la sanitat o els serveis socials. Amb els pressupostos de la Generalitat la idea fonamental perquè hi donem suport és que tinguin una orientació social semblant al que hem acordat als de l'Estat. Un altre element molt important és que la Generalitat ha estat deslleial amb els ajuntaments, deixant de fer-los l'aportació per pagar l'educació de 0 a 3 anys o per donar suport a les escoles de música i això també s'ha de revertir. Ara han començat les converses i estem disposats a arribar acords, sempre que es prioritzi el tema social i es plantegin amb el compromís d'una legislatura que acabi el mandat perquè es puguin aplicar.

Dius que són negociacions independents i que no hi ha un intercanvi de cromos. Es pot donar el cas que Catalunya en Comú Podem doni suport als pressupostos de la Generalitat si ERC i PDeCAT no voten a favor dels de l'Estat?

Si els pressupostos són eminentment socials, els hi donarem suport. Això no vol dir que no deixem de treballar perquè els partits independentistes donin suport als pressupostos de l'Estat.

En els mesos vinents arrencarà el judici als presos polítics i la sentència pot marcar un punt d'inflexió en la política catalana. Si hi ha una condemna important, avalaríeu un avançament electoral com a resposta?

És una qüestió que no ens hem plantejat. Això no vol dir que quan arribi el moment hi poguéssim donar suport. Ara ens interessa treballar en uns pressupostos amb els focus posats a mitjà termini. No podem treballar en la hipòtesi que va plantejar el president Torra d'anar fent fins que hi hagi la sentència. La Generalitat és massa important per la vida quotidiana dels catalans i catalanes i hem de treballar a mitjà termini. Si després hi ha un incident que ens obliga a replantejar-ho, doncs ho farem.

Una condemna dura, de bastants anys de presó, farà molt més difícil trobar sortides al conflicte polític?

"Una condemna fa mal a la democràcia i hem de fer tot el possible, cadascú des del seu camp, perquè això no succeeixi".

El compromís de Catalunya en Comú amb els drets democràtics és bàsic i és una de les nostres prioritats. Per a nosaltres és del tot inacceptable que ara hi hagi gent a la presó provisionalment i pensem que el PSOE té deures a fer i seria bo que els anés fent. Respectant la independència dels diferents estaments de l'Estat però té un cert marge. El problema dels presos polítics evidentment va més enllà de la presó provisional i en el judici el govern que hi hagi en aquell moment, esperem que continuï el del PSOE, pot fer molt tant pel que fa a la Fiscalia com en l'advocacia de l'estat a l'hora de replantejar el tema. Ha sortit molta gent dient que des del punt de vista jurídic és impossible aplicar el delicte de rebel·lió i el govern hauria d'estar al cas i ajudar. Evidentment que si hi ha una condemna dura com a Catalunya caldrà prendre una resposta, que espero que sigui des del punt de vista democràtic, i no independentista. Si la situació ho exigeix, faria bé el govern de Catalunya ampliar al màxim possible l'abast de la resposta, perquè penso que una condemna fa mal a la democràcia i hem de fer tot el possible, cadascú des del seu camp, perquè això no succeeixi.

El 26 de maig hi ha les eleccions municipals i no sé si considereu implicar-vos en confluències àmplies d'esquerres que vagin més enllà del vostre espai polític?

Catalunya en Comú va aprovar ja abans de l'estiu una mena de decàleg on fixava les línies mestres de la seva política municipal. Seguim apostant per candidatures municipalistes el més obertes possibles. Això significa que en alguns llocs ens presentarem sols i en d'altres podem fer acords o coalicions electorals. Dependrà de la circumstància de cada lloc. Tenim el compromís que aquestes candidatures hagin de passar un procés de revàlida ciutadana i han d'integrar no només gent del partit sinó també gent de la societat i han de ser profundament democràtiques i feministes. Els vots a Catalunya en Comú aniran sempre per formar majories de progrés que permetin avançar en l'àmbit municipal, en la línia que han fet les ciutats del canvi.

Què passarà amb Badalona, on l'exalcaldessa Dolors Sabater ha manifestat que li agradaria articular una candidatura conjunta entre els Comuns i Guanyem Badalona?

Per a nosaltres Badalona és molt important. És la quarta ciutat de Catalunya, hi ha una experiència de candidatura conjunta i hi ha el gran perill que el PP, amb les seves tesis més radicals ultraconservadores i racistes, pugui guanyar. Apostarem per una candidatura que aplegui el màxim de sensibilitats polítiques possibles per fer-hi front i per tornar a convertir-se en una força amb opcions de govern. Això requereix esforços per part de Catalunya en Comú i també per part dels altres grups, però l'objectiu és prou important perquè tothom coincidim en aquesta candidatura. I la idea va per aquí. Tenim tota la voluntat per arribar a un acord.

Dius que els vostres aniran a formar majories de progrés als ajuntaments. Entenc que això passa per aliances amb ERC, la CUP i, en alguns casos, amb el PSC?

L'estratègia postelectoral, més enllà de voler formar governs de progrés que permetin transformar la societat, no la tenim concretada i difícilment ho farem en l'àmbit nacional. Per la raó que els partits en cada territori tenim característiques diferents i hi ha territoris on ens avenim molt amb unes organitzacions i d'altres que ho fem amb unes altres. Els pactes postelectorals no seran una decisió de la direcció, sinó que farem un marc general i s'adaptarà en funció de cada realitat.

Aquests possibles acords municipals poden ajudar a construir aliances nacionals en el futur?

És evident que si en l'àmbit municipal podem arribar a acords i pràctiques comunes, això podria ajudar a arribar a acords a escala nacional. Però en l'àmbit nacional les tensions i les polaritats que hi ha a Catalunya travessen diversos fronts, no només el nacional i el social, també el democràtic, del que normalment no es parla i que davant l'amenaça de l'extrema dreta també hem de fer valdre. Caldrà veure com es formulen aquestes propostes i quines voluntats de governar tenen i per a què volen governar. Això encara ens queda una mica lluny, tot i que pot haver-hi eleccions anticipades. Però el nostre objectiu és les eleccions municipals i aconseguir que hi hagi candidatures del canvi al màxim de llocs possibles.