Público
Público

Romeva serà el candidat de l'Aliança Lliure Europea a presidir la Comissió en els pròxims comicis comunitaris

Les eleccions es faran al maig de l'any vinent. La tria és parcialment simbòlica, perquè l'exconseller d'Exteriors no té opcions d'assolir el càrrec. L'ALE compta amb nou escons al Parlament Europeu i forma grup juntament amb els Verds

13/10/2023 - Raül Romeva i Maylis Rosberg, candidats de l'Aliança Lliure Europea a presidir la Comissió.
Raül Romeva i Maylis Rosberg, candidats de l'Aliança Lliure Europea a presidir la Comissió. ALE / ACN

L'exconseller d'Afers Exteriors de la Generalitat i dirigent d'ERC Raül Romeva, serà el candidat de l'Aliança Lliure Europea (ALE o EFA, per les seves sigles en anglès) a presidir la Comissió Europea en els comicis europeus del maig del 2024, segons ha avançat l'ACN. Al Parlament Europeu, l'ALE compta actualment amb 9 diputats -dos d'ERC- i forma un grup conjunt amb els Verds.

El republicà farà tàndem en la candidatura a presidir l'executiu comunitari amb Maylis Rosberg, de només 23 anys i de la minoria danesa d'Alemanya, i militant de l'Associació de Votants de Schleswig Meridional, un partit polític regional d'Slesvig-Holstein que representa la minoria danesa i els nacionals frisons d'aquesta regió. L'ALE presentarà oficialment els seus dos candidats en un acte aquest pròxim dissabte a Estrasburg, a França.

Es tracta de la segona vegada que l'ALE presenta un candidat a presidir la Comissió Europea. A les eleccions del 2019, el candidat va ser el president d'ERC, Oriol Junqueras, que en aquell moment es trobava empresonat per l'1-O. Per a l'ALE, la candidatura conjunta de Romeva i Rosberg representa la "diversitat" entre els partits que formen l'aliança -una quarantena d'arreu de la Unió Europea-, i que "treballen plegats en la defensa de l'autodeterminació, la democràcia i la diversitat a Europa".

Romeva, deu anys a l'Eurocambra

Romeva va exercir com a eurodiputat per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) durant deu anys, entre el 2004 i el 2014. Posteriorment, va liderar la llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de 2015 i el 2016 es va convertir en conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals de la Generalitat, durant el mandat de l'expresident Carles Puigdemont, càrrec que va liderar fins a l'aplicació del 155 a finals d'octubre del 2017 arran de la celebració del referèndum de l'1-O.

L'octubre del 2019 va ser condemnat a 12 anys de presó i 10 d'inhabilitació pel Tribunal Suprem pels delictes de sedició i malversació de fons públics per l'organització de l'1-O, juntament amb altres membres del Govern. Tres anys després de la condemna, el 2021, el Govern espanyol va indultar parcialment tots els condemnats.

Tot i la tria de l'ALE, Romeva no serà el cap de llista d'ERC a les eleccions europees

En aquest sentit, des de l'ALE han fet valdre que Romeva representa els "valors democràtics i la convicció que la ciutadania de Catalunya té el dret de votar". Així mateix, l'organització defensa que l'exconseller "ha hagut de patir la repressió de l'Estat Espanyol" i assegura que Catalunya "és un exemple de moltes de les nacions sense estat" que representa l'ALE, com el País Basc, Escòcia o Flandes.

Malgrat ser el candidat de l'ALE, i a diferència del que va passar amb Junqueras el 2019, Romeva no serà el cap de llista d'ERC a les eleccions europees, segons apunten fonts del partit citades per l'ACN. L'elecció de Romeva no deixa de ser una opció "simbòlica", ja que l'ALE no té possibilitats d'aconseguir que el seu candidat sigui escollit per la majoria de l'Eurocambra per presidir la CE. El càrrec, de fet, sol sorgir d'una majoria de pacte entre populars i socialdemòcrates europeus, i necessita de l'aval dels estats membres.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?