Ruta gastronòmica pels plats i productes autòctons de les comarques de Lleida

La cuina tradicional catalana és tan variada com comarques i vegueries té, de l'Alt Pirineu i Aran a les Terres de l'Ebre, passant per la Central, el Penedès o la de Girona. En aquesta ocasió ens fixarem en els plats i productes locals de les comarques de Lleida.

Es tracta d'una vegueria formada per les comarques de les Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d'Urgell i Urgell. Una gastronomia marcada pel secà i també pel regadiu, però amb infinitat de plats autòctons i tradicionals com la coca de recapte, la cassola de tros o els caragols de totes maneres!

Segrià

El Segrià és una extensa comarca de terres fèrtils a l'horta i de vastes plantacions de secà, el que configura la personalitat d'aquesta zona de Ponent capitanejada per Lleida. La Noguera Ribagorçana i el Segre són protagonistes d'una comarca on la major part del terreny es dedica a l'agricultura, especialment a la fruita. Marquen la diferència entre el secà, que dona oli i ametlles, i els camps de regadiu, amb denominació de qualitat de peres i préssecs.

Sens dubte, una comarca amb un clar plat estrella com són els caragols a la llauna, però també es preparen de mil i una forma més: a la gormanda, a la brutesca, a la pedra, amb samfaina, amb romesco… Lleida és el referent mundial de menjar caragols, amb el conegut aplec anual. Altres plats tradicionals són cassola de tros, tupina (porc confitat) o bacallà a la lleidatana.

La coca de Lleida, una coca de recapte amb infinitat d'ingredients, o la coca tapada de Sarroca són alguns dels dolços característics, aixi com evidentment les fruites de la comarca. A banda de fruita també es consumeixen productes del territori com bolets, embotit i hortalisses, a més de carns com el conill i peixos com la truita de riu.

Noguera

La particular gastronomia de la Noguera es basa en els productes de l'horta i també en la farina de blat, productes de secà amb arbres fruiters i oliveres, olives i olis de qualitat. És també especialment preuada la carn, en concret la de caça, amb productes com la perdiu i plats com la perdiu a la caçadora. Mel, torrons, oli, formatge… són habituals a la Noguera.

Els caragols a la brutesca, a la gormanda o a la llauna són molt comuns en aquesta comarca. També cal esmentar la presència del porc i del conill, elaborat amb caragols, amb bolets com llenegues o la cassola de la Noguera, que també té porc i caragols. I és que els embotits i confitats de porc també són destacables.

D'entre els plats elaborats típics destaquen els panedons, uns panets farcits amb espinacs, panses i pinyons. També hi són presents les coques de recapte tradicionals, que es poden versionar amb diversos ingredients de l'hort fins a arribar a posar-hi els protagonistes de la samfaina, i habitualment coronats amb sardines salades o arengades. Tradicionalment es fan al forn de llenya. A la Noguera també hi trobarem la cassola de tros. I no podem deixar de parlar dels vins negres i blancs de la Denominació d'Origen Costers del Segre.

Urgell

La cuina del porc és tradicional a l'Urgell, amb embotits com llonganissa, però també utilitzant mans, morro i orelles per a parir diversos guisats tradicionals, evidentment com les cassoles de tros, però també la tupinada o la cassola de l'Urgell, on s'afegeix sucre. La cuina de la caça també és comuna a la comarca, especialment de conill i perdiu, així com altres plats com les olles barrejades, com la de congre sec amb arròs i l'escudella. Els bolets i l'aviram són tradicionals. I la comarca també destaca que emprar sobremanera les herbes aromàtiques, com el timó, el romer o la farigola.

Altres protagonistes de l'Urgell, evidentment, també són els caragols, sigui a la llauna o a la cassola. I també és protagonista el bacallà, els cocs, els panadons i la fruita seca, així com la fruita dolça (pera, poma, préssec) i el formatge artesà i elaborats com el tupí. 

Carquinyolis, ametllats i orelletes són dolços tradicionals, passant per la xocolata a la pedra o el conegut torró d'Agramunt, amb Indicació Geogràfica Protegida. Es tracta d'un torró dur fet amb mel, avellanes o ametlles i clara d'ou, passant pel món dolç de les neules i les galetes artesanes, els caramels i els confits. Torradetes de Santa Teresa, bunyols de poma, coques dolces i peres al vi amb safrà són altres plats per als més gormands.

Pla d'Urgell

Els conreus de regadiu i les nombroses séquies i canals que travessen el Pla d'Urgell marquen clarament aquest territori, amb pomes i peres som a ingredients molt recurrents. Els conreus de farratges proporcionen pinsos al sector ramader, boví i porcí. La llet i la producció de pomes també són productes elaborats extensament a la comarca. La caça de conills i perdius, aixi com els bolets, també marquen el seu territori.

Un dels plats més populars torna a ser la cassola de tros que feien els pagesos, amb ingredients molt variats especialment provinents del porc i de l'hort, sempre molt calòric. Els caragols, les coques de recapte i les orelletes són també molt recurrents del Pla d'Urgell, així com conserves i melmelades, formatges de tota mena, vinagres i mels.

Tanmateix, hi trobarem plats com una cuixa de xai farcida de verdures, pomes al forn, peres al vi amb caramel, cassola de Linyola. L'arengada amb raïm és un dels altres plats característics de la comarca.

Segarra

La Segarra es troba al cor del secà, amb una cuina de pagès també rica en cassoles i coques de recapte, aixi com escudella barrejada a l'hivern. Postres com els nevats i els colls de les savines són tradicionals aixi com les morenetes, una pasta seca amb ametlles, especialment típica a Guissona. Derivats del porc, làctics una bona cuina, pastisseria dolços i uns alcohols són habituals de la tradició d'aquesta comarca, així com productes com cereals, ametlles, olis i ingredients de l'hort.

La cuina de la caça també hi és molt present, amb conills, perdius i porcs senglars. També la cuina del porc, amb secallones i altres productes, aixi com amb morro i orella, amb els quals s'elabora el tradicional ofegat de la Segarra. Els panadons, les empanades farcies d'espinacs i pinyons, i la coca de recapta amb verdures i embotits també són tradicionals d'aquesta comarca de la vegueria. Especialment ressenyable de la zona és la cassola de conill.

Entre els dolços trobem les galetes del Campanar, les Savines, fetes a base de farina d'ametlla. I no podem oblidar els Aromes de La Segarra, un licor estomacal fet amb timó i produït a Cervera, amb poders digestius.

Garrigues

I acabem amb la comarca menys poblada però, en cap cas, menys rica o característica del territori. L'oli de les Garrigues es realment un protagonista, amb la varietat arbequina com a referència mundial. La cuina garriguenca ofereix un gran assortiment de plats amb aquest or líquid com a referent.

Les ametlles, la fruita dolça i la mel són alguns dels aliments que es produeixen a les Garrigues, així com les mateixes olives arbequines com a aperitiu. L'olla barrejada, les faves i els caragols bullits amb allioli, i també les amanides amb el seu gran oli, són algunes elaboracions característiques. La botifarra negra feta a casa, la cansalada amb mongetes o l'escudella són uns altres plats comuns a tots els pobles de les Garrigues.

Ver vídeo

El bacallà amb samfaina, el conill amb caragols, aixi com els caragols de diverses maneres o els bunyols també són recursos de la seva cuina tradicional. La cassola de tros és una tradició gastronòmica popular i les orelletes també són el dolç típic de la comarca. També cal parlar del pa de ronyó, abans típic a tots els pobles i ara només elaborat a les Borges Blanques i Cervià.