El 23 d'abril és un dels dies més esperats per llibreries i editorials de Barcelona, sobretot per a les més petites. Com passava en anys anteriors, totes estaven pendents de l'obertura del procediment a través del web de l'Ajuntament per poder sol·licitar la parada de llibres. No va ser fins a finals de març quan algunes es van trobar amb la sorpresa: aquest any, l'organització recau al Gremi de Llibreters, dependent de la Cambra del Llibre catalana, i no a l'Institut Municipal de Cultura, pertanyent al Consistori.

L'entitat municipal argumenta que "es volia posar ordre i criteri a la distribució de les parades perquè a la part central es donés molta més visibilitat als professionals del llibre", encara que alguns denuncien "privatització en l'organització i prevalença cap als agremiats".

La Cambra del Llibre de Catalunya, alhora, confirma que és una entitat privada i que només ha pagat la campanya de comunicació al Gremi per a aquest Sant Jordi, i que són ells els encarregats de l'organització. El Gremi, per la seva banda, es defensa en afirmar que entre els requisits a l'hora de determinar una parada de llibres precedeix la proximitat d'una seu física al lloc en qüestió al fet de formar part de l'organització, però afegeix que, en el cas que dues entitats siguin de Barcelona, aquella agremiada tindrà prioritat davant de les altres. De moment, més d'una desena de llibreries i editorials han publicat un manifest en què destaquen "l'opacitat" en la gestió.

Héctor Martínez és membre de l'Editorial Descontrol, que després de nombrosos anys participant a la festa de Sant Jordi encara desconeix si ho podrà fer aquest 2022. "Abans tot es feia a la web de l'Ajuntament. Et podia tocar un lloc millor o pitjor, prioritzant l'antiguitat, però no hi havia una discriminació tan evident", afirma.

L'editor assenyala que fins a finals de març el mateix Ajuntament de la capital catalana, a la seva web, tenia un espai dedicat al procediment que en teoria haurien d'haver fet si l'organització hagués estat la mateixa que en anys anteriors. "De sobte veiem que aquest tràmit el modifiquen per un avís que la gestió recau al Gremi de Llibreters, i quan ho demanem ens adonem que el període havia acabat el 4 de març", denuncia aquest editor. És a dir, l'Ajuntament els havia avisat del canvi dues setmanes després que es tanqués el termini, segons assegura el membre de l'editorial.

El Gremi gestiona els millors llocs

En aquell moment, des de l'Editorial Descontrol van començar a investigar els fets i van arribar a la determinació que els millors llocs per establir les parades de llibres pertanyien als espais que ara gestionen des del Gremi. "Són una entitat privada a la qual no hi ha cap obligació de pertànyer. En canvi, ells van tenir una informació privilegiada que només van comunicar als seus integrants, deixant moltes llibreries i editorials petites fora dels espais professionals, que són a les millors ubicacions", es queixa Martínez.

Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, afegeix que "no s'ha privatitzat res perquè la nostra organització no té capacitat de donar o treure llicències a ningú". De la mateixa manera, també respon a allò expressat per part d'una desena de llibreries i editorials en el comunicat: "No és cert que prevalguin les entitats agremiades. De tots els espais professionals que hem gestionat, 300 en total, 102 són per a no agremiats".

L'únic canvi que s'ha produït aquest 2022, com afirma aquest membre del Gremi, "és que els professionals estan separats dels altres per posar en valor la indústria del llibre". Preguntat pel que va passar a la web de l'Ajuntament, Marín respon que "ha d'haver estat un problema de gestió o comunicació" i que no li correspon entrar en el terreny d'altres. En aquest sentit, Esteve Caramés, director de Programes Culturals al Consistori, admet que no pot posar la mà al foc si ha d'afirmar que tot el sector del llibre es va assabentar del canvi en el procediment, parafrasejant-ne els termes.

Confusió en els criteris

Així mateix, aquest empleat municipal recalca que, si hi ha hagut algun error, en cap dels casos ha estat amb mala fe. "Nosaltres volíem que les llibreries tinguessin la prioritat a la selecció d'espais. Primer les de Barcelona, i després les editorials i després les distribuïdores. Per descomptat, hi ha mil casuístiques més que poden trastocar aquesta escala, molts vèrtexs que intentem tenir en compte perquè tots estiguin tan tranquils com sigui possible", expressa Caramés. Així doncs, no esmenta que estar agremiat ha de suposar passar per davant d'altres interessats.

Totalment diferent és el que han exposat la més d'una desena de llibreries i editorials al comunicat que subscriuen. "Hem aconseguit conèixer que els criteris establerts per a l'assignació de parades són els següents: A. Sector professional agremiat de la ciutat. 1. Llibreries agremiades, en actiu i que disposin, com a mínim, d'un establiment obert al públic ubicat a la ciutat (…). 2. Editorials o altres agents del sector agremiats amb seu a la ciutat (…)", reflecteixen a l'escrit.

Marín, per la seva banda, incideix que allò publicat en aquest manifest no es correspon amb la realitat al complet: "Els criteris sumen capes de priorització, des dels primers que aconsegueixen el lloc amb independència d'estar agremiats atesa la seva proximitat fins a altres llibreries i editorials de fora de Barcelona", en paraules pròpies. D'altra banda, sí que admet que, en el cas de les entitats pertanyents a Barcelona, les agremiades tenen prevalença sobre les que no formen part del Gremi.

De la mateixa manera, des de l'Editorial Descontrol ressalten allò que es van trobar a la web de l'Ajuntament després que l'avís els redirigís al Gremi de Llibreters. "Vam veure que obria un tràmit de lliure accés per demanar parada a altres llocs de la ciutat. Quan els busquem, els únics llocs que hi havia lliures eren voreres allunyades d'on sol anar la gent, no són espais de concurrència", en paraules de Martínez. Però la cosa no va quedar-se aquí. Segons el mateix editor, "també a finals de març van obrir una altra convocatòria per a qui es volgués posar a les Rambles, quan a la mateixa web et deien que per això havies de dirigir-te al Gremi. Nosaltres ho hem demanat i a dos dies de Sant Jordi encara no en sabem res".

Sense llistat definitiu

Bernat Ruíz és un dels editors d'Apostroph Edicions, que també s'ha sumat al comunicat. "Des del primer moment, la difusió del canvi de mecanisme per demanar parada a Sant Jordi no va ser gens transparent, així que molts ens n'hem quedat fora", declara. En el seu cas era la primera vegada que optaven a sortir al carrer en una data tan assenyalada, encara que no deixarà de fer-ho. Amb llibreries que s'han quedat fora i altres editorials com Descontrol, muntaran la seva fira alternativa a Can Batlló. "De totes maneres, sé d'editors que han aconseguit parada una vegada va finalitzar el termini el 4 de març, que per altra banda és un termini d'inscripció absurdament curt, des del 13 de febrer", afegeix l'editor.

El director de programes culturals de l'Ajuntament de Barcelona no eludeix l'autocrítica en declarar que tot pot ser millorable. Preguntat per quan hi haurà el llistat definitiu de les ubicacions per a aquest Sant Jordi, ja que nombroses entitats continuen esperant una resposta, Caramés afegeix que hi continuen treballant i aconsella els afectats que, si la situació continua així, presentin una queixa a l'espai reservat per fer-ho al mateix formulari de petició.

Sigui com sigui, les 13 entitats que consideren que s'ha privatitzat l'organització i que, per tant, signen el comunicat, obert a noves adhesions, exigeixen "conèixer els detalls pel que fa a les condicions i la retribució econòmica, en cas que n'hi hagi, de l´acord entre l´Ajuntament de Barcelona i la Cambra del Llibre; que es garanteixi una participació en peu d'igualtat per aquest Sant Jordi 2022 per a totes les entitats, independentment de si hi estem associades o no; i que aquesta forma de gestió no es torni a repetir en cap altra edició".