Enmig d'un Gòtic sense encant hi ha un carrer estret amb desenes de botigues tancades i una porta oberta: la de la parròquia de Santa Anna. Durant el confinament més restrictiu, on els serveis socials van haver de tancar en alguns casos, cues de fins a 300 persones venien a buscar aliments a aquest recinte. Des de fa quatre anys, la parròquia de Santa Anna s'ha convertit en un refugi per als més vulnerables. Després de travessar la porta barrada, tres homes d'uns 50 anys esperen al pati exterior de la parròquia, prop de l'escultura Jesús homeless, una representació de l'escultor canadenc Timothy Schmalzde de Jesús dormint en un banc. A l'entrada del claustre hi ha quatre voluntaris amb petos taronges i mascaretes. Entre 100 i 120 persones de totes les edats s'encarreguen d'acompanyar als usuaris, demanar menjar a empreses o entitats, i altres funcions per mantenir a la comunitat.

El rector de la parròquia Santa Anna, el pare Peio Sánchez, baixa les escales amb les mans agafades per darrere, una boina fosca, una màscara FPP2 i uns ulls que reflecteixen mil preguntes. Ens dirigim a una sala amb un sostre altíssim, on, després d'encendre la calefacció, el sacerdot explica que aquí solien dormir persones sense sostre, però amb la pandèmia la parròquia s'ha transformat. "No pots fer una abraçada a persones que ho necessiten, però tampoc podem estar massa temps oberts per garantir poder continuar obrint", reconeix.

Encara que Santa Anna estigui enmig d'un barri sense veïns, assetjat pel consumisme i el turisme, "està connectat a tot i ve gent de qualsevol banda. Com a les botigues", descriu amb ironia. Santa Anna era una església oberta, especialment a les persones en situació de carrer i també a famílies vulnerables, dues tasques diferents que es desenvolupen des de l'Hospital de Campanya. Normalment solien atendre unes 250 persones per dia, però des de la covid-19 atenen 120, aquesta vegada identificades, i hi ha una llista d'espera de 70. "D'aquestes 120 persones, 75 viuen directament al carrer, un grup de 35 viu en situacions d'ocupació, i un grupet petit té una habitació llogada", puntualitza Sánchez. D'altra banda, acompanyen a altres en situació de vulnerabilitat a través d'un programa diferent: "famílies que estan en situació de normalitat apadrinen a una família en situació de vulnerabilitat i li fan el seguiment, i teixeixen una relació d'amistat".

El menjar com l'inici d'una amistat

Dormir al carrer sempre és dur, i encara més a l'hivern. Com ara no poden acollir a persones sense sostre a l'església per dormir, centren la seva ajuda a repartir 100 esmorzars (de 8:30h a 10h) i 100 dinars (de 12 a 14:30h) al dia. Amb els dinars se'ls dona també el sopar, però en fred. De fet, a l'entrada estan la Faouzia i en Lluís, dos voluntaris que cada vegada que un dels usuaris entra o surt de menjar els pregunten "Vols sopar?", oferint-los un plat de pasta, coberts de plàstic i unes postres.

Al claustre, amb les mans plenes d'anells i els ulls brillants, està la Vanessa, que acaba d'acabar el seu menjar. "Jo vinc a Santa Anna des que va obrir, sóc VIP", diu fent broma. De fet, explica que des de serveis socials li havien recomanat anar a Sabadell, però ella es va negar. "Aquí tinc el menjador, sento que són la meva família. Els diumenges també vaig a missa amb en pare Peio", explica mentre mostra fotografies de la seva gossa Chula.

D'altra banda, els esmorzars seran del 9 de desembre al 31 de març, i es procura donar cafè amb llet, brou, menjar i brioixeria, sobretot per rebre calor. "El servei de dutxes calentes i de rober es dona en les tardes", afegeix Sánchez. Degut a que la gent ja no es pot quedar a dormir al recinte, han connectat el Wifi a l'entrada perquè puguin tenir accés a internet.

Un altre dels serveis que s'han transformat durant la pandèmia és l'Hospital de Campanya. El servei mèdic es realitza vinculat a l'Hospital Sagrat Cor, i compta amb diferents especialitats, entre elles la medicina general, la podologia, l'odontologia i l'atenció a la salut mental. Una vegada al trimestre l'Hospital de Campanya es trasllada a Santa Anna, convertint-se així en l'Hospital de Carrer. Ara mateix no tenen molts casos de covid-19, però la setmana passada en van detectar un.

"El problema dels nostres amics és que moltes vegades el poden tenir però no ho saben", comenta ajuntant els seus dits índexs. Això també té a veure amb la percepció de la salut de les persones en situació de carrer, ja que moltes no van al metge per por que les deportin i, si no tenen confiança amb la persona, prefereixen no comentar el seu estat de salut real. "Per això per nosaltres l'alimentació és la porta per a establir la relació i veure quins altres serveis podem oferir", explica Sánchez. De fet, el que fan els metges de l'hospital de campanya és elaborar històries mèdiques perquè les portin en el mòbil i, si van a l'hospital, els metges puguin tenir accés a la seva història clínica.

La crua arribada de l'hivern

Com Santa Anna ofereix en principi un servei més d'urgència, l'àrea de treball social s'encarrega de derivar els usuaris a altres entitats més especialitzades. Ara bé, quan arriba l'hivern, i aquesta vegada acompanyat de la covid-19, el sacerdot diu que "es nota molt més l'absència de places". "El dispositiu de fred planteja que només quan es baixa de 0 graus s'encén l'equipament d'acolliment de persones del carrer, i a vegades a Barcelona mai arribem a 0 graus", reclama. El rector explica que, si les administracions no donen resposta, des de Santa Anna pensaran alternatives per donar una solució a aquestes persones.

Enfront de la possible tercera onada, Peio Sánchez reflexiona amb cruesa: "El problema més greu no serà la tercera onada, sinó l'onada de pobresa que envairà la societat", alerta. "El nivell anirà caient dels més vulnerables als menys: els sense papers, els que no cobren els ERTOS, com un dominó en la situació de la pobresa", adverteix. Tenint en compte la saturació de serveis socials, el rector apunta que "no fa falta ser profeta" per veure que "hi haurà gent dormint en campaments de tendes de campanya a la ciutat".

"El 50% de les persones que acollim ara tenen menys de 40 anys. Si no s'intervé ara i es procura recuperar aquesta població, després és molt més complicat perquè tindran dependències o problemes de salut mental", alerta. Enfront de la possibilitat d'una transformació social, el rector és escèptic. Des de Santa Anna es veu que Barcelona s'ha convertit en una ciutat basada "en dinàmiques de consum inútils" que fan que la capital catalana creixi com "una ciutat dislocada".