Público
Público
àrea metropolitana

Santa Coloma, una ciutat més enllà del seu nivell de renda

Ha crescut a la vora del Besòs amb l'impuls de les migracions de les últimes dècades i figura com l'urbs metropolitana amb la menor riquesa per habitant. Ajuntament, entitats socials i centres educatius s'esforcen per mitigar els efectes que poden implicar les rendes baixes, i criden a valorar les virtuts del municipi: el riu, la serra de Marina, la gastronomia i també la solidaritat

Una escena de la vida quotidiana a Santa Coloma.
Una escena de la vida quotidiana a Santa Coloma. Montse Giralt

La percepció que es té de Santa Coloma de Gramenet no sempre li fa justícia. És dels municipis que estan en l'últim tram del riu Besòs, on es concentren alguns dels barris metropolitans més desfavorits. Diversos indicadors així ho corroboren, com el de la renda de 2018 que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públic recentment: amb els seus 10.398 euros de mitjana per ciutadà, Santa Coloma se situa a la cua dels municipis de més de 20.000 habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona –de les 65 grans ciutats catalanes, només està per davant de Salt i Lloret de Mar–. Però l'Ajuntament, així com entitats socials i centres educatius, reivindiquen la seva labor per a mitigar els efectes de la renda baixa i que Santa Coloma és molt més que aquesta xifra.

La ciutat va acabar 2020 amb 120.443 habitants. La renda ha anat en augment en els últims anys, però múltiples dades mostren la seva vulnerabilitat. Al maig, hi havia 9.535 persones en l'atur –una taxa del 15,21%– i, amb Manresa, està al capdavant dels municipis de més de 40.000 habitants amb major desocupació de la província. Quant al lloguer, el preu mig mensual es va estabilitzar l'any passat en 614 euros: ha pujat poc més de cent euros des de 2016, però està per sota de les altres grans localitats metropolitanes.

Tot això es palpa en la vida quotidiana, com testifica Xavi Pedreño a la seva peixateria del mercat de Singuerlín. Pedreño no acostuma a tenir a la venda les espècies més cares que es pesquen en la costa catalana perquè "no tenen massa sortida", assegura. Al barri hi ha qui fins i tot prefereix desplaçar-se fins al mercat de Fondo, a l'altra punta de la ciutat, perquè allà pot trobar peix a preus molt baixos.

La dada de la renda no sorprèn a la ciutat, admet el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma (Favgram), Tomás Fernández: "No explica res nou, per desgràcia, i amb la pandèmia s'ha visibilitzat més". Els serveis socials municipals van atendre l'any passat 15.328 persones. És el 12,7% de la població, similar a 2019, però d'elles va haver-n'hi 2.491 noves, i el total d'usuaris va en augment des de 2016. Àgueda Fernández, treballadora social de Càritas, explica que, per part seva, el 2020 van atendre 1.686 persones. El 47% eren noves, però el total és inferior al de 2019, ja que ara promouen una major implicació de la comunitat en les seves accions. Fernández destaca la solidaritat que es respira a Santa Coloma i que "la gent és molt lluitadora". Entre els més perjudicats per la pandèmia, diu que hi ha els que treballaven en serveis domèstics –cures i neteja–, sense contracte, i els que estaven a l'espera d'un ERTO.

Per a Nieves García, que dirigeix l'institut Torrent dels Bruixes, "la història es repeteix": com va fer la seva família en el seu moment, hi ha qui arriba a Santa Coloma a la recerca d'una vida millor, però avui la crisi i les dificultats per a trobar feina ho compliquen tot, "i això repercuteix en l'educació dels fills", assevera. A la ciutat tracten que les mancances econòmiques no impedeixin estudiar. García explica que, abans de la Covid, Santa Coloma ja era pionera pels portàtils amb subvenció municipal per a l'alumnat, tothom va a excursions –abonant el seu cost a terminis si és necessari– i en centres oberts s'ajuda a fer els deures. Tot i així, és insuficient, i té un missatge per als governs. "Si vols que hi hagi equitat, has d'intentar que no hi hagi precarietat laboral, que hi hagi beques i ajudes no només per als estudis, més oferta cultural i més treballadors especialistes en inserció social", defensa.

García recorda que hi ha "deficiències de base", com que part de l'alumnat viu en habitacions de relloguer amb tota la seva família. A vegades acudeixen a la recerca d'ajuda a l'institut, on truquen a l'Ajuntament, en el qual es veuen "superats", constata: "Hi ha tanta necessitat que no donen a l'abast". Conscient del gran nombre de famílies que viuen en habitacions, Càritas obrirà al setembre un espai amb bany, cuina i rentadora, perquè és freqüent que a la seva llar hi tinguin un accés limitat.

El PSC governa la ciutat des de 1991 i Núria Parlon n'és l'alcaldessa des de 2009. Afirma que estar entre les rendes més baixes de Catalunya "no resta dignitat, però sí oportunitats", i que l'acció municipal està focalitzada a evitar-ho. A més dels esforços amb l'alumnat –es complementen amb beques menjador, fomentant la reutilització o gratuïtat dels llibres de text, i amb ajudes per a garantir l'oci educatiu–, la seva gran aposta passa per formar a persones amb dificultats per a incorporar-se al mercat laboral: les dones disposen de la CIBA –espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista– i la població, que compta amb Grameimpuls, veurà ampliades les possibilitats amb el

Tenir feina i que no sigui precària és un dels principals reptes. Luz Dary Benítez va deixar enrere Colòmbia el 2019 perquè estava sent extorsionada. Va recalar en una habitació de lloguer a Santa Coloma per mitjà d'una coneguda. Ha tingut el suport de Càritas i, mentre es recupera d'una malaltia, només pensa en com tirar endavant. "L'única cosa que demano és una oportunitat", afirma, per a poder obrir una botiga de brodats i confecció d'uniformes personalitzats, com tenia a Colòmbia. "Vaig venir a aportar al país sempre", subratlla, i fins i tot s'ofereix per a ensenyar a cosir.

Un altre repte és no oblidar que Santa Coloma també és ciutat d'oportunitats, com les que brinda el Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). La seva directora, Carmen Vidal, explica que imparteixen graus universitaris i que són un referent en recerca. Tot i així, reconeix que encara són "poc coneguts, també entre la ciutadania de Santa Coloma", i advoca per reprendre les iniciatives prepandèmia per a acostar-se al veïnat, com la de promocionar-se als instituts. Vidal posa de relleu que la ciutat ja és un pol gastronòmic per la seva oferta formativa –el campus, Grameimpuls i FP–, de restauració –tenen el Lluerna, amb estrella Michelin– i iniciatives com la biblioteca de Fondo, on hi ha un espai dedicat a les cuines del món. També li agradaria que al Campus hi hagués una clínica de nutrició i alimentació saludable, idea que Parlon veu amb bons ulls.

L'alcaldessa no dubta que a Santa Coloma hi ha futur. "Ja no som una ciutat dormitori, som residencial, amb serveis, ben comunicada i amb qualitat de vida, independentment de la renda", ressalta. A més de millorar les oportunitats laborals, considera que ara falta atreure un turisme familiar. Fernández diu que "seria enriquidor", i atractius no li falten a la ciutat, però encara ha de pensar-s'ho dues vegades abans de citar-los: el Besòs, la serra de Marina i la gastronomia. "Santa Coloma es coneix pels bars de tapeo", recalca, i conclou: "Aniria a Santa Coloma de turisme". Això sí, crida a no perdre de vista quina és la prioritat: urgeix prestar ajuda a la joventut per a emancipar-se.

Què explica la renda baixa de Santa Coloma

Té les seves arrels molts anys enrere, i l'alcaldessa Parlon aprofundeix en les causes, compartides per moltes de les veus consultades: Santa Coloma de Gramenet té una superfície limitada, dificultant això el seu desenvolupament industrial, i està marcada per les migracions –el 23% de la població ha nascut a la resta de l'Estat, fora de Catalunya, i poc més del 27%, a l'estranger–, amb perfils poc qualificats, la qual cosa en la jubilació repercuteix en pensions baixes. També té el seu pes l'economia submergida, i la ciutat ha patit les crisis i la falta de mesures pal·liatives, com un ingrés mínim vital.