Público
Público
coronavirus

La segona onada avança imparable cap a la saturació hospitalària a Catalunya

Els experts apunten que el creixement dels ingressos hospitalaris és més pausat que al març, però alerten que evitar-ne la saturació és qüestió de setmanes. Fan una crida a la població a seguir les mesures i demanen al Govern tests massius, tal com es va fer a l'estiu. Les dades de Salut situen ja per sobre de 700 punts el risc de contagi aquest dissabte i s'han registrat més de 6.000 nous contagis en les últimes 24 hores.

Un home es fa la prova PCR amb un tècnic sanitari al pavelló de l’Oli de les Borges Blanques. Anna Berga | ACN
Un home es fa la prova PCR amb un tècnic sanitari al pavelló de l’Oli de les Borges Blanques. Anna Berga | ACN

El mapa de Catalunya segueix en vermell a causa d'una situació epidemiològica preocupant. Així ho mostren les dades: el risc de rebrot ha superat aquest dissabte els 700 punts per primera vegada des de l'inici de l'epidèmia, multiplicant per set el nivell a partir del qual es considera que el risc és molt elevat (100 punts). A més, la velocitat de transmissió del virus -o taxa Rt- supera clarament l'1, de manera que cada positiu contagia a més d'una persona. I és que el risc de rebrot segueix imparable i aquest dissabte ha sumat gairebé 80 punts més en les darreres 24 hores i ja se situa a 713 punts. El balanç de Salut d'aquest dissabte ha notificat 6.073 nous positius, elevant el total a 225.901. Un miler més que ahir, quan ja es va registrar per primer cop més de 5.000 nous casos en un dia. La velocitat de contagi, la Rt, està a 1,50. I la tasa d'incidència acumulada dels darrers 14 dies ratlla ja els 500 casos de contagi per cada 100.000 habitants. Una xifra que és el límit fixat en el seu dia pel Ministeri de Sanitat per aplicar confinaments perimetrals durant la crisi pandèmica de Madrid.

Salut ha sumat aquest dissabte 29 pacients més en estat greu, que eleven la xifra total de llits d'UCI ocupats a 325. Pel que fa als ingressos generals per Covid-19, segueixen augmentant, passant de 1.698 a 1.743 (45 més) en tots els hospitals catalans. Pel que fa a les víctimes mortals, Salut en notifica 48 més. Des del març, han mort 13.773 persones per coronavirus a Catalunya.

Les conseqüències de les dades desbocades de la pandèmia

El resultat: la temuda pujada exponencial que ens porta aires de març. Tot i això, aquesta vegada els experts asseguren que la capacitat diagnòstica és molt major i que la pujada és més lenta. El Govern s'ha vist obligat a aplicar el paquet de mesures més estrictes des que Catalunya va sortir del desconfinament per a posar el fre de mà i no estavellar-se amb la saturació dels hospitals.

"Estem per sobre del 10% de positivitat del total de PCR fetes, quan l'OMS diu que per tenir la situació controlada cal estar per sota del 5%", explica a Públic Clara Prats, investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC. Tal com va explicar la consellera de Salut, Alba Vergés, Catalunya havia aconseguit una estabilitat del 6% de positivitat després de la crisi de la primavera, una xifra que encara que era alta, era desitjable segons Prats, i que no es va poder baixar més després d'un desconfinament accelerat.

Clara Prats (BIOCOM-SC): "Estem per sobre del 10% de positivitat del total de PCR, per sobre del nivell de control del 5%

En xifres absolutes, l'augment de casos ha fet que passéssim de diagnosticar 7.000 positius setmanals als més de 17.000 d'aquesta setmana, quelcom que també es tradueix en la transmissibilitat del virus, l'Rt, que es va acostar a l'1,4 fa pocs dies: "Això vol dir que cada 100 persones amb coronavirus ho transmeten a 140, l'efecte multiplicador que genera un creixement exponencial", explica Prats.

Tot i això, la investigadora assegura que aquest creixement està sent molt més pausat que al març: "Durant la primavera, tot va explotar d'un dia per l'altre. L'Rt va passar a ser de 3 i de 4 i es van saturar els hospitals. Ara mateix anem a càmera lenta però, si no aturem el creixement, en tres o quatre setmanes els hospitals podrien quedar compromesos". Així ho exemplifica el doctor Robert Güerri, cap de la secció del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital de la Mar, a Barcelona: "A l'abril, ingressem d'un dia per a l'altre a 90 persones. Ahir, vam ingressar a 10 persones de cop, que també ens va sorprendre però tenim més marge".

Tests massius per frenar l'onada de la tardor

Robert Güerri: "S'ha de tornar a fer els tests massius com a l'estiu passat. Hem d'identificar els asimptomàtics"

Davant aquesta situació, la setmana passada el Govern va anunciar un reguitzell d'intervencions amb el tancament dels bars i restaurants al capdamunt dels titulars. Això va enfurismar el sector de l'hostaleria, però Vergés persisteix: "Hem arribat a la conclusió que no hi ha massa alternatives", deia en declaracions a Catalunya Ràdio, i recordava que altres països han fet el mateix. A més, el Procicat també va aprovar el límit d'aforament del 50% en equipaments culturals i del 30% en esportius, la recomanació de fer teletreball i la imposició de la teleeducació a les universitats.

Dies després, Salut també portava al Procicat el tancament de les botigues de 24 hores entre les 22 i les 7 del matí per a evitar la compra d'alcohol i el tancament dels equipaments cívics, així com les sortides curtes dels usuaris de residències que no siguin autònoms. En paral·lel, el Govern espanyol ja té sobre la taula la petició del Govern de la Generalitat per declarar l'estat d'alarma comandat des del Govern català que permeti decretar un toc de queda a la francesa mitjançant. Una mesura que es podria prendre aquest mateix diumenge.

Però, com hem arribat fins aquí? Fa pocs mesos es parlava de la temuda tardor, encara que tal com apunta Prats, els primers brots van arribar molt abans, el juny: "En aquell moment vam obrir tot de cop mentre altres països van mantenir restriccions. I hi havia una altra qüestió clau: el sistema de rastreig no estava a punt", quelcom que va generar molta polèmica llavors. "Això que estem vivint és una nova normalitat malentesa", afegeix el físic Álex Arenas, estudiós de les tendències de les dades del coronavirus. "Hem tornat al treball presencial, a les escoles i a la mobilitat habitual diària com si no hi hagués pandèmia", afegeix. Prats també assenyala l'alta complexitat dels brots d'estiu, afavorits per les grans desigualtats socials del nostre país: "Cal recordar que els dos brots es van donar a Lleida i a l'Hospitalet. Hauria estat diferent un brot a Sant Cugat".

El doctor Robert Güerri creu que llavors es va arribar a parar gràcies als tests massius que es van fer en barris i municipis, una mesura que a parer seu s'ha de repetir: "Amb l'arribada de Josep María Argimon [a la secretaria de Salut Pública] es van iniciar aquests tests massius i jo crec que són fonamentals. Cal identificar als asimptomàtics per a parar la transmissió". Prats afegeix que "es van posar les piles" contractant personal i estructurant els rastrejos, quelcom que també està carregant l'Atenció Primària: "Igual que es compten els llits de l'UCI disponibles, Salut hauria de generar un índex per conèixer la saturació dels CAP", afegeix Arenas. Els tres especialistes creuen que les mesures del Govern són necessàries, encara que el seu impacte dependrà del seguiment de la població, a qui veuen menys compromesa i molt esgotada per les restriccions.

Aturar els contactes entre els més joves

La persistència del virus a les franges d'edat entre 20 i 29 anys és quasi el doble de la incidència mitjana a Catalunya

Una vegada aturat amb èxit el brot d'estiu, per què la segona ona ha tornat a agafar embranzida? "Cal recordar que el virus viu millor en un entorn fred i sense molta radiació ultraviolada", explica Güerri. Però, a més, Prats entra en el perfil dels positius per determinar per on s'està escapant la pandèmia: "Veiem que la persistència del virus en les franges d'edat entre 20 i 29 anys és gairebé el doble de la incidència mitjana de Catalunya, i en la franja d'edat de 30 a 55 la incidència és 1,3 vegades la catalana", explica. Per això, creu que és encertat posar el focus a restringir la socialització pròpia d'aquestes edats, com el tancament de les universitats o el teletreball: "No és qüestió de buscar culpables. De fet, la majoria dels joves són asimptomàtics i per tant és més fàcil que no siguin conscients que transmeten el virus. No cal criminalitzar, cal responsabilitzar-se". Certifica aquest fet Güerri, qui afegeix que el perfil d'ingressos és molt més jove que en la primavera: "El juliol i l'agost, els ingressats van ser molt més joves que en la primavera. Ara, no tant, però continuen sent no tan vells com en la primera onada".

I què hi ha de les escoles? Els docents van denunciar la falta de garanties sanitàries als centres educatius. Segons les recerques del BIOCOM-SC, de moment, no s'està observant una gran transmissió: "Els casos que estem detectant coincideixen amb la incidència esperada, cosa que indica que no són amplificadors de la pandèmia", diu Prats. Per part seva, Güerri tem més el que pugui passar amb el pic de la grip, que malgrat el fred, no es registra fins al gener: "Estem a mitjans d'octubre en una situació pròxima al col·lapse, i encara ha de progressar l'hivern, amb més fred, més problemes respiratoris i el pic de la grip al gener. Cal autrar-ho ara".