El Gironès està fortament marcat per la seva capital Girona, gràcies als seus racons de pel·lícula i una bellesa extraordinària. Però la comarca és molt més que això, amb un llegat històric, patrimonial, cultural i natural que no té res a envejar a altres territoris de Catalunya, situada a tocar del mar i de la muntanya i amb pobles rurals idíl·lics.

En total, 27 municipis formen part d'una comarca diversa, farcida de festes, tradicions, fires… que frega els 200.000 habitants, més de la meitat a la capital gironina. Per tot plegat, us proposem fins a set opcions per descobrir la comarca del Gironès a través del patrimoni i la història, la cultura i l'art, i la natura i l'esport.

Sant Martí Vell i les Gavarres

Arranquem parlant del poble de Sant Martí Vell, que ha conservat pràcticament intacte el seu ambient medieval, i que està situat al nord del massís de les Gavarres. Amb uns 250 habitants i una superfície de 17,5 km², és un indret bastant muntanyós, enmig de boscos de pinedes i aulets. Carrerons medievals de pedres i una tranquil·litat pròpia d'una petita vall fan que aquest indret enmig de les Gavarres sigui totalment únic, gràcies també a la diversitat dels paisatges.

Si voleu un indret amb bones vistes us podeu acostar fins al santuari de la Mare de Déu dels Àngels, al capdamunt dels turons del municipi. És un dels santuaris més visitats de la comarca, no només per les vistes. Situat a la muntanya de Puig Alt, hi trobem visites i activitats relacionades, de l'enoturisme al ciclisme, passant per una Fira de Titelles i un pessebre vivent. Les dues carreteres principals porten a Girona, a Madremanya i la Bisbal, per la qual cosa està molt ben comunicat.

Un barri vell amb dos mil anys d'història

El barri vell de la capital pot presumir de tenir un bagatge de dos mil anys d'història. La ciutat històrica de Girona és una de les més conegudes de Catalunya, amb una bona fama que de ben segur mereix. A través dels seus indrets i monuments trobarem una riquesa artística excepcional, conservada de forma molt ressenyable.

Podem resseguir aquest llegat a través de recintes fortificats, la Força Vella, que correspon a la fundació romana, i l'Eixample Medieval, de l'epoca de l'ampliació de les muralles durant els segles XIV i XV. La ciutat de Girona destaca especialment també pel seu barri jueu del Call, amb carrer i places característics, espais barrocs i construccions noucentistes de Rafael Masó.

Un celler enmig de les Gavarres

Enmig de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres i en aquest municipi de Sant Martí Vell trobem el Celler Eccocivi. Es troba espectacularment integrat en el paisatge, sota terra i al costat d'una masia ancestral, Ca l'Elsa, que dona nom a un dels seus grans vins. La producció de vi va representar una activitat tradicional en temps passats en aquest indret, i s'ha pogut recuperar, l'única de la comarca ha recuperat el cultiu de la vinya.

Els seus ceps es troben el dia d'avui enmig de boscos de pins, alzines sureres, en un espai natural tant privilegiat com característic d'aquesta zona. Es tracta d'un celler jove que va néixer entre 2007 i 2008, que ha recuperat una tradició local ancestral i una forma de vida tradicional i respectuosa amb l'entorn, segons indiquen des del lloc web de Turisme Gironès. Ofereix visites guiades i degustacions a les seves instal·lacions, però cal fer reserva prèvia.

Els banys públics romànics més ben conservats

I tornem a Girona capital perquè no podem no parlar dels Banys Àrabs, un edifici d'estil romànic que imitava l'estructura dels banys musulmans, aleshores de moda. Aquesta construcció del segle XII es troba perfectament conservada i s'hi poden admirar i distingir les diferents estances: apoditeri, frigidari, tepidari i caldari. L'entrada tan sols costa 3 euros i també hi ha opcions reduïdes, a més de visites guiades.

Segons detallen al seu lloc web, l'any 1194 es parla per primer cop de l'existència d'uns banys públics a Girona. Després de ser destruir i recupera, a l'edat mitjana una part dels banys van ser utilitzats de forma temporal com a micvé per la comunitat jueva. El 1618 foren adquirits per a una comunitat de monges caputxines, que el convertiren en part de la seva clausura. La Diputació va promoure la restauració i es van obrir al públic el 1932.

Sant Julià de Ramis

El Gironès considera el congost i la muntanya de Sant Julià de Ramis com el "bressol de cultures i recuperació d'un llegat natural". També coneguda com a muntanya dels Sants Metges, es tracta d'una serralada amb una elevació màxima de 206 metres. Aquest interessant espai del Congost del Ter, el pas natural d'aquest riu, gaudeix de zones de gran valor ecològic i manté dinàmica fluvial poc alterada.

El portal turístic destaca que són terres que han estat poblades des de la prehistòria i comproven diversos hàbitats en la cova de Cau de les Goges, per exemple. Mentre en època ibèrica al cim de la muntanya s'hi va desenvolupar un important poblat ibèric precedent directe de l'actual Girona, en època romana van aparèixer algunes vil·les, i en època tardoromana i visigòtica va funcionar com a fortificació militar. Es tracta de restes que es poden visitar lliurement al capdamunt de la muntanya.

Art gironí

El Museu d'Art de Girona (md'A) ofereix un ampli recorregut per l'art procedent de les comarques gironines, des del romànic fins a l'actualitat. La visita permet la descoberta d'obres excepcionals, com els retaules del segle XIV i XV o la pintura del segle XIX, en un espai carregat d'història, l'antic Palau Episcopal, seu de la institució.

S'ubica en el marc incomparable de l'antic Palau Episcopal, un edifici històric noble amb primeres referències del segle X, i que conserva diversos espais que responen a la seva funció original, la presó episcopal, la capella o els jardins. El Museu d'Art de Girona es va fundar l'any 1976 com a suma de dues remarcables col·leccions. També gestiona el conjunt patrimonial de l'Antic Hospital de Santa Caterina, que disposa d'una de les farmàcies hospitalàries millor conservades d'Europa.

Turisme actiu fins al cràter d'un volcà

Si ens fixem en el turisme actiu, cert és que el Gironès té diversos traçats per fer a peu, corrent o en bicicleta. Van acompanyats d'història, natura i paisatges espectaculars, amb turons i muntanyes emblemàtiques de la Vall de Llémena o les Gavarres, fins a les planes. I també ens permeten conèixer volcans com el de la Crosa, a través d'aquesta ruta circular més que accessible per a tothom, ideal per a fer amb nens, de 3,46 km i tan sols 62 m de desnivell.

El volcà s'ubica a cavall amb la Selva, en una zona planera amb camps agrícoles, tranquil·la tot i estar a prop de la capital i l'aeroport. La Crosa és un edifici volcànic que destaca per la violència de les seves explosions, a causa a la interacció del magma amb aigua subterrània, que va obrir un gran cràter de 1.250 metres de diàmetre, encastat per sota el nivell original del terreny. És el més gran de la península Ibèrica i un dels més grans d'Europa occidental, i amb la ruta podem arribar al centre del cràter del volcà.