Sumar ja ha traslladat al PSOE, Junts i ERC els principals elements de la seva proposta de Llei d'amnistia. La formació liderada per Yolanda Díaz presentarà dimarts a Barcelona -en un acte a l'Ateneu Barcelonès- l'informe jurídic sobre la constitucionalitat i l'abast d'una mesura com aquesta, però ja han transcendit les qüestions més importants.

En concret, El Periódico ha avançat que el document plantejarà amnistiar totes les "accions" per fer possible la independència des del 2013 fins a l'aprovació de la llei i que també aposta per incloure en la mesura els policies que van intervenir en la repressió del referèndum de l'1-O i estan acusats de delictes de lesions.

Hores després, el president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha pronunciat per primera vegada explícitament sobre l'amnistia per defensar-la com "una forma de superar una de les pitjors crisis territorials de la democràcia", però desmarcant-se de la proposta de Sumar. 

En el treball de l'espai d'esquerres, que han elaborat experts com el catedràtic Nicolás García i que presentaran l'exlíder d'En Comú Podem al Congrés Jaume Asens -que s'ha encarregat de coordinar-la- i juristes com Javier Pérez Royo o Joaquín Urías, aposta per amnistiar "totes les accions o omissions d'intencionalitat política vinculades a aconseguir l'autodeterminació de Catalunya tipificades com infraccions penals o administratives que hagin tingut lloc entre l'1 de gener de 2013 i el moment d'entrada en vigor de la llei".

A nivell més específic, s'hi detalla que incorporaria "tot acte relacionat amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu relatiu a la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014 com del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017, així com tot el desenvolupament a la via pública o per qualsevol mitjà en defensa de l'esmentat referèndum, realitzat com a protesta contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir-ne la celebració o a perseguir-ne penalment o administrativament els responsables". És a dir, tindria un abast que va del 9-N a l'1-O, a banda de totes les protestes contra la sentència del Suprem en el judici del Procés.

El document també detalla alguna de les causes que haurien de formar part de l'amnistia, com la que hi ha contra el Tsunami Democràtic o l'anomenada operació Judes, contra els CDR. Per a Òmnium Cultural, l'amnistia hauria d'incloure un total de 1.432 persones. Pel que fa a la policia, la mesura es limitaria als agents acusats de lesions, però no aquells que haguessin incorregut en delictes de tortura o contra la integritat moral o que haguessin protagonitzat detencions il·legals.

Sánchez: "No és la posició del PSOE"

En una roda de premsa a Barcelona després de reunir-se amb la patronal Pimec, Díaz no ha volgut donar detalls de l'informe i s'ha limitat a comentar que "és un estudi jurídic sobre l'encaix jurídic que hi ha" i que el text ha de tenir forma de llei orgànica i general i ha de respectar els "drets fonamentals" i el "principi d'igualtat". En aquest sentit, ha afegit que no poden haver-hi amnisties als crims de "lesa humanitat".

Al seu torn, el ministre de la presidència en funcions i dirigent del PSOE, Félix Bolaños, ha manifestat que el document existeix, però "reflecteix la posició i l'anàlisi jurídica de Sumar. És un document respectable, però no és la posició del PSOE". En aquesta mateixa línia ha insistit posteriorment el president espanyol, Pedro Sánchez, a la cimera de la Unió Europea a Granada. Amb tot, el també secretari general del PSOE ha citat per primera vegada l'amnistia i l'ha reconegut com "una manera de tractar de superar les conseqüències judicials a la situació que va viure Espanya, amb una de les pitjors crisis territorials de la història de la democràcia l'any 2017".

Paral·lelament, Junts ha confirmat que ha rebut la proposta a través de Jaume Asens, que li ha fet arribar a Toni Comín, com a interlocutor del partit amb Sumar. En un comunicat, el partit de Carles Puigdemont agreix a Sumar "la seva implicació i interès en la voluntat d'arribar a un acord i es compromet a fer una anàlisi detallada i a traslladar-los de la manera més immediata possible les seves conclusions sobre aquesta proposta" de llei d'amnistia.