Després de més de vuit anys d'una intensa activitat en primera línia, el passat 16 de juny Jaume Asens (Barcelona, 1972) va anunciar que deixava la política institucional i que no seria el cap de llista de Sumar En Comú Podem a les eleccions generals del 23-J. De fet, no va participar en cap acte de campanya de la candidatura que, finalment, va liderar Aina Vidal i que va poder mantenir els set diputats obtinguts quatre anys enrere en una llista encapçalada per ell.

Celebrats els comicis, però, el seu nom ha tornat al primer pla mediàtic, ja que Sumar li ha encarregat que tracti amb Junts i, fonamentalment, amb Carles Puigdemont per explorar les possibilitats reals de reeditar el govern de coalició a l'Estat. La continuïtat de Sánchez a la Moncloa depèn, en gran part, de la formació independentista. L'elecció d'Asens no és casual i fonts properes a l'antic diputat comenten que les converses amb Puigdemont i Junts mantindran la "discreció" i, per tant, es faran allunyades dels focus.

Exponent de l'ànima més sobiranista dels Comuns, ferm partidari del referèndum d'autodeterminació com a via de resolució del conflicte català, dirigent clau en la defensa dels indults als presos polítics i en la reforma del codi penal que va comportar la supressió del delicte de sedició, molt ben connectat amb gran part del món independentista, a més a més Asens manté una bona relació personal amb Puigdemont i, sobretot, és amic des de fa dècades de Toni Comín, mà dreta de l'expresident a Bèlgica i al Parlament Europeu.

Connectat amb els moviments socials i l'independentisme

Llicenciat tant en Dret com en Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), durant la seva etapa acadèmica Asens va iniciar-se en l'activisme i va conèixer persones com Ada Colau, amb qui dues dècades més tard participaria en la fundació de Guanyem, l'embrió de la futura Barcelona en Comú amb la qual faria el salt a la política institucional el 2015. En aquella època universitària també passaria pel sindicat Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI). A més, a finals dels noranta cursaria estudis de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on va coincidir amb Toni Comín, amb el qual va travar una amistat que s'ha mantingut des d'aleshores.

Dedicat professionalment al Dret, com a advocat va centrar-se en la defensa dels drets humans i dels moviments socials i va representar ecologistes, insubmisos, okupes, defensors del dret a l'habitatge, independentistes, activistes veïnals,... Arran del 15-M, però, com tanta altra gent va començar a plantejar-se la necessitat d'actuar políticament més enllà de l'activisme i es va implicar tant en el Procés Constituent -un moviment impulsat per l'economista Arcadi Oliveres i que pretenia aglutinar tot el sobiranisme d'esquerres-, com en Podem -li va permetre teixir una estreta relació amb Pablo Iglesias- i el 2014 va ser un dels fundadors de Guanyem, juntament amb l'ara ministre en funcions Joan Subirats i Ada Colau, en aquell moment portaveu de la PAH i futura alcaldessa de Barcelona.

La victòria electoral de Barcelona en Comú a les municipals de 2015 va convertir-lo en un dels pilars de l'equip de Colau durant el seu primer mandat. Com a tinent d'alcaldia, lideraria àrees com Drets de Ciutadania, Participació o Transparència. En uns anys marcats pels moments més intensos del Procés, com l'1-O i la repressió posterior, en tot moment va defensar la implicació de l'espai d'esquerres en el referèndum, cosa que li va costar crítiques dels exponents dels sectors dels Comuns més contraris a l'independentisme, com ara l'exdiputat Joan Coscubiela.

A punt de defensar Cuixart

L'últim cap de setmana d'octubre del 2017, ja amb l'aplicació del 155 aprovada pel Senat i amb el Govern de la Generalitat destituït, Asens va redactar unes notes jurídiques adreçades a assessorar el seu amic Toni Comín que l'ajudarien a ell -i de retruc, a Puigdemont- en els seus primers passos de l'exili belga. Paral·lelament, com a regidor lideraria l'acusació particular de l'Ajuntament contra les càrregues policials que van produir-se a la ciutat durant l'1-O.

Molt crític amb l'empresonament de dirigents independentistes i la repressió desfermada per l'Estat, des d'aquella tardor del 2017 Asens ha fet algunes visites a Bèlgica i ha estat la persona que ha exercit de pont entre els Comuns, Podemos i l'expresident de la Generalitat. A més a més, va ser l'encarregat d'organitzar la visita de Pablo Iglesias a la presó de Lledoners, on va poder entrevistar-se, entre d'altres, amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i amb l'aleshores secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

En aquella època ja va estar a punt de deixar la seva tasca institucional, ja que com va reconèixer en una entrevista a Crític es va plantejar dimitir com a regidor per exercir la defensa de Jordi Cuixart, en aquell moment president d'Òmnium Cultural, en el judici del Procés. "Per a mi, que he estat tota la vida treballant defenses polítiques, resulta molt estrany no prendre part en aquest judici. M'ha agafat a contrapeu. La meva ànima d'advocat hi voldria ser i davant la proposta de Cuixart em vaig plantejar on era més útil", va comentar.

Ferm partidari dels indults

Mesos més tard, Asens canviaria l'escenari principal de la seva activitat política i faria el salt al Congrés, després de liderar la candidatura d'En Comú Podem a les generals d'abril i novembre del 2019. Un cop allà, Iglesias el situaria com a líder del grup parlamentari d'Unidas Podemos i des del primer moment l'advocat i polític faria bandera de la necessitat dels indults als dirigents independentistes -les condemnes a presó del Suprem havien arribat l'octubre d'aquell any- i de reformar el codi penal per suprimir la sedició i modificar els desordres públics. El fundador de Podemos el va arribar a definir com "una de les persones crucials per construir una sortida democràtica al conflicte a Catalunya".

Tot i que no simultàniament com ell volia, ambdues qüestions tirarien endavant. Primer, el juny del 2021, els indults, que Asens va celebrar dient que "no són la solució al conflicte català, però sí un primer pas imprescindible" i defensant-los com un símbol de "fortalesa" democràtica i no pas de "debilitat", com criticaven la dreta i l'extrema dreta estatal. La reforma del codi penal hauria d'esperar fins al desembre de l'any passat i seria un dels principals elements de la desjudicialització del conflicte que s'havien fixat els governs català i espanyol a la taula de diàleg entre governs.

Malgrat governar-hi en coalició, en la seva etapa al Congrés Asens no ha evitat crítiques al PSOE en qüestions com ara l'espionatge a l'independentisme a través de Pegasus -i la negativa a investigar-lo a fons- o la no derogació de la Llei Mordassa, una de les reclamacions bandera de l'espai d'esquerres. Alhora, com confessava en una entrevista a Públic, "el que ens uneix amb el PSOE no és l'amor sinó l'espant, del que pot venir". "Moltes polítiques que estem fent serien inimaginables si no estiguéssim al govern i si no hi estem, segurament l'alternativa podria ser un govern del PP i Vox", advertia també en aquella conversa.

Precisament, la seva tasca actual pot ser fonamental per evitar un escenari de bloqueig i tancar un acord amb Junts -tot i que ara mateix sembla difícil- que impedeixi una repetició de les eleccions que doni una segona oportunitat a PP i Vox d'arribar al poder.