Público
Público
REPRESSIÓ

El Suprem, probable detonant del compte enrere per a les eleccions catalanes

Si l'alt tribunal confirma la condemna a inhabilitació al president Torra i aquest manté la seva negativa a fixar una data per als comicis, tal com li demanen ERC i la CUP, és més que probable que els catalans hagin de passar per les urnes durant el primer trimestre del 2020. La situació torna a evidenciar les discrepàncies entre els partits independentistes, que ni tan sols han pactat una resposta conjunta a la situació

Torra, al costat de la seva dona, Carola Miró, abans d'entrar al TSJC. EUROPA PRESS / PAU VENTEO
Torra, al costat de la seva dona, Carola Miró, el dia que va declarar al TSJC. EUROPA PRESS / PAU VENTEO

La vista que el Tribunal Suprem celebra aquest dijous per confirmar -o no- la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, tindrà un impacte evident en la política catalana, ja que sembla més que probable que serveixi per activar el calendari de les properes eleccions autonòmiques. La cita judicial, que arriba enmig del debat de política general que es desenvolupa al Parlament, torna a evidenciar les fortes divergències entre les formacions independentistes, incapaços fins al moment de pactar una resposta unitària a la probable inhabilitació. Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han acordat una resolució conjunta que es votarà divendres al legislatiu català, que critica que Torra pugui ser desprès del càrrec, però que no fixa quina estratègia seguir davant la situació.

El Suprem es reunirà a les 12h per abordar el recurs que va presentar Torra a la condemna a inhabilitació durant un any i mig fixada al desembre pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sentència va dictaminar que el president havia comès un delicte de desobediència per la seva negativa -inicial, després va rectificar- a retirar, durant la campanya electoral, una pancarta de suport als presos independentistes que lluïa el balcó de Palau de la Generalitat.

Tot i que la defensa de Torra, exercida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, no dona per feta la confirmació de la inhabilitació, el gruix de la classe política catalana sí que pensa que aquest viu les seves últimes setmanes com a president.

Els mateixos advocats contemplen tres escenaris possibles sobre quan el Suprem donarà a conèixer la seva decisió: que la comuniqui de forma immediata -el mateix dijous o divendres-, cosa que la defensa de Torra opina que generaria polèmica perquè el recurs té unes "300 pàgines "i inclou 12 motius de cassació que requereixen de temps" per a ser analitzats "; que ho faci en dues o tres setmanes, l'escenari més habitual en aquest tipus de casos; o que, seguint una petició de Boye, el Suprem elevi un seguit de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el que allargaria la resposta diversos mesos.

Torra no vol convocar eleccions

A partir d'aquí, si es confirma la inhabilitació, Torra perdrà les seves atribucions com a president en el moment en què se li notifiqui la sentència, el que comporta un marge d'hores o dies durant el qual encara podrà exercir com a tal. Entre altres coses, això vol dir que podria convocar eleccions autonòmiques en aquest marge de temps. La qüestió és que a hores d'ara ni ell ni el seu partit, JxCat, semblen tenir la intenció de convocar els comicis, sinó que prefereixen jugar la carta que siguin forçats per la decisió del Suprem i a partir d'aquí articular la campanya electoral a través d' un nou discurs de denúncia de la repressió de l'Estat a l'independentisme. Torra, directament, va ignorar la petició de convocar eleccions durant el seu discurs inicial al debat de política general català.

Tant ERC com la CUP, en canvi, advoquen per pactar ja una data de convocatòria electoral i evitar que sigui el Suprem el que marqui el calendari. Per als anticapitalistes, fonamentalment el Govern actual ja no té recorregut, entre altres coses per les discrepàncies constants entre els dos socis -JxCat i Esquerra-. Els republicans, per la seva banda, volen que Torra s'ha de moure abans que el Suprem, perquè si no ho fa estarà "lliurant la Generalitat als repressors", en paraules del president del seu grup parlamentari, Sergi Sabrià. Segons ERC, si es confirma la inhabilitació i no s'han convocat les eleccions, el Govern estaria en funcions durant un període de "sis mesos", cosa que no seria positiva en plena pandèmia.

L'argumentació de JxCat, en canvi, és que l'Estat no pot inhabilitar un president autonòmic "per una pancarta", segons va afirmar el seu líder parlamentari, Albert Batet. L'argument, que bàsicament sona a lema electoral, no pot amagar que l'espai polític liderat per Carles Puigdemont necessita temps abans d'afrontar una cita amb les urnes. D'entrada, les enquestes segueixen donant un clar avantatge a ERC -que no guanya unes eleccions al Parlament des de la II República- i, sobretot, ha de culminar la reordenació de l'espai postconvergent, ara especialment tocat després de la ruptura -veurem si definitiva- amb el PDeCAT, on sí que s'ha quedat Artur Mas.

Comicis al primer trimestre?

Per tant, si Torra no canvia d'opinió i manté el seu rebuig a convocar eleccions, és molt probable que sigui el Suprem el que, indirectament, activi el compte enrere perquè els catalans tornin a les urnes. Sempre en el cas que es ratifiqui la inhabilitació, el Parlament disposaria d'un termini de deu dies per convocar un ple d'investidura d'un nou president després de la notificació oficial de la sentència a Torra. Però JxCat ha afirmat que no pensa presentar un nou candidat -una cosa que tampoc faria ERC-, de manera que si l'oposició no decideix fer-ho no es podria celebrar el ple.

En el cas que l'oposició presenti algun candidat, es dona per fet que no tindria opcions d'aconseguir la majoria absoluta per ser investit, però la celebració del ple activaria automàticament el termini de dos mesos per elegir algun president. Si s'esgota, aleshores automàticament les eleccions es convocarien 54 dies després. L'alternativa probable és que finalment sigui el president de Parlament, Roger Torrent, el que pugui activar el termini automàtic per a la celebració dels comicis després de constatar que no hi ha cap candidat a la presidència de la Generalitat. Durant el període de Govern en funcions, seria l'actual vicepresident de l'executiu i segurament candidat d'ERC a les eleccions, Pere Aragonès, qui passaria a ser president "en substitució", però amb les competències limitades d'un govern en funcions. 

Sigui d'una manera o d'una altra, tot apunta que ara sí la legislatura catalana -que, segons Torra, estava "esgotada" el gener- afrontarà la recta final. Perquè l'escenari més probable és que els catalans hagin de votar durant el primer trimestre del 2021. Fins llavors, passaran uns mesos amb un Govern probablement en funcions i amb una guerra cada vegada menys freda entre ERC i JxCat per aconseguir imposar-se a les urnes i tenir el comandament presidencial.