Público
Público
monarquia

El Suprem rebutja la imposició de mesures cautelars a Joan Carles I i recorda que no està imputat

Descarta així la petició que feia Òmnium Cultural. Dos dies després de la fugida de l'emèrit, PSC i Comuns discrepen obertament sobre la monarquia. El partit socialista secunda la posició de Madrid, on Pedro Sánchez ha tancat files al voltant de la Casa Reial, mentre els Comuns qüestionen el rol del Govern espanyol en la seva marxa i demanen un referèndum.

La façana del Tribunal Suprem. ACN
La façana del Tribunal Suprem. TANIA TAPIA / ACN

públic / agències

El Tribunal Suprem ha rebutjat imposar mesures cautelars contra Joan Carles I, tal com va demanar Òmnium Cultural, perquè el rei emèrit "no té la condició d'investigat". L'entitat va demanar que es prohibís la sortida de l'Estat espanyol de l'exmonarca i se li retirés el passaport mentre no es confirmés oficialment la seva sortida de territori espanyol. A més, demanava que se'l cités a declarar de manera immediata com a investigat i se l'advertís que la seva incompareixença podia provocar una ordre de detenció, així com l'activació de la Unitat de Policia Judicial per acreditar on estava.

El Suprem encara no ha obert una causa contra el rei emèrit

L'alt tribunal ho ha descartat en una providència d'aquest dimecres, on recorda que "el nostre sistema processal no contempla l'adopció de mesures cautelars respecte de qui no té la condició d'investigat". El Suprem encara no ha obert una causa contra el rei emèrit. Per ara, el cas encara està en mans de la Fiscalia, que té una investigació oberta per les presumptes comissions pagades per l'adjudicació de l'AVE a La Meca.

L'entitat ha condemnat la decisió i ha sentenciat que "els poders de l'Estat es tapen les vergonyes per mantenir un règim que ens nega l’autodeterminació".

La resolució del tribunal entronca amb les declaracions que ha fet aquest matí la vicepresidenta del Govern espanyol Carmen Calvo, que ha defensat que "el rei emèrit no fuig de res perquè no està immers en cap causa". "Simplement decideix sortir del país", ha assegurat en una atenció als mitjans des d'Astúries. Calvo ha rebutjat saber prèviament de la carta on l'emèrit feia pública la seva decisió i ha defensat que l'executiu va conèixer-la "al mateix temps que tothom, com és lògic". Així mateix, ha defensat que "cal respectar la decisió d'una relació que s'estableix entre el rei emèrit i el cap d'Estat".

Calvo ha defensat que el Govern espanyol "no està més que en el seu treball constitucional" i en "coordinació perfecta" amb Felip VI, responent així a les veus que assenyalen que els membres de l'Executiu del PSOE podrien haver col·laborat en la marxa de Joan Carles I,

Discrepàncies entre PSC i Comuns

Els desacords entre PSOE i Podemos es traslladen a l'esfera catalana, on PSC i Comuns discrepen obertament sobre la monarquia, tant pel que fa a l'anunci de Joan Carles I de marxar d'Espanya com en relació amb el futur de la institució. Mentre que el partit socialista ha tancat files al voltant de la posició de Madrid, on Pedro Sánchez va elogiar la decisió de la Casa Reial d'enviar Joan Carles I a l'estranger i va defensar el paper històric de la Corona, els Comuns condemnen la fugida de l'emèrit, el rol que haurien tingut els membres del PSOE del Govern espanyol en la seva marxa i també han demanat obertament sotmetre la institució a un referèndum per decidir si cal canviar la forma de l'Estat.

Zaragoza apunta que obrir el debat sobre monarquia o república "amb els problemes" que afronta el país, "no porta enlloc" 

El PSC marca distàncies amb aquesta posició. El diputat del PSC al Congrés José Zaragoza ha afirmat que "algú ha de mantenir la calma", perquè en aquests moments no cal centrar-se en un "debat fals" sobre el model d'Estat, que "no aporta solucions". En una entrevista a Catalunya Ràdio, el diputat s'ha definit ideològicament com a "republicà" i ha subratllat que el PSC també ho és, però ha puntualitzat que obrir ara el debat sobre monarquia o república "amb els problemes" que afronta el país, "no porta enlloc". Per canviar el model d'Estat caldria una reforma de la Constitució que requereix majoria reforçada a les Corts en dues ocasions -celebrant eleccions entremig. Zaragoza considera que això podria generar "més conflicte" i "polèmiques" en un moment històric de gran dificultat per la crisi del coronavirus.

D'altra banda, els Comuns han anunciat que la formació es personarà com a acusació popular en les causes obertes contra Joan Carles I per "tal de poder vetllar per les màximes garanties processals" dels processos. En el cas que es confirmessin irregularitats fiscals, el partit exigiria el retorn de la quantitat a les arques públiques i el pagament de totes les reclamacions fiscals pendents. A més, també reclamen la retirada del títol de rei emèrit, la fi de la inviolabilitat de l'exmonarca i exigeixen explicacions en una compareixença "urgent" sobre els motius que l'han portat a abandonar el país.

Sobre la compareixença de Sánchez: "Decepció és poc"

La compareixença del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimarts, va ser qualificada com una "decepció" per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també la va titllar de "vergonyosa" i "indignant" en un missatge a les xarxes socials. El líder de l'Executiu va assegurar que "el Govern manifesta el seu absolut respecte a les decisions de la Casa Reial donat el que hi ha darrere de la decisió: distanciar-se de suposades conductes qüestionables i reprovables per part d'un membre de la Casa Reial".

"El Govern que jo presideixo considera plenament vigent el pacte constitucional", va afegir el president, alhora que advertia que "en aquest moment necessitem estabilitat i institucions robustes, compromeses amb l'exemplaritat, la transparència i la regeneració; la línia marcada per la Casa Reial en aquestes últimes hores és l'adequada". A més, per al líder de l'Executiu "el més important és que (Joan Carles I) ha dit que es posa a la disposició de la justícia com qualsevol altre espanyol", segons informa Alexis Romero.

Tant Iglesias com Asens han matisat que la convocatòria d'un referèndum és, amb la correlació de forces actual, "pràcticament impossible"

En les últimes hores, tant el vicepresident del Govern espanyol, Pablo Iglesias, com el president del grup confederal de Podemos al Congrés, Jaume Asens, han matisat que la convocatòria d'un referèndum és, amb la correlació de forces actual, "pràcticament impossible". Iglesias s'ha mostrat convençut, tot i això, que "tard o d'hora els joves impulsaran una República a Espanya. És perfectament legítim que es doni aquest debat". En una entrevista a Telecinco, 
el vicepresident ha assegurat que "respecta" els posicionaments dels seus socis del PSOE però no els comparteix, i ha apel·lat a la "discreció" per no entrar en detalls sobre les seves converses amb Pedro Sánchez sobre la qüestió.

Per la seva banda, Asens ha reclamat a Sánchez i a la vicepresidenta Carmen Calvo que expliquin "més i millor" què saben de la "fugida" de Joan Carles I, concretar si van participar-hi i "perquè s'ha decidit avalar aquesta operació". En una entrevista a Rac 1, Asens ha opinat que la reacció de Sánchez en roda de premsa va ser "decebedora" però ha explicat que el cap de l'executiu ha donat "explicacions en privat" a Iglesias. 


¿Te ha resultado interesante esta noticia?