Público
Público

Tres anys de l'1-O, continua l'ofensiva judicial contra l'independentisme

En el tercer aniversari del referèndum d'autodeterminació, la justícia segueix amb desenes de causes pendents i esperant sentències com la de la Mesa del Parlament, el Major Trapero o Tamara Carrasco, a més de molts casos en instrucció

Una àvia es portada a braços per agents de la Guàrdia Civil en el desallotjament del col·legi electoral de la Ràpita l'1 d'octubre de 2017. ACN
Una àvia es portada a braços per agents de la Guàrdia Civil en el desallotjament del col·legi electoral de la Ràpita l'1 d'octubre de 2017. ACN

ACN

Tres anys després de l'1-O, el referèndum té conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Hi ha polítics complint penes de presó o d'inhabilitació, com els condemnats pel Tribunal Suprem, altres esperant sentència, com l'excúpula d'Interior i bona part de l'antiga Mesa del Parlament. Altres encara esperen judici, com l'exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet al Suprem, els síndics electorals, que seran jutjats al novembre, el conseller i exalcalde d'Agramunt, Bernat Solé, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC. També hi ha desenes de càrrecs processats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, alcaldes, votants i desenes de policies i guàrdies civils, sobretot en dos jutjats de les ciutats de Barcelona i Girona.

El primer jutjat en obrir una causa per l'1-O va ser el d'Instrucció 13 de Barcelona, ja abans que es confirmés que hi hauria un referèndum d'independència i encara menys la data. Mesos de telèfons intervinguts van acabar amb nombrosos escorcolls i detencions el 20-S. D'allà en van sortir desenes d'alts càrrecs de la Generalitat investigats per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental, entre ells Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de Vicrepresidència i Economia. Com que des de finals del 2017 i almenys mentre duri l'actual legislatura són diputats al Parlament i, per tant, aforats, la seva causa es va segregar i es tramita al TSJC. Entre els processats per Instrucció 13 destaquen els aleshores secretaris de Difusió, Antoni Molons; de Presidència, Joaquim Nin; de Treball, Josep Ginesta; d'Exteriors, Aleix Villatoro; o de Comunicació, Jaume Clotet. També hi ha càrrecs del CTTI, de Vicepresidència i Economia, de la CCMA, d'Exteriors, i alguns empresaris.

Però d'aquell 20-S se'n van derivar altres processaments: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que van organitzar la concentració davant de la Conselleria d'Economia, i que van acabar condemnats pel Suprem per rebel·lió al costat dels membres del Govern Puigdemont, i el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Aquests quatre últims van ser jutjats l'hivern passat a l'Audiència Nacional per rebel·lió, tot i que finalment la fiscalia va rebaixar l'acusació a sedició o desobediència. S'espera que la sentència es faci pública aviat. També hi ha diversos comandaments de Mossos encara pendents d'una investigació contra ells en un jutjat de Cornellà de Llobregat.

Prèviament a Instrucció 13, el TSJC ja havia obert causes penals contra l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la seva mesa per tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència que teòricament estaven vetades pel Tribunal Constitucional. Forcadell va ser inclosa en el judici al Suprem per un delicte de rebel·lió, i condemnada a onze anys i mig de presó. La resta de la Mesa només va ser processada per desobediència, i la seva causa es va enviar al TSJC. Però Joan Josep Nuet, ara diputat d'ERC al Congrés, va ser separat d'aquesta causa, que es tramita al Suprem. La resta de membres, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, van ser jutjats al juliol i estan pendents d'una possible condemna d'inhabilitació per a càrrec públic.

La principal causa, la del Tribunal Suprem contra els líders del procés, ja està sentenciada, i amb compliment d'importants penes de presó per a la majoria, pendent de recursos al Tribunal Constitucional i probablement a Europa. Els presos van obtenir al juliol el tercer grau, però el Suprem el va revocar per a tots excepte per a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Al novembre està previst el judici contra els síndics electorals, designats pel Parlament per supervisar la netedat de la votació de l'1-O, però que van dimitir en bloc quan el Tribunal Constitucional els va amenaçar amb multes.

Dies abans del referèndum la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències contra centenars d'alcaldes que havien acceptat col·laborar en la votació. Moltes causes s'han acabat arxivant però algunes van tirar endavant i estan pendents de judici. Una d'elles és la seguida contra l'exalcalde d'Agramunt (Urgell), Bernat Solé, actual conseller d'Exteriors. Com que és aforat, la causa es tramita al TSJC, que ja ha dictat la interlocutòria de processament. Un altre alcalde diputat és el de Mollerussa, Marc Solsona, que també va ser investigat per la Fiscalia Superior, però el ministeri públic ho va arxivar el novembre del 2018. En canvi, a l'exalcalde d'Alcarràs (Segrià) Miquel Serra, el ministeri fiscal li demana 15 mesos d'inhabilitació i 21.600 euros de multa per haver cedit un espai municipal per a la votació.

A les comarques de Girona queden tres investigacions obertes a alcaldes. Són les que fan referència a l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip; a l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell (ERC), i a l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat). 

A les Terres de l'Ebre, l'alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Paco Gas (ERC), segueix pendent del recurs que va presentar en contra de l'obertura de judici oral per suposada desobediència per haver facilitat equipaments i haver col·laborat activament amb els organitzadors del referèndum. 

L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Josep Caparrós, i el primer tinent d'alcalde, Albert Salvadó, esperen també notícies del procediment obert contra ells que es va iniciar fa dos anys a instàncies de la fiscalia, quan va citar diversos alcaldes de la demarcació a prestar declaració a Tarragona. 

Arran d'aquestes mateixes indagacions de la fiscalia, el TSJC va investigar l'expresident de l'Associació Catalana de Municipis Miquel Buch i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras, però va arxivar la causa. Més tard la va reobrir per a Buch.

Procediments a tot el territori

Respecte l'actuació durant l'1 d'octubre als col·legis electorals, hi ha diverses causes contra votants, per desordres públics i resistència a l'autoritat, i contra policies nacionals i guàrdies civils per lesions i contra la integritat moral. Al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona hi ha prop de mig centenar de policies nacionals i comandaments investigats per l'actuació en una dotzena de col·legis de la capital catalana per lesions i delictes d'odi, com per exemple l'escopeter que va disparar la bola de goma a l'ull de Roger Espanyol, qui també està investigat per desordres.

A l'àrea metropolitana de Barcelona també va ser investigada l'aleshores cap de la regió policial Metropolitana Nord dels Mossos, Cristina Manresa, i el seu número 2, l'intendent Xavier Creus, per un delicte de desobediència pel seu paper aquell 1-O.

A la comarca del Bages hi ha diverses causes obertes contra les càrregues policials de l'1-O que es troben en diferents fases d'instrucció. En primer lloc, el Jutjat d'instrucció 2 de Manresa va arxivar el 2019 les denúncies de diversos ciutadans contra l'actuació policial a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, a Callús, a Fonollosa i a Castellgalí. La jutgessa va considerar que no hi havia hagut excés policial, ni tampoc se li podien atorgar responsabilitats penals als agents. La defensa dels denunciants ha presentat recurs a la decisió judicial, que encara està pendent de resoldre.

Finalment, un dels casos més emblemàtics és el de l'exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. El seu cas és especial, ja que, d'una banda, és un dels ferits que va denunciar la Guàrdia Civil per l'actuació a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i, de l'altra, ha estat acusat per la fiscalia d'un delicte de desobediència greu per no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil. El judici contra ell es va celebrar el 21 de setembre i aquest dilluns va ser condemnat a 14 mesos d'inhabilitació i 2.100 euros de multa.

A Lleida també va ser molt mediàtic el cas d'Enric Sirvent, un votant que va patir un ataca de cor durant les càrregues policials en un col·legi. Aquest setembre van començar a prendre declaració a sis policies nacionals investigats per l'agressió i l'omissió del deure de socors. De moment un ha negat els fets i els altres cinc declararan el 16 de novembre. El passat mes d'abril Sirvent va morir per covid-19.

Causes derivades de l'1-O

Relacionades amb l'1-O hi ha altres causes, algunes ja jutjades, com les seguida contra diversos manifestants per desordres públics durant l'octubre i novembre del 2017, o l'hivern i primavera del 2018, com l'activista Tamara Carrasco, com a suposada líder de diversos CDR, i participants en les protestes posteriors a la sentència del Suprem l'octubre del 2019. Carrasco va ser jutjada aquest dilluns i s'enfronta a set mesos de presó per incitació als desordres públics, després d'haver estat acusada inicialment de terrorisme per l'Audiència Nacional i haver hagut de passar mesos confinada al seu municipi. Un altre jove CDR, Adrià Carrasco, va fugir a Bèlgica just abans que el detinguessin.

Dues membres dels CDR estan sent investigades per tirar fems a les portes del jutjat de Reus i un jove de Tarragona està pendent d'un recurs per una acusació de desordres públics. De fet hi ha diverses causes obertes per protestes violentes en aquestes comarques. Un total de 23 persones estan sent investigades per aldarulls a la ciutat de Tarragona ara farà un any, dos dels quals van passar-se cinc setmanes empresonats.

També derivada de l'1-O hi ha les dues causes per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra, que ha estat inhabilitat un any i mig per desobeir la Junta Electoral Central la primavera del 2019 en no retirar a temps una pancarta a favor dels polítics presos. Encara té una altra causa pendent similar per no retirar la mateixa pancarta el setembre del 2019.

D'altra banda, l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, també era investigat pel TSJC per haver contractat d'assessor un sergent dels Mossos d'Esquadra que havia escortat Puigdemont a Bèlgica. Del mateix entorn de Puigdemont, està investigat Josep Lluís Alay, exsecretari de Govern, director de l'oficina de l'expresident, per malversació de fons públics i prevaricació per un viatge a Nova Caledònia durant el referèndum d'autodeterminació del novembre del 2018 i peatges d'autopista per visitar els polítics empresonats a Lledoners. Alay i Jaume Matamala, amic de Puigdemont, també van ser investigats per ajudar Puigdemont en el viatge entre Finlàndia i Alemanya, quan va ser arrestat. De fet, dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya el març del 2018 s'enfronten a penes de tres anys de presó a l'Audiència Nacional per un delicte d'encobriment.

Un dels casos més paradigmàtics és la investigació contra diversos professors de l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per suposats comentaris humiliants contra la Guàrdia Civil, justament en un centre on hi estudien molts fills de membres d'aquest cos armat. Es van obrir diverses causes a instàncies de la fiscalia i associacions de guàrdies civils, però s'han anat arxivant. A l'Audiència de Barcelona hi ha recursos pendents de resolució.

A la Seu d'Urgell va passar una cosa similar. Vuit professors de Primària del col·legi Mossèn Albert Vives van ser acusats d'incitació a l'odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l'1-O. El jutjat i l'Audiència de Lleida van arxivar la causa, però la fiscalia ho va recórrer.