Eulàlia Reguant podrà continuar com a diputada de la CUP al Parlament. El Tribunal Suprem ha decidit no inhabilitar-la, si bé l'ha condemnat a pagar una multa de 13.500 euros com a autora d'un delicte de desobediència greu en negar-se a respondre a les preguntes de Vox durant el judici al Procés. La sanció és de 50 euros diaris durant nou mesos. El tribunal conclou que l'actitud  de Reguant ha estat "evident, inequívoca, clara i patent" i nega que es pugui empara en la llibertat d'expressió o l'objecció de consciència.

Segons el Suprem, l'oposició de Reguant a contestar les preguntes de Vox va ser "obstinada", així com "totalment meditada i decidida". Pel que fa a l'al·legació de la defensa de la llibertat ideològica i l'objecció de consciència com a justificació de la seva conducta, el tribunal respon que l'acusada va "traspassar clarament els límits de la seva llibertat ideològica i de consciència", i no considera que "no s'estava davant d'un exercici lícit de la llibertat d’expressió". Els testimonis, conclou, "han d’acatar les ordres legítimes donades pels tribunals".

La sentència conclou que no existeix un "dret general de desobediència suportat per cap disposició constitucional". En aquest sentit, assegura que la condemna no es fonamenta en el posicionament ideològic de Reguant, sinó en el seu "deure de col·laboració amb la justícia i de respecte al principi d’autoritat i a l’ordre públic".

La diputada defensa la seva posició

Reguant va ser jutjada la setmana passada pel Suprem, en què va defensar la seva posició quan hi va comparèixer com a testimoni en el judici de l'1-O, amb l'argument que "assumir la presència d'aquells que neguen drets fonamentals en un judici era obrir la porta que no hi hagués justícia".

En referència al partit d'extrema dreta va afegir que "legitimar aquells que defensen polítiques en contra de la igualtat de gènere, en contra de la igualtat de les persones, això és en el fons anar en contra dels meus principis i valors".

La Fiscalia demanava una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació per haver-se negat a respondre l'acusació de Vox. El ministeri públic va argumentar que la defensa del dret a la llibertat ideològica i d'expressió "no pot dur a una infracció de les normes procedimentals" d'un judici. La defensa de la diputada, en canvi, va demanar-ne l'absolució i va denunciar que s'havien vulnerat justament els drets a la llibertat ideològica i d'expressió de Reguant.

La diputada ha denunciat que ha conegut la sentència pels mitjans de comunicació i ha valorat que "no contestar el feixisme mai es pot considerar un delicte".