Público
Público
eleccions catalanes

El TSJC valida les eleccions del 14-F per un "intens interès públic" en l'argumentació de les mesures cautelars

També considera que no hi ha prou justificació sanitària. Aquesta no és la decisió definitiva de l'alt tribunal, que es prendrà abans del 8 d'abril. Hi ha hagut un vot discrepant d'un dels sis magistrats. El tribunal també considera necessari un nou decret d'alarma del Govern espanyol, ja que l'actual no empara l'ajornament.

Procesando el decret
Foto panoràmica del Parlament de Catalunya. Arxiu

públic

El TSJC ha publicat aquest divendres la justificació segons la qual ha decidit mantenir les eleccions del 14 de febrer de manera cautelar, això sí, amb un vot discrepant d'un dels sis magistrats. L'alt tribunal entra a valorar la situació política a Catalunya després de la inhabilitació del president Quim Torra i considera que hi ha un "interès públic molt intens" perquè aquestes eleccions se celebrin, ja que en cas contrari "s'obre un període perllongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques". 

Per altra banda, el TSJC també considera que "les mesures sanitàries actuals no limiten desplaçaments per activitats no essencials", per la qual cosa la celebració dels comicis és complementària amb les restriccions contra la Covid-19 preses pel Govern en la situació d'emergència epidemiològica actual. També insta a "l'efectiva implantació de mesures preventives" durant la jornada electoral. D'altra banda, considera que l'estat d'alarma actual no empara la suspensió electoral, "que admet expressament la celebració d'eleccions" durant la pandèmia, motiu pel qual el TSJC considera que s'ha de prioritzar el dret a vot o modificar el decret.

La decisió del TSJC, però, no és definitiva, ja que l'alt tribunal entrarà en el fons de la qüestió per valorar si l'ajornament és vàlid o no abans del 8 d'abril. Això podria provocar que, en mig de la campanya electoral, que començarà el pròxim 29 de gener, el TSJC decideixi que el 14 de febrer no és una data vàlida per celebrar les eleccions, tot i que sembla un escenari poc probable.

"Es crea una situació d'inamobilitat temporal dels membres del Govern, que no poden ser destituïts fins que no hi hagi un nou president"

Així les coses, els magistrats subratllen que el vicepresident, Pere Aragonès, té limitades les seves competències i que es restringeixen els instruments de control polític. "Es crea una situació d'inamobilitat temporal dels membres del Govern, que no poden ser destituïts fins que no hi hagi un nou president", afegeix la resolució.

El decret que ajorna el 14-F, per tant, "prolonga la situació de provisionalitat quan aquesta té un temps taxat per llei", precisament perquè es produeix un "debilitament dels mecanismes de control", i també perquè l'acció legislativa ha de realitzar-se substancialment per la via de la legislació d'urgència.

El text també posa de manifest que aquesta situació afecta la "legitimació" del Govern, precisament en un moment en què ha de prendre quotidianament decisions "d'enorme transcendència".

El decret de convocatòria es fa ja en estat d'alarma

Un altre argument que utilitza el TSJC és que a l'hora de convocar eleccions ja es va tenir en compte la situació sanitària existent, expressant la possibilitat de suspensió dels comicis, però aquesta prescripció no es va incloure en les normes de la convocatòria. Al seu parer, la situació d'emergència sanitària s'està prolongant en el temps i "no es pot paralitzar tota l'activitat ciutadana". En aquest punt, ho diferencia amb la suspensió de les eleccions basques i gallegues, que es van convocar en situació de normalitat. A més, remarca que en aquell moment hi havia una situació de confinament domiciliari que ara no existeix, i per tant ara hi ha una "certa llibertat de mobilitat per fer activitats no essencials".

Els magistrats destaquen que les eleccions es van convocar amb un estat d'alarma vigent, el decret del qual especifica que es poden realitzar eleccions.

"No ha irromput una causa imprevisible des del moment en què es van convocar les eleccions"

Pel que fa al risc per a la salut, la resolució apunta que no hi ha cap certesa d'una millor situació pandèmica en el futur, i destaca que el que cal és garantir el vot per correu. Si bé assenyala que la pandèmia és imprevisible, sí que fa èmfasi que el creixement de casos sí que era previsible després del Nadal. Per tant, conclou que "no ha irromput una causa imprevisible des del moment en què es van convocar les eleccions".

A més, els magistrats també remarquen que no hi ha hagut un canvi significatiu en les restriccions aplicades a Catalunya, ni una "limitació substancial de la mobilitat dels ciutadans". Tampoc aprecien "dèficits substancials" a l'hora de fer arribar els missatges als electors en període de campanya, i remarca que hi ha diferents protocols de cara a la jornada electoral per protegir els ciutadans.

Ara bé, també afegeix que "això no significa que no es puguin donar canvis substancials d'aquí al 14 de febrer, tant en les normes reguladores de l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari, que podrien justificar una altra decisió".

Sobre la data del 30 de maig, constata que tampoc és segur que llavors es poguessin celebrar els comicis. "Com més es prolongui la situació, major perjudici es produeix per al normal funcionament de les institucions", conclou.

Vot particular

La resolució, contra la qual es pot presentar recurs en cinc dies, conté un vot particular del magistrat José Manuel de Soler Bigas, que considera que el dret a la vida i a la salut estan per sobre de qualsevol altre. Destaca que la publicació del decret d'ajornament "fa suposar que la Generalitat no garanteix la indemnitat sanitària dels participants en el procés electoral".

És més, també posa de manifest que la percepció psicològica de la ciutadania de la situació existent pot derivar en una disminució de la participació, "amb la possibilitat inherent que es tracti de deslegitimar el resultat electoral". De Soler també recorda que l'ajornament és fruit d'un acord dels partits.