Público
Público
ENTREVISTA A Bernat Solé

"Hem adoptat totes les mesures possibles, però el 14-F no es garanteix ni seguretat sanitària, ni legitimitat de les eleccions"

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència analitza la seva inhabilitació i les dificultats d’organitzar unes eleccions en plena pandèmia i l’embolic judicial generat amb l’ajornament inicial dels comicis i el ball de dates entre el 14 de febrer i el 30 de maig.

El conseller Bernat Solé al seu despatx del Departament d'Acció Exterior, durant l'entrevista.
El conseller Bernat Solé al seu despatx del Departament d'Acció Exterior, durant l'entrevista. Joanna Chichelnitzky

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé (Agramunt, 1975), es va fer càrrec del departament fa 10 mesos després de la dimissió del seu antecessor. Malgrat el pes de la política exterior en les seves competències, serà la responsabilitat en processos electorals la que marcarà sense cap dubte el seu càrrec. Per haver d’organitzar unes eleccions al Parlament en plena pandèmia, per l’ajornament electoral decretat i la polèmica suscitada i per l’embolic judicial generat amb el ball de dates entre el 14 de febrer i el 30 de maig. Tot plegat ho analitza en aquesta entrevista tot just quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat la suspensió cautelar del decret d’ajornament pel 30 de maig i abans que l’alt tribunal prengui una decisió definitiva sobre la data electoral, dictamen que es produirà abans del 8 de febrer. Hores d’ara les eleccions al Parlament se situen en el 14 de febrer, sense que això vulgui dir que no es pugui acceptar a última hora l’ajornament. Un TSJC que, a més, mentre deliberava sobre l’embolic de les dates electorals feia pública també aquest dijous la sentència d’inhabilitació d’un any per a Solé, per la seva actuació com a alcalde d’Agramunt durant el referèndum de l’1-O generant un nou xoc entre les forces independentistes i el Govern amb el poder judicial.

Aquesta entrevista era per parlar de la situació del procés electoral en mans del TSJC. I tot just aquest dijous aquest mateix tribunal l’ha sentenciat a una inhabilitació d’un any i una multa de 16.800 euros per desobediència durant la seva actuació com alcalde d’Agramunt en el referèndum de l’1-O. Com ho valora?

Vaig fer el que van fer la major part d’alcaldes i alcaldesses d’aquest país, estar al costat de la ciutadania. I tornaria a fer-ho, perquè el que no s’ha de desobeir mai és la voluntat del poble. És un deure democràtic com a representants públics. El TSJC em sentencia a mi, però aquesta és també una sentència a centenars d’alcaldes que van fer com jo l’1-O, fent costat a la ciutadania. I als dos milions de persones que van votar.

Acceptarà la sentència? Com afecta ara això en ple embolic sobre el procés electoral?

(Sobre la inhabilitació) "Vaig fer el que van fer la major part d’alcaldes i alcaldesses d’aquest país, estar al costat de la ciutadania"

No renunciaré a cap via per defensar-me d’una sentència injusta. Continuaré al capdavant de les meves responsabilitats ara més que mai. La judicialització no s’atura i afecta tots els àmbits. Però l’única sortida per resoldre el conflicte polític és l’amnistia i l’autodeterminació, i no a través dels jutjats. La democràcia és l’única via, perquè la repressió ens enforteix. La democràcia és impugnable.

L’ajornament inicial i la posterior intervenció judicial en el procés electoral ha generat un embolic en la ciutadania, que ja no sap quan ha de votar. El preocupa? Es podia haver evitat?

"Unes eleccions el 14 de febrer no garanteixen la seguretat i la salut de les persones. Ni la legitimitat de les eleccions"

Efectivament, per això demanem que el tribunal resolgui al més aviat possible. Des del Govern es va prendre la decisió de l’ajornament de les eleccions a partir d’una documentació jurídica molt robusta realitzada per la Comissió Jurídica Assessora. I es posava de manifest que unes eleccions el 14 de febrer no garanteixen la seguretat i la salut de les persones. I, d’altra banda, sobre la base que no es garantia la legitimitat de les eleccions. El 21 de desembre passat ja es va fer un acord unànime de totes les forces polítiques, aprovat després pel Procicat, que en un escenari com l’actual es plantejava l’ajornament d’eleccions. Ningú ho va impugnar. I en el decret de convocatòria ja s’obria la porta a l’ajornament en una situació epidemiològica molt desfavorable, i tampoc va ser recorregut.

Per què van decidir l’ajornament per al 30 de maig?

La decisió presa pel Govern en el seu moment era fruit de l’anàlisi de tots els informes que qüestionaven la seguretat i la legitimitat de les eleccions el 14 de febrer en aquestes condicions de pandèmia. I després d’escoltar tots els partits, que de forma unànime es van manifestar a favor d’ajornar les eleccions. I que de forma majoritària van optar pel 30 de maig com a finestra de seguretat. I també vam escoltar els professionals de la salut, que durant moltes setmanes han advertit que celebrar unes eleccions el 14 de febrer no era la millor decisió.

Què els ha comportat la suspensió del decret d’ajornament de les eleccions per al 30 de maig per part del TSJC?

Un cop dictada la interlocutòria del TSJC, en quedar sense efecte el decret de suspensió i ajornament d’eleccions per al 30 de maig, hem reactivat tots els tràmits i dispositius electorals que ja s’havien posat en marxa de cara al 14 de febrer. Per responsabilitat i també per donar certeses a la ciutadania a l’espera de la decisió definitiva del Tribunal.

Creu que el PSC ha incentivat amb la seva posició discrepant la presentació de recursos contra l’ajornament?

"El dret a recórrer és legítim però les declaracions que han fet dirigents del PSC no hi ajuden"

El dret a recórrer és legítim i, de fet, la majoria, per no dir totes les eleccions gairebé sempre compten amb algun tipus de recursos, que habitualment queden desestimats. En aquest cas els recursos qüestionen l’ajornament de les eleccions, i evidentment les declaracions que han fet dirigents del PSC no hi ajuden. Que el ministre Illa es posi el barret de ministre al matí i demani a la ciutadania que extremi les mesures perquè la situació epidemiològica és dramàtica, i a la tarda es posi el barret de candidat i demani que se celebrin les eleccions al març, vol dir que anteposa els interessos partidistes als interessos generals de la ciutadania.

És una anomalia democràtica que el TSJC imposi la data electoral en contra del criteri de tots els partits?

"El Tribunal pot qüestionar o no la capacitat del Govern d’ajornar. En cap cas determinar una data"

El Tribunal pot qüestionar o no la capacitat del Govern de signar un decret d’ajornament. En cap cas li correspon determinar una data. I seria absolutament incoherent fixar una data alternativa al 30 de maig o al 14 de febrer, com volia el PSC.

Vostè és conseller d’Acció Exterior. Què passa al món amb les eleccions? Catalunya és una excepció?

En l’observació internacional, el que veiem és que aquells països que han celebrat eleccions han pogut escollir una finestra de seguretat. En el cas de Catalunya això no ha estat possible. El 14 de febrer és una data que no va determinar el Govern, sinó que és fruit d’un automatisme generat a partir de la inhabilitació del president Torra.

Al mateix Estat espanyol ho van poder triar el País Basc i a Galícia. Per què ells van poder suspendre i ajornar, i Catalunya té tants de problemes per fer-ho?

"L'única diferència amb el País Basc i Galícia és que allà no es van presentar recursos"

Perquè no es va interposar cap recurs. És l’única diferència. Hi va haver unanimitat dels partits, com aquí, però no hi va haver cap recurs. A Catalunya s’han presentat una sèrie de recursos per les motivacions que tots coneixem.

A quines motivacions es refereix?

Entenc que les motivacions que inspiren aquests recursos van més enllà del debat sobre la preservació de la salut de les persones. Estic convençut que, si les persones i les organitzacions que els han presentat analitzessin a fons els informes, molt probablement no els haurien presentat.

Ha faltat previsió per part del Govern per poder fer les eleccions el 14 de febrer? Alguns partits de l’oposició, i fins i tot algunes veus de JxCat, els acusen de no haver buscat fórmules per votar en seguretat, com per exemple el vot telemàtic o la doble jornada electoral. És així?

Miri, no són moments per generar falses expectatives. Nosaltres hem treballat dins l’encotillament que ens fixa la LOREG [Llei orgànica del règim electoral general]. I hem estirat fins al màxim, en la mesura del possible, la legislació vigent. I dins d’aquest marc, hem adoptat totes les mesures possibles. De fet, algunes les hem demanat i se’ns ha negat.

Com quina?

L’enviament anticipat de la documentació genèrica als ciutadans de l’exterior, perquè disposin de més dies per efectuar el seu vot.

A què es refereix quan parla de generar falses expectatives?

"No es poden generar falses expectatives, amb solucions com urnes mòbils, dos dies de votació o el vot telemàtic que no contempla la llei. I ho saben"

A proposar falses solucions, com ara urnes mòbils, dos dies de votació o el vot telemàtic. Perquè les persones que ho plantegen són plenament coneixedores que això requereix una modificació legislativa al Congrés dels Diputats i amb una majoria de dos terços, que ara com ara no hi és. Fins que aquestes mesures no siguin una realitat viable, no podem generar falses expectatives a la ciutadania, perquè encara estem generant més incerteses.

El vot electrònic ja s’havia plantejat, però no es va acceptar. Sobta que ara hi hagi crítiques per no disposar-ne.

Si tinguéssim el vot electrònic, probablement no hi hauria cap debat sobre si fer o no les eleccions del 14 de febrer. Però requereix una reforma de la LOREG per la majoria reforçada. Al seu dia el Govern va presentar un projecte de llei al Parlament per habilitar el vot electrònic per a la ciutadania resident a l’exterior. Va tenir l’esmena a la totalitat del PSC, Ciutadans i el PP. I això el fa inviable.

Però hi ha altres mesures que sí que es podrien haver habilitat i no s’han pres.

S’ha fet tot. Buscant fins a l’últim racó de la legislació vigent per trobar mesures que se’ns permeti aplicar en matèria electoral. Per altra banda, alguns partits critiquen que no s’extremin més les mesures per rebaixar la pandèmia de cara a les eleccions, però també critiquen les restriccions que s’han hagut d’aplicar.

Quines són les mesures que preveuen per votar en seguretat el 14-F o el 30-M?

Hem elaborat uns protocols de seguretat en què es determina la distància a què han d’estar els membres de les meses electorals, la distància que hi ha d’haver entre les meses, hem fixat recorreguts de seguretat als col·legis electorals quan els ciutadans vagin a votar, fent que s’entri per un punt i se surti per un altre, a més d’habilitar espais d’espera a l’exterior. Per altra banda, hem treballat molt amb el municipalisme per poder posar a disposició espais grans i ventilats, i per incrementar el nombre de col·legis electorals, de manera que això permeti reduir el cens en aquells que era massa elevat, sobretot a les grans ciutats, i especialment a Barcelona.

I com han pensat protegir els membres de les meses electorals i facilitar el vot de la gent positiva de Covid-19?

Aquí també hem establert protocols de seguretat amb equips de protecció epidemiològica per als membres de les meses electorals i hem organitzat una jornada electoral basada en franges horàries recomanades. De 10 a 12 del matí per a la votació de persones vulnerables, de 12 del migdia a 6 de la tarda per a la població general, i de les 6 fins a les 8 es recomana que votin les persones positives de covid o que estiguin en quarantena per contacte directe. A part d’això, hem fet una campanya institucional potent per fomentar el vot per correu. I a més hem mirat de facilitar-lo al màxim. Per primer cop el ciutadà pot demanar el vot per correu des de casa amb un certificat electrònic i pot efectuar el vot també des de casa amb l’entrega al funcionari de correus, que l’hi vindrà a buscar. De moment, la meitat dels que han demanat el vot per correu ho han fet de forma telemàtica. I caldria afegir la possibilitat de l’enviament d’una tramesa única de paperetes als domicilis perquè la ciutadania pugui portar el vot preparat des de casa. Qui digui que no s’ha fet tot el que es podia fer amb la legislació vigent no és coherent amb la veritat.

Això vol dir que l’operatiu no variarà en funció de cap data. Què els preocupava, doncs, del 14 de febrer per decretar l’ajornament?

"No estem dient ni fent res que no es preveiés el 21 de desembre"

El 21 de desembre vam aprovar un protocol acordat unànimement per tots els partits i assumit pel Procicat, que incloïa nou escenaris. D’aquests, en dos casos generats per una situació epidemiològica molt greu s’aconsellava no celebrar eleccions perquè la percepció de perill de la ciutadania a l’hora d’anar a votar de forma presencial podia posar en risc la legitimitat del procés per una abstenció important. A més de forçar un alt nombre de ciutadans contagiats a anar als col·legis electorals. És el que es va preveure, i el mateix decret de convocatòria ja obria la porta a l’ajornament si es donava la situació epidemiològica que ara s’apunta per al 14-F. No estem dient ni fent res que no es preveiés el 21 de desembre.

La possible alta abstenció és una de les preocupacions del 14 de febrer?

"No seria acceptable que la participació fos molt més baixa de l’habitual ni que es restringís el dret a vot a una part de la ciutadania"

Evidentment. Un dels principals indicadors perquè unes eleccions siguin legítimes és que la participació sigui semblant o assimilable a la d’altres comicis de la mateixa cambra. S’entén que hi pot haver una davallada fruit de la situació que vivim, però no seria acceptable que la participació fos molt més baixa de l’habitual en unes eleccions al Parlament. Com tampoc ho seria que es restringís el dret a vot a una part important de la ciutadania.

Des d’alguns partits polítics se’ls retreu que a Portugal sí que es podrà a votar. Què han fet diferent allà?

Sobre les eleccions a Portugal cal dir que la Constitució portuguesa no permet explícitament un canvi de data electoral perquè ve fixada de forma automàtica. Però cal tenir present que Portugal anirà a votar deixant a milers de persones sense dret a vot per contagi. Estem parlant d’entre 50.000 i 100.000 persones que no podran votar.

Això va passar en un cert grau al País Basc i a Galícia. Garanteix que a Catalunya podrà votar tothom, al marge de la data?

Hem treballat per a això, i no contemplem unes eleccions on es limiti el dret de vot a ningú. Però per això vam establir que en set dels nou escenaris podíem garantir el vot de tothom, i la ciutadania es podria sentir segura per anar a votar. I en dos casos, el de confinament domiciliari o el d’una gran restricció de l’activitat social, com es preveu el 14 de febrer, això no era possible.

Algun dels recursos i el mateix PSC, precisament, han posat en dubte que la restricció d’activitat social sigui suficient. Es critica que es pugui anar al cinema o en metro i en canvi no es pugui votar

"Si tens por d'anar al cine no hi vas i no passa res. Si això passa en unes eleccions es restringeix un dret fonamental"

Però anar a votar requereix complir tres objectius fonamentals: preservar la seguretat i la salut de les persones, garantir el dret al vot de tothom i que siguin unes eleccions legítimes, i per això no hi pot haver la percepció de por a l’hora d’anar a votar. Qui té sensació de por pel fet d’anar al cinema no hi va, i no passa res. Si això passa en el cas d’unes eleccions, s’està restringit un dret fonamental.

Però no caldria més restriccions socials per rebaixar la pandèmia i anar a votar amb més seguretat?

"El Procicat no ha de `prendre les mesures pensant en una convocatòria electoral sinó en l'interès de la ciutadania"

Les mesures que pren el Procicat no han de respondre mai a una convocatòria electoral. Les mesures del Procicat han de respondre a la necessitat real de la ciutadania de cada moment.

Per què no es va poder trobar una data unànime? Si el PSC proposava el març i el Govern el maig, no es podia haver trobat la unanimitat, per exemple a l’abril, com proposava el PDeCAT?

"La data no depèn dels interessos dels partits. Depèn exclusivament de criteris sanitaris"

És que la data no depèn dels interessos dels partits. No se’n tria una o altra en funció de casar interessos. La data depèn exclusivament de criteris sanitaris. I des del Departament de Salut se’ns ha dit molt clarament que la finestra de seguretat se situa a mitjans o a finals de maig. És per aquest motiu que es proposa la data del 30 de maig, que té el consens majoritari dels partits. En el cas del PDeCAT, la diferència és lleugera, perquè proposaven finals d’abril o principis de maig. En el cas del PSC es proposava el mes de març i, des del punt de vista epidemiològic, no tenim cap garantia que estiguem en una situació favorable.

Més enllà del debat de dates, el PSC els ha acusat que volien canviar les regles del joc amb l’ajornament per no limitar-se a un canvi de data, sinó d’obrir la porta a canvis en les candidatures

Les regles del joc en cap cas es canviaven, simplement s’adaptaven a la nova data. Potser quan es parla en aquests termes hi ha un interès partidista més que la preocupació per la salut de les persones.

Com valora que membres del Govern espanyol carreguessin contra l’ajornament? El ministre de Justícia va parlar de "suspensió de la democràcia"

Bé, ja hem vist com canviaven de criteri en molt poques hores. En un inici parlaven d’un atac a la democràcia i tot seguit van començar a declinar fer comentaris sobre la qüestió. Això demostra que no hi ha un fonament jurídic ni una raó de pes per anar en contra del decret d’ajornament.

Una llei electoral pròpia per a Catalunya, que no s’ha assolit en 40 anys, hauria evitat tants problemes?

"Una llei electoral pròpia s'ha d'ajustar al marc de la LOREG, el marge de maniobra és poc"

Probablement hauria estat lleugerament diferent, però no es pot oblidar que les lleis electorals s’han d’ajustar al marc que defineix la LOREG, i això fa que en els elements essencials el marge de maniobra sigui poc. Per aquest motiu reivindiquem tenir la capacitat de legislar amb la màxima extensió.

El vot de l’exterior en les eleccions al Parlament serà encara més una fita gairebé impossible amb la pandèmia, que se suma als impediments habituals?

El vot a l’exterior quedaria resolt amb el vot electrònic. Però no cal generar falses expectatives, perquè ara mateix no és possible. Com a mesura per millorar la situació, vam demanar que es pogués anticipar l’enviament de la documentació genèrica abans de la proclamació definitiva de les candidatures. Per guanyar uns dies i facilitar el vot amb més temps. Depèn de la Junta Electoral Central. També hem demanat l’ampliació dels horaris dels consultats i les ambaixades.

El llarg procés electoral que arrosseguem fa que el Govern estigui en funcions fa molts mesos, i això dificulta l’acció, per exemple per fer pressupostos. No els preocupa això?

Nosaltres hem demanat reiteradament que calia fer eleccions al més aviat possible. Però és prerrogativa del president de la Generalitat, que va decidir no convocar-les, i cal respectar-ho. Jo no posaré en dubte aquest dret. A partir d’aquí, la inhabilitació del president Torra ens ha abocat a una data automàtica, que és la del 14 de febrer. I la situació va requerir plantejar l’ajornament. Soc el primer interessat a celebrar les eleccions quan toquen i al més aviat possible, però cal posar al davant l’interès general de la ciutadania.

Serret substitueix Solé a la llista d'ERC per Lleida

La delegada del Govern davant la UE i exconsellera, Meritxell Serret, serà la número dos d'ERC per Lleida a les eleccions al Parlament. Després de la inhabilitació del conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per part del TSJC, ERC ha substituït així el número dos de la candidatura. En un comunicat, els republicans han denunciat les "interferències" de la justícia espanyola cap al procés electoral i la candidatura. "La repressió no ens atura ni ens bloqueja, al contrari, ens referma en el compromís de lluita per la República Catalana encara més", han subratllat. ERC ha denunciat que l'Estat vulgui utilitzar la "repressió" per apartar una generació sencera de dirigents "que han portat més lluny el país en la independència".