Público
Público
eleccions

El TSJC manté de forma provisional les eleccions el 14-F i es pronunciarà definitivament abans del 8 de febrer

Desestima el recurs presentat aquest matí per la Generalitat contra la suspensió del decret d'ajornament, que traslladava els comicis al 30 de maig. Ara, els sis membres del tribunal han de decidir si aixequen les mesures cautelars o mantenen la data inicial dels comicis, negant la possibilitat del Govern d'ajornar-los tot i el suport majoritari dels partits.

Paperetes en un col·legi electoral per a les eleccions del 21D. REUTERS/Jon Nazca.
Paperetes en un col·legi electoral per a les eleccions del 21D. REUTERS/Jon Nazca.

PÚBLIC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit mantenir de manera provisional les eleccions el 14-F. La sala ha desestimat el recurs presentat per la Generalitat aquest matí contra les mesures cautelars que suspenien l'ajornament dels comicis, de manera que es mantenen, de moment, el 14 de febrer. El TSJC ha informat que hi haurà resolució definitiva abans del 8 de febrer, però mentrestant el rellotge electoral ja està activat i la campanya haurà de començar el 29 de gener. Els recursos que es puguin interposar ara no poden aixecar les mesures cautelars preses.

La campanya haurà de començar el 29 de gener

El tribunal ha estudiat les al·legacions presentades per la Generalitat i per la Fiscalia (que avalava la suspensió) i ha decidit mantenir les mesures cautelaríssimes que va estimar dimarts. Ara estudiarà el fons de l'assumpte i s'ha compromès a pronunciar-se definitivament abans del 8 de febrer. Té diversos recursos sobre la taula, entre ells el d'un particular, però també el d'entitats com Izquierda en Positivo, Lliga Democràtica i Impulso Ciudadano.

El Govern en funcions havia entregat al TSJC les al·legacions contra la suspensió cautelar de l'ajornament electoral aquest matí. Fonts de Palau han concretat a l'ACN que el document, d'unes 50 planes, es basa en els tres informes jurídic, sanitari i de processos electorals, que ja s'adjuntaven en el decret suspès pel tribunal. Les al·legacions, doncs -que han elaborat els lletrats de la Generalitat-, tornaven a incloure els informes tècnics i jurídics. L'executiu en funcions no planteja elements nous al document, i reitera que el que s'ha fet és correcte. El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ja va dir ahir que l'executiu "batallaria fins al final" perquè les eleccions se celebressin el 30-M.

A l'espera de la decisió del TSJC

La data definitiva de les eleccions queda ara ja definitivament en mans dels sis membres del tribunal del TSJC que han de dictaminar el fons de la qüestió, més enllà de les cautelars decretades. És a dir si el decret de suspensió i ajornament per celebrar les eleccions el 30 de maig és jurídicament admissible o el tomba. Les mesures cautelars que han obligat a reactivar tots els processos electorals pel 14 de febrer no pressuposen cap de les dues opcions. La deliberació es farà amb caràcter d'urgència per no afectar a la campanya electoral que en cas de celebrar-se el comicis el 14-F hauria de començar el 29 de gener.  Caldrà la deliberació i discussió de l'afer entre els sis magistrats i sustentar per escrit la decisió definitiva.

El Govern va haver de reactivar ahir el dispositiu del 14-F. Tot i això, es mostra "convençut" de poder justificar l'ajornament al TSJC. L'executiu reclama "màxima celeritat" al tribunal per resoldre definitivament les impugnacions. El TSJC va suspendre dimarts, de forma cautelar, el decret del Govern que ajorna les eleccions al Parlament del 14-F, tot i el consens majoritari dels partits.

La Fiscalia havia avalat la suspensió cautelar del decret que ajorna les eleccions. El ministeri públic al·lega que si s'aixeca la suspensió cautelar, quan el tribunal resolgui ja haurà passat el 14 de febrer, cosa que faria impossible fer complir la resolució en cas que sigui contrària a la Generalitat.

Cunillera defensa el 14-F

Per la seva banda, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, també ha defensat que les eleccions se celebrin el 14 de febrer. "Si pot votar el Barça, també pot votar el ciutadà", ha afirmat en una entrevista a Ràdio 4 i La 2. Segons Cunillera, les eleccions han de ser "com més aviat millor" per la necessitat d'un Govern "fort i sòlid". I ha argumentat que el cas de Catalunya "no és la mateixa circumstància" que l'ajornament al País Basc i Galícia. Segons ha apuntat, allà es va produir un ajornament i aquí uns suspensió de les eleccions. La delegada ha ofert al Govern "qualsevol tipus d'ajuda" per fer possible les eleccions i ha reivindicat el vot per correu com el mecanisme per garantir que tots els ciutadans puguin votar el 14-F.

Cunillera ha argumentat que el Procicat no ha endurit les restriccions sinó que les ha allargat uns dies més. Per tant, ha considerat que si es pot mantenir la situació per fer front a la pandèmia, també es podrà fer vida com fins ara de cara al 14 de febrer.

Una altra diferència que ha assenyalat entre els casos d'ajornament electoral del País Basc i Galícia i el de Catalunya és que allà es va prendre la decisió per unanimitat. En canvi, el PSC s'hi ha oposat a Catalunya des del primer moment. Davant les acusacions que veuen interessos partidistes en l'actitud del PSC, Cunillera ha respost que també es pot fer un "judici de valor" i dir que els que volen ajornar els comicis és perquè pensen que els perdran.

La delegada del Govern espanyol ha defensat que davant una situació tan complicada cal un govern fort i ha lamentat que "l'espectacle" dins del Govern  no ajuda a la tranquil·litat dels ciutadans que, segons ha dit, comencen a estar cansats. "Com més aviat tinguem un govern sòlid millor, que no es baralli i que no es critiquin al Parlament uns als altres. Necessitem un govern que ens doni tranquil·litat", ha argumentat.