La Costa Daurada és una gran fàbrica de formacions polítiques minoritàries independents que, sovint, s'escindeixen i en tornen a crear de noves. Això s'acaba traduint en un arc polític molt atomitzat, amb les corresponents dificultats per arribar a un consens a tota l'àrea. Les moltes tensions polítiques impliquen mandats molt convulsos, on els trencaments de pactes i les mocions de censura ja formen part habitual de l'ordre del dia.

A Calafell (Baix Penedès), per exemple, el trencament de l'Agrupació Democràtica de Catalunya ha propiciat tres noves formacions. Són 12 llistes en total per a un municipi que no arriba als 25.000 habitants, amb urbanitzacions tan potents com Segur de Calafell, la més gran de Catalunya, i amb l'economia molt dependent del turisme. Però Calafell ja té molta experiència en situacions límit. La més dura d'elles no és una altra que tenir el rècord de govern municipal en minoria: un alcalde contra 14 regidors. Aquesta situació ha estat possible perquè ja s'havien esgotat les dues mocions de censura permeses en una legislatura municipal.

A la zona proliferen les llistes: a Salou n'hi ha 14, i a Calafell 12 per 25.000 habitants

Roda de Barà (Tarragonès) és l'excepció de l'efervescència de partits als municipis costaners, però no de crispació política. Un pacte PSC-PP va expulsar CiU de l'alcaldia. Aquest pacte, però, ja s'ha trencat i els regidors populars han acabant passant al grup de no adscrits. La batalla es preveu dura a les urnes, i la governabilitat del consistori encara serà més dura, ja que les arques públiques estan completament exhaurides i el deute, disparat.

Torredembarra (Tarragonès) és un cas singular a Catalunya i probablement a tot l'Estat. Fins ara, totes les llistes que s'han presentat, fos quin fos el seu ideari polític, han obtingut representació. La tònica es trencarà amb tota probabilitat en aquesta contesa electoral, perquè 11 candidatures rivalitzen per només 17 regidors, en un poble de costa de poc més de 15.000 veïns i amb una llarga història de múltiples intents de pactes i trencaments.

Torredembarra és un cas únic on els 11 partits tenen regidors: només es necessiten 300 vots

Aquest últim mandat, Torredembarra ha complert amb escreix amb la tradició d'inestabilitat. L'alcalde socialista va dimitir després d'expulsar del seu propi grup una regidora, aliar-se ella amb l'oposició, quedar-se el Govern en minoria i no haver aconseguit captar cap aliança. L'alcaldia ara és de CiU i la regidora que va desencadenar tot l'episodi rocambolesc i que va ser declarada trànsfuga es presenta, per cert, amb un nou partit polític.

El periodista Jordi Salvat, autor del llibre Quinze anys observant la política de Torredembarra (1995 - 2010), publicat recentment, reflexiona: 'Un regidor surt molt barat a Torredembarra, per uns 300 vots es pot entrar a l'Ajuntament, i això engresca a formar nous partits polítics'. L'analista també ha constatat l'alt grau de 'personalismes que hi ha a Torredembarra, aquí es veu claríssimament que es vota a les persones, però és que els pactes tampoc són entre partits, són entre persones'.

Tant la bona sintonia com les revenges personals pesen en una esfera política en la qual no és difícil captar partidaris i formar bàndols definits que poden canviar amb rapidesa. Tampoc és estrany que es festegi amb diferents formacions polítiques amb tota naturalitat. Però aquestes formacions minoritàries 'agafen aire gràcies a les grans, que les aixopluguen al govern; si estiguessin a l'oposició, no aguantarien tant de temps', comenta Salvat en la seva obra. La segona part de la reflexió consisteix a assenyalar que les aguanten perquè els convé per governar. En aquesta espècie de culebró de personalismes i equilibris que trontollen a la Costa Daurada, no pot faltar el component intangible de 'l'eròtica del poder, manar li agrada a tothom', conclou Salvat.

A la Costa Daurada hi ha el risc de perdre la identitat, davant el gran augment de població

Els factors que alimenten el cas de Torredembarra es poden extrapolar a molts ajuntaments de la Costa Daurada. La llei d'Hondt, que marca que cada escó necessita un mínim del 5% dels vots, facilita o frena que es produeixin experiments polítics. A Altafulla, recorda el periodista, 'els regidors encara surten més barats i allí també hi ha molta convulsió política'. També pesa el fet que són municipis amb grans salts de població flotant, que multipliquen els seus habitants a l'estiu. Això, d'una banda, comporta o més ben dit, comportava molts ingressos pels negocis immobiliaris i turístics, i de l'altra també obliga a una gestió molt curosa, que pateix un increment exponencial de les necessitats de neteja, seguretat, mobilitat, aigua i energia a la temporada alta.

A més, els municipis de la Costa Daurada han crescut quant a volum de població en molt poc temps, sobretot els del Baix Penedès, ja que han hagut d'absorbir la població desplaçada de Barcelona buscant preus de pisos més assequibles que a la capital catalana.

Per tant, en tota aquesta franja de la costa que va de Cubelles (Garraf) a Cambrils (Baix Camp), hi ha el risc de perdre identitat, i això afavoreix el fet de votar 'persones que es coneixen'. 'Aquest vot dóna com més confiança als veïns de tota la vida, per molt que creixem, això és un poble i tothom sap què fa qui', reconeixen veus de dins de l'Ajuntament de Cunit.

Salou és la localitat que concentra més candidatures, 14, només una menys que Tarragona, ciutat que la quintuplica en grandària. Tot un rècord absolut en un municipi en el qual ha governat amb àmplies majories, durant molts anys, l'independent Esteve Ferran, líder que dóna el seu nom a Ferran Units per Salou (FUPS).

Quan Esteve Ferran va flaquejar, la placidesa governamental es va trastocar de ple. CiU va afavorir una rocambolesca moció de censura. Li tocaven els dos anys d'alcaldia pactats amb els socialistes, però va preferir donar-los als independents de la FUPS i va expulsar els dos regidors d'Unió que es van negar a seguir la disciplina de partit. L'actual pacte de govern, que inclou el PP, s'ha disgregat en un grapat de candidatures. I, a tot això, Ferran es torna a presentar i als seus 81 anys no se li pronostiquen mals resultats. Només canvia el nom: Units Tots per Salou. Ha obligat, també, a canviar el nom de la FUPS, que no pot capitalitzar el cognom de Ferran però manté les sigles. Ara es diuen Formació Units per Salou.