Per primera vegada, el Govern català enviarà al Parlament uns pressupostos de la Generalitat amb menys recursos que l'exercici anterior. Això passarà avui, i serà la prova de foc de l'executiu d'Artur Mas, que encara no sap com la superarà. Depèn dels vots del PSC i del PP, els únics partits amb escons suficients per garantir la majoria parlamentària, encara que, a hores d'ara, cap de les dues forces han posat condicions que CiU pugui assumir: els socialistes reclamen la retirada de la supressió de l'impost de successions i els populars esgrimeixen que un dèficit superior a l'1,3% suposarà la seva oposició, tot i que des de la investidura de Mas busquen punts de complicitat amb el president.

Cap de les condicions semblen estar a l'abast de l'executiu. La primera perquè s'ha presentat com un objectiu programàtic irrenunciable, i la segona perquè el Departament d'Economia i Coneixement no té manera de fer un ajust de la despesa més sever, a falta de més recursos. De fet, el dèficit pressupostari superarà el 2% i podria fins i tot duplicar l'1,3% marcat com a objectiu pel Govern central.

Seran els primers pressupostos amb menys recursos que l'any anterior

El primer secretari del PSC, José Montilla, va avisar ahir que el seu partit no aplicarà la doctrina d''aplaudir, callar i acceptar', tot i que va assegurar que analitzaran els comptes. La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, per la seva banda, a més del compliment del dèficit, també exigirà que no es toquin 'els pilars de l'Estat del benestar' i que el pressupost serveixi per crear ocupació. ERC tem que s'intercanviïn pressupostos per alcaldies, com seria el cas de Badalona.

Serà en aquest context que el Govern haurà de superar una situació que ja li ha costat la contestació ciutadana, amb nombroses protestes al carrer, bàsicament per l'objectiu de retallar les assignacions econòmiques en sanitat, educació i benestar social. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, garanteix a aquestes tres àrees el 70% del pressupost, un percentatge enganyós si es té en compte que la partida de despesa corrent de la Generalitat tindrà 2.600 milions d'euros menys que fa un any.

En xifres absolutes, els departaments de Salut i d'Ensenyament seran els que patiran més aquest curs. Els serveis sanitaris hauran d'afrontar el que queda d'any pensant que han de gastar mil milions d'euros menys que l'any passat. En xifres relatives, seran les conselleries de Presidència, Governació i Economia les que donaran exemple, amb un ajustament pròxim al 30%, que arribarà de la mà, sobretot, de menys publicitat i viatges. El Departament de Territori també patirà la nova conjuntura en la seva pell, amb una tisorada similar que condicionarà les inversions d'aquest exercici.

El gran dubte és com esprintarà el Govern en l'últim semestre per arribar a la contenció de la despesa programada. En els hospitals públics, per exemple, encara s'està negociant com executar-la sense afectar els serveis.