Público
Público

Alfredo Sanzol: "Vull divertir amb la veritat"

Días estupendos' és un seguit d'històries breus, properes, divertides i profundes

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Un altre Grec i tot apunta a un altre triomf d'Alfredo Sanzol. Si l'any passat va captivar amb Delicades, enguany ho està fent amb Días estupendos, a la Villarroel, fins al 31 de juliol. És un tipus amb coses per explicar: 'Quan expliquem les nostres experiències estem narrant la nostra vida', diu. I és el que fa en una hora i mitja intensa, divertida, absurda i profunda, molt profunda: 'Inventar històries serveix per arreglar els nostres problemes, aquesta és una de les funcions del teatre'.

L'autor i director aprofita l'època estival per reflexionar sobre els canvis que pateix la personalitat humana. 'Les identitats són fragmentades i polièdriques i és molt difícil saber qui som i qui són els altres', explica el navarrès. Sobre l'escenari, la recreació d'un indret de la muntanya castellana (encara que de vegades esdevé, amb un toc d'imaginació, una platja de la Barceloneta), cinc actors viuen un munt de situacions que ens són molt properes i que demostren que tenim assumit que una persona s'ha de comportar segons uns cànons que ens marquen el nostre caràcter. 'I és mentida', nega Sanzol. 'La personalitat no està encasellada, no té límits, és mutable i depèn de molts factors'. L'exemple més clar el trobem en l'escena en la qual un noi sorprèn el seu amic follant-se un meló... 'I es nega a reconèixer-lo, no pot admetre que el seu amic faci allò! Perquè el té encasellat en una determinada personalitat'.

La immediatesa i el caràcter proper de l'obra prové de l'experiència personal de l'autor, que defineix les múltiples peces de l'obra, lligades amb gran sentit de l'equilibri, com 'moments de la vida'. 'Són un element viu que explica una sèrie d'històries que creen un món', matisa. 'Em sento útil treballant amb les meves emocions'.

Sanzol es mira en altres autors a qui admira. Són els capdavanters del nou teatre d'èxit: Del Arco, Manrique, Broggi, Tolcachir, Pau Miró... 'Crec que tenen la necessitat d'explicar coses i fer-ho amb convicció: no volen avorrir, no volen ser més llestos que ningú i no volen ser superficials. Tenen un compromís, igual que jo: divertir amb la veritat, la realitat', sentencia el director.

Días estupendos completa la trilogia sobre la identitat que va iniciar amb Risas y destrozos i Sí pero no lo soy. 'No m'ha quedat res al pap. Ara estic treballant en una obra sobre els meus primeríssims records'.