Público
Público

Crítiques per la restricció de l'ajuda als més pobres

El Govern endureix els requisits per rebre la renda mínima d'inserció social

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Les persones amb més necessitats econòmiques notaran aquest any com s'endureixen els requisits per cobrar la renda mínima d'inserció, una ajuda mensual de 420 euros que l'any passat van cobrar unes 27.000 persones que no superaven en ingressos aquesta quantitat. El Govern ha decidit modificar la llei que la regula en el moment en què la crisi copeja de la forma més dura: quan la desocupació està a tocar dels nivells més alts, quan les prestacions d'atur comencen a esgotar-se i deixen d'entrar a les llars i quan el mercat laboral està en pitjors condicions d'oferir una sortida a la marginació.

És en aquest context que les entitats del tercer sector van llançar ahir el crit al cel davant d'una mesura que no acaben d'entendre i que consideren que redueix 'una política social en una simple política crematística, economicista', va afirmar Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). 'És una de les decisions més delicades, perquè afecta un ajut que podia permetre sobreviure mínimament a la gent que està al final de la cadena', va assenyalar Pepín de la Rosa, president del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que va donar per fet que 'caurà molta gent'.

El Govern va amagar la reforma i va evitar el dictamen del Consell de Treball

L'objectiu del Govern és complicar la concessió d'aquestes ajudes, que actualment ja no es poden percebre si no s'acredita que fa un mínim de 12 mesos que es tenen uns ingressos inferiors a 420 euros mensuals. Ho farà reclamant que el beneficiari hagi de certificar que fa un mínim de dos anys que està empadronat a Catalunya un any més que ara o que acrediti que en l'últim lustre ha viscut com a mínim quatre anys continuats en territori català. A més, la Generalitat limitarà a un màxim de cinc anys la percepció de la prestació, a menys que el demandant tingui més de 60 anys o se li faci una avaluació que demostri el seu grau d'exclusió social.

Segons van explicar fonts del Departament d'Empresa i Ocupació, les persones que en el moment d'aprovar-se la modificació de la llei hagin superat el límit de cinc anys cobrant-la, continuaran rebent-la durant tres anys més si compleixen els requisits.

L'enuig per la modificació dels requisits no es va limitar a les entitats que ajuden els col·lectius més desfavorits. Un membre del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) admetia ahir que se li havia quedat cara de 'tonto' quan va conèixer la iniciativa. L'executiu va amagar aquesta modificació legislativa a l'ens, que ha de dictaminar sobre totes les lleis d'àmbit socio-econòmic que impulsi el Govern de la Generalitat. Casualment, el capítol sobre la renda mínima d'inserció va ser oblidat en l'esborrany de la Llei d'Acompanyament de Pressupostos on figuren els nous criteris que va ser remès al CTESC, per la qual cosa els seus membres no el van poder analitzar ni censurar.

L'empadronament durant dos anys serà factor determinant per rebre l'ajuda

La situació que obrirà el nou procediment abocarà a un increment de les llistes d'espera per rebre una prestació creada el 1997, i que estava vinculada al pla personalitzat per aconseguir la reinserció social.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va mostrar la seva preocupació pels requisits, que 'endureixen les condicions dels nouvinguts quan ja viuen una situació dura i precària' i d'altres persones que passen el seu dia a dia sense ingressos, alguns sense sostre, en famílies desestructurades i amb serioses complicacions per assolir la rehabilitació. Guiteras diu que alguna modificació s'esperaven, però no amb aquesta severitat.

Xavier Orteu, de la cooperativa Insercoop, feia una anàlisi més agra: 'Amb aquestes iniciatives només es culpabilitza la pobresa i s'aboca aquestes persones al precipici'. Orteu va advertir del cost social que tindrà la mesura, ja que desincentivarà els perceptors, que, després de sis mesos de frustració, 'acaben abaixant els braços'. 'És un polvorí i el pitjor és que el Govern no fa cap proposta en positiu per al problema'.

Teresa Crespo, partícip en la llei de creació de la prestació, va lamentar que l'Administració ha renunciat a fer de la renda mínima d'inserció 'un programa avaluat de reinserció per deixar-la en una simple prestació. Ara només entren [beneficiaris], no en surten mai'.