El model d'immersió lingüística a l'es­cola té noms i cognoms. Un dels més rellevants és el de la filòloga balear Aina Moll (Ciutadella, 1930), que va ser directora general de Política Lingüística de la Generalitat durant les dues primeres legislatures de Jordi Pujol, entre els anys 1980 i 1988. Des del seu retir a les Illes, Moll exposa a Públic les seves impressions sobre la polèmica.

Què és el que no es va fer bé el 1983 perquè ens trobem en aquesta situació?

Bé, han passat molts anys des d'aleshores però jo crec que tot es va fer bé. El que passa és que després s'han complicat les coses.

Per motius polítics,per deficiències de gestió o del mateix model?

El sistema ha funcionat de manera reeixida, a la meva manera de veure, encara que no ha estat així al País Valencià o les Balears. Jo no sé per què s'ha produït ara aquest problema.

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert un nou escenari després dels recursos presentats per tres famílies residents.

Potser ens equivoquem en no donar satisfacció a aquestes tres famílies, perquè en realitat tres famílies no vol dir res i, en canvi, ara tenim el problema multiplicat. Però ara ja està i és qüestió d'intentar arribar a una solució a través de les al·legacions a la interlocutòria, encara que no sé quines possibilitats hi ha de guanyar.

Creu que el model hauria de ser revisat?

No hi ha cap motiu per fer marxa enrere, ja que mai hi ha hagut queixa ni d'un costat ni de l'altre. Podrien haver deixat viure tranquil·lament la llei sense més problemes, però ara serà més difícil.

Hi ha hagut una regressió en la comprensió i acceptació exterior del model d'immersió de l'escola catalana?

Durant molts anys ha estat comprès i acceptat. Ara ja no ho sé, perquè n'hi ha prou que algú posi una llavor de discòrdia perquè aquesta prosperi sovint. Però jo confio que hi haurà una reacció de la societat catalana.

En quin sentit?

En el sentit de no acceptar-ho.

Fins i tot si de la sentència es deriva l'obligació de revisar el model?

Sí. Jo crec que la Generalitat té dret a dir que no vol revisar el model, però ja ho veurem.

Creu que el model d'immersió continua sent vigent fins i tot en un context social i demogràfic tan diferent al dels anys vuitanta?

Bé, s'hauria d'analitzar com va a cada escola, però això és una cosa que ha de fer cada centre. Evidentment, si hi ha problemes d'adaptació d'alguns escolars, s'ha de revisar, tant si ho diu el Govern com si ho dicta el sentit comú.

Com es poden atendre les situacions pròpies de l'entorn de cada centre?

Es tracta que cada centre consideri si en el seu àmbit hi ha algun problema concret que ha de ser revisat.

Està amenaçada la xarxa escolar única?

Nosaltres teníem molt clar que no era en absolut convenient fer una xarxa doble, i ara tampoc convé. La doble xarxa suposaria crear discriminacions en què uns o altres hi surten perdent. Però avui estic allunyada del tema i des del camp, aquí a les Illes, no és fàcil fer diagnòstics.

En tot cas, subscriu la idea que el model actual és 'innegociable', segons l'expressió del Govern de la Generalitat?

Per mi, sí. El model d'escola de Catalunya és innegociable com a objectiu. No obstant això, sí que és negociable la forma d'aconseguir el seu objectiu de manera que tothom hi surti guanyant.

Fins i tot els que preferirien el castellà com a llengua vehicular?

Bé, si no hi ha un altre remei, sí. Però, esclar, avui dia ens podríem trobar amb altres situacions derivades de la major diversitat lingüística del país, en molts casos amb una població parlant molt considerable. No sé què faríem si s'obrís un camí per aquest costat.

Aquest fet desdiu o reforça la necessitat d'una llengua vehicular única i forta?

Naturalment que ho avala. I no només això, sinó també que sigui la llengua pròpia del país, juntament amb altres llengües de les quals la primera hauria de ser, òbviament, el castellà. I tot de manera que tothom pugui sentir-se còmode.

Serà possible mantenir l'objectiu d'integració amb el model actual?

Jo crec que segueix sent vàlid. Algú ha aixecat la llebre per crear discòrdia, però mai hi ha hagut problemes.

Creu que s'ha produït una regressió insalvable en el tema lingüístic?

Estic lluny del dia a dia, però jo crec que no hi ha cap regressió insalvable. Tampoc hi ha hagut tants canvis, i amb una mica de bona voluntat per part de tots es podria arreglar.

Durant l'elaboració de la llei va percebre algun risc de desafecció del model d'immersió?

De cap manera. Vam anar a explicar el que volíem fer i com ho volíem fer per tot el territori, sobretot en les zones on hi havia més immigració. Llavors va sorgir el cèlebre Manifest dels 2.300 [contra la normalització lingüística del català, promogut des de Catalunya, entre d'altres, per Federico Jiménez Losantos i Amando de Miguel] i nosaltres vam acudir a tots els barris, un darrere l'altre, per explicar les coses. Ja era molt difícil que fessin cas en aquell moment als impulsors del manifest i jo crec que ara també serà molt difícil si entre tots anem amb compte.

El debat polític perverteix la discussió pedagògica?

Bé, la politització excessiva crea tensions i divergències que no haurien d'existir, però jo crec que tot aquest conflicte no durarà molt. Convido la gent a considerar el cas amb molta calma i ja veuran com aviat s'arregla.