Público
Público

"Els valors humans són universals"

Iraquià de naixement, filòleg per coneixements i propietari de restaurant, Alibek ha publicat el seu primer llibre

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Més enllà que Pius Alibek sigui un iraquià propietari de restaurant a Barcelona i hagi trigat més de 50 anys a publicar el seu primer llibre -Arrels nòmades (La Campana)-, el motiu d'aquesta entrevista és que el llibre és molt bo. El va fabricar a la darrera taula del Mesopotàmia, olorant els queviures que aviat cuinaria, fumant Gauloises, cada tarda uns quants paràgrafs rememorant la seva vida fins als 25 anys, quan a l'Iraq li van dir: 'Te'n pots anar'. Era el 1981.

Al seu pare el van empresonar per denunciar polítics corruptes.

Quan de petit veus aquestes coses prens consciència de la fragilitat davant del mal. I t'aferres a l'honor, a no renunciar als principis.

Vostè és cristià, va estudiar per a capellà a l'Iraq.

Però ja al seminari vaig començar a discernir entre religiositat i fe, que no tenen res a veure. La religiositat pot ser fins i tot l'enemiga de la fe. La fe és una relació íntima amb la creença mentre que la religiositat atorga poder a terceres persones, i això no acaba de funcionar.

També va veure com alguns sacerdots abusaven d'alumnes.

Al seu moment vaig enfrontar-me al problema, com a individu. Si bé l'ofensiva que ara s'ha llançat contra l'Església... el 2003, quan els Estats Units i els aliats volien envair
l'Iraq, l'Església catòlica s'hi va oposar i va haver-hi una campanya destacant la pederàstia d'alguns dels seus membres. Després de la invasió, això es va tapar. Una cosa és denunciar fets injustos i una altra denunciar-ne només quan interessa. Confio molt poc en els mitjans de comunicació. Tots estan al servei de grups.

Els dos anys com a soldat al desert van ser una altra escola.

M'encanta el contacte amb la natura. Abans de casar-me, de vegades passava deu dies sol en masies abandonades.

El primer any de seminari va llegir més de cent llibres. Què llegia al desert?

El Quixot dues vegades. Quan vaig arribar a Barcelona, vaig tenir una llarga conversa amb el professor Llovet. Parlàvem en anglès, ell volia conèixer el meu nivell d'estudis. Vam tocar la relació entre El Quixot i la cavalleresca a la literatura àrab. Al final va escriure en un paper: excel·lent per a tot el curs.

En un dia?

És que jo tenia més crèdits acadèmics dels que requeria la mateixa carrera aquí, però no se'm permetia convalidar-los. M'obligaven a fer quatre cursos, quatre anys, amb temes que ja sabia! Vaig aconseguir els crèdits necessaris en un any. Al començament et tanquen portes, però si persisteixes... la satisfacció d'obrir una porta amb una puntada de peu és màxima, sublim. Imposar la teva qualitat, la teva formació.

Gràcies a una amiga, ja tenia alguna pista sobre el 'fet diferencial català', no?

Poca cosa. Crec que les diferèn­cies enriqueixen i les semblances confonen i a Catalunya vaig veure amb tristor com la manipulació política de les diferències ha derivat en un conflicte. Com es juga amb coses tan sagrades com la llengua, la tradició.

Va criticar la guerra de l'Iraq.

A Espanya, més d'un 90% de ciutadans s'oposava a la guerra de l'Iraq i el Govern no en va fer cas.

Els intel·lectuals d'esquerres també reben al seu llibre?

La dreta es basa en els valors morals. L'esquerra, en l'humanisme. Els criteris morals varien d'una cultura a una altra. Els humans són tan iguals que serveixen per a tot arreu.